Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Les incògnites del segle XXI
George W Bush, president dels EUA, Washington, 8-2-2008 B Smialowski-Getty Images El nou millenni s’està encetant amb molta més incertitud, perplexitat i contradiccions del que es preveia fa una dècada La fi de la bipolarització entre els Estats Units i l’URSS semblava donar pas a un temps ple de seguretat i coherència Així, un politicòleg nord-americà, Francis Fukuyama, l’any 1989 va parlar de «la fi de la història» com a resultat de la victòria total del model de societat del liberalisme econòmic, que acabaria consolidant-se arreu del planeta sota el lideratge indiscutible dels Estats Units…
Edward William Elgar
Música
Compositor anglès.
Vida Des dels dos anys visqué a Worcester, on el seu pare tenia una botiga d’articles musicals Aprengué els rudiments de la música del seu progenitor, de confessió protestant, però organista a l’església catòlica de Saint George, i, més tard, el piano i el violí Tot i que a quinze anys deixà l’escola, fou un home d’una gran cultura literària, probablement gràcies a l’exemple de la seva mare Malgrat el desig d’assolir una formació musical del màxim nivell a Alemanya, hagué de conformar-se amb un tipus d’aprenentatge en bona part autodidàctic Gràcies a la lectura del llibre de contrapunt de L…
Burkina Faso

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N i l’W per Mali, a l’E per Níger i Benín i al S pel Togo, Ghana i la Costa d’Ivori; la capital és Ouagadougou.
La geografia física Burkina Faso és un país format per un altiplà cristallí granit, gneis, quarsites, de 200 a 300 m d’altitud mitjana, recobert de laterites, lleugerament inclinat cap al sud i solcat per les valls del Volta Negre, el Volta Blanc i el Volta Roig, que flueixen en direcció meridiana per formar el Volta a Ghana A l’est corren per relleus residuals petits rius afluents del Níger Cap dels rius no és navegable, tots són de curs irregular Al SW del país l’altiplà de Sikasso acaba en l’escarpament de gres de Banfora El clima és tropical, sec de novembre a maig, època de…
La cartografia al llarg dels segles
Els primers exemples de mapes Molts pobles del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà van fer, com a mínim 2 500-3 000 anys abans del naixement de Crist, dibuixos que podem considerar veritables mapes Els assiris i els egipcis, per exemple, van ser hàbils cartògrafs Aquests dos pobles foren els autors dels mapes més antics coneguts fins ara una tauleta d’argila trobada a la Mesopotàmia septentrional i que representa aquesta regió, i un papir que representa una vall de Núbia amb jaciments d’or Els fenicis i els cartaginesos, pobles dedicats a la navegació i el comerç, també van ser molt hàbils en la…
Antoni d’Avinyó, abat de Montserrat (1440-1443)
El 17 de setembre de 1440 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni d’Avinyó Girona – 1450, abat de Montserrat diputat militar Andreu de Biure, cavaller diputat reial Bernat Sapila i Dessoler, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de Barcelona oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell oïdor reial Joan Cavalleria, ciutadà de Girona Abat benedictí, retaule de la capella de Santa Àgata, Jaume Huguet, segle XV ECSA Antoni d’Avinyó i de Moles era fill de Simó d’Avinyó —donzell de Girona, senyor de Pont de Molins i de Costes— i…
Felip d’Anglesola, sagristà de Tarragona (1380-1383)
El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats diputat eclesiàstic Felip d’Anglesola – 1380, sagristà de Tarragona diputat militar Guillem Sanoguera, cavaller diputat reial Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona No es nomenaren nous oïdors Sarraïns a taula, Retaule de Sant Nicolau, Santa Clara i Sant Antoni , mestres de Castellitx, del bisbe de Galiana i de Santa Margarida, segle XIV ECSA / JG En el moment de la seva elecció com a diputat del Braç Eclesiàstic, Felip d’Anglesola era sagristà de la seu de Tarragona, càrrec que ocupava almenys des del 1352 Era…
La difícil recuperació d’una Europa dividida
Al maig del 1945, Europa es trobava en plena ruïna econòmica i amb el difícil repte de reconstituir-se moralment i políticament Gran part del continent, de fet, es trobava devastada Els principals centres industrials, així com la xarxa de comunicacions, sobretot a l’Europa central, havien estat destruïts gairebé del tot La capacitat de producció del conjunt de la indústria del continent estava, aquell any de 1945, per sota de la meitat dels índexs de preguerra I, a més, hi havia greus problemes fins i tot per a sobreviure, a causa de les grans dificultats per a proveir de productes…
Dels treballs artesans a la indústria moderna
Els antecedents immediats del disseny industrial es troben als models utilitzats des del final del segle XVIII i, sobretot, a partir de la Revolució Industrial, en el segon terç del segle XIX Cal remarcar la creació, el 1775, de l’Escuela Gratuita de Diseño per la Junta Particular de Comercio, destinada a formar dibuixants d’indianes, i la publicació en dos volums, el 1857 i el 1859, de l’ Álbum enciclopédico-pintoresco de Artes industriales , de Lluís Rigalt Al llarg del segle XIX, els dissenys, igual que el que passava a l’arquitectura i l’art en general, es van caracteritzar per un…
La Companyia d'Indústries Agrícoles, SA
La Azucarera del Jalón, SA 1904-1911 Els fundadors d’esquerra a dreta drets, Josep Suñol i Casanovas, Jaume Carner i Romeu i Antoni Constansó i Constansó asseguts, Juli Barbey i Poinsard i Enric Miret i Martínez Cincuenta años de la Compañía de Industrias Agrícolas , 1962 La General Azucarera de España, SA, constituïda el 1903, es proposava crear un autèntic monopoli i controlar així el preu del sucre, que havia iniciat un fort descens com a conseqüència de l’èxit de la llei del 1899 i l’excés de producció en el mercat L’operació consistia a integrar totes, o gairebé totes, les empreses…
carlisme

Caricatura del clergat vist com a còmplice del carlisme armat, publicada en el setmanari liberal La Flaca (Barcelona, 14-8-1869)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític sorgit el 1833 entorn del plet dinàstic plantejat en la successió a la corona d’Espanya a la mort de Ferran VII.
Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina