Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
tudó

Tudó
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 40 cm, que és de color gris blavós, amb les parts inferiors més clares i amb reflexos verdosos al coll; té una faixa blanca a cada ala, les rèmiges negrenques, una faixa negrosa a l’extrem de la cua i una taca blanca a cada banda del coll.
Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern
Els planipennis: crisopes, reis de formigues i afins
Característiques del grup Els planipennis constitueixen el grup numèricament més important de tots els neuropteroïdeus megalòpters, rafidiòpters i planipennis reuneix unes 6000 espècies, repartides per tot el planeta, especialment per les regions càlides El seu aspecte és variable alguns, de dimensions considerables, poden confondre’s amb libèllules, mentre que d’altres, més petits, són unicroms, verdosos o brunencs, i es paren amb les ales fent teuladeta Allò que els caracteritza, però, és l’estructura del cap, la llargada mitjana del protòrax i l’abundant venació de les ales, tant…
paó

Paons mascle (esquerra) i femella
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de marcat dimorfisme sexual, de 100 a 125 centímetres de llargada, cara nua i blanca, cresta de plomes rígides, cap, coll i pit blaus, ales i cua brunes, aquesta coberta de llargues plomes d’un verd i d’un daurat iridescents amb una taca oval a l’extrem, les quals pot dreçar formant ventall.
Els mascles atenyen de 100 a 125 cm sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàllic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc presenten un plomall al cap les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals És originari de Sri Lanka i del sud de l’Índia,…
tórtora

Tórtora
Zrno (CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 28 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc amb taques d’un bru fosc, el cap i el coll d’un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll, el pit de color de rosa pàl·lid i la cua negra amb les vores blanques.
Habita a l’Europa central i meridional, el N d’Àfrica i una part de l’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica És comú als Països Catalans
esparver cendrós

Esparver cendrós
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 46 cm de llargada, molt similar a l’esparver d’estany, del qual es distingeix pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales.
S'alimenta de petits vertebrats i insectes grossos Migrador parcial Habita als aiguamolls, a gairebé tot Europa, Àsia i Àfrica hiverna i nia a tots els Països Catalans, excepte a les Balears, per on només passa en migració
Neurofibromatosi
Patologia humana
Definició La neurofibromatosi , anomenada també malaltia de von Recklinghausen , és una malaltia hereditària que es caracteritza per la formació de tumors de les fibres nervioses, tumoracions cutànies o taques de color de cafè amb llet en la pell i, en alguns casos, altres anomalies congènites que es localitzen en la pell i el sistema nerviós, bé que també poden afectar d’altres teixits Causes La neurofibromatosi és deguda a una alteració del codi genètic contingut en els cromosomes Aquesta alteració genètica es transmet d’una generació a una altra a través del mecanisme d’ herència dominant…
Espina bífida
Patologia humana
Definició L’ espina bífida és una anomalia congènita del desenvolupament de la columna vertebral caracteritzada per un tancament defectuós del conducte vertebral que de vegades s’acompanya d’anomalies a la medulla espinal i les arrels nervioses que poden causar alteracions neurològiques, com ara paràlisis musculars o trastorns de la sensibilitat Causes L’espina bífida es presenta a conseqüència d’una anomalia en la formació de la columna vertebral durant l’embaràs, de causa desconeguda Hom pensa que en alguns casos és afavorida per una alteració genètica hereditària, perquè la freqüència és…
Les russulals
La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden les del guix…
Els heteròpters: bernats i xinxes o escarabats xinesos
Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…
El Rosselló durant la Revolució Francesa
Divisions administratives a la Catalunya del Nord El comte de Mirabeau, l’aristòcrata que esdevingué el poderós portaveu del Tercer Estat, definia França com un “agregat inconstituït de pobles desunits” De fet, el procés d’unificació del regne per mitjà de la burocràcia monàrquica era ben lluny d’haver-se acabat i el petit fragment de l’ètnia catalana que habitava a la província del Rosselló gaudia encara de nombrosos privilegis —mot que cal entendre en el seu sentit etimològic de llei particular— Lluís XIV havia jurat de respectar les “llibertats” d’una terra conquerida i annexionada pel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina