Neurofibromatosi

Definició

La neurofibromatosi, anomenada també malaltia de von Recklinghausen, és una malaltia hereditària que es caracteritza per la formació de tumors de les fibres nervioses, tumoracions cutànies o taques de color de cafè amb llet en la pell i, en alguns casos, altres anomalies congènites que es localitzen en la pell i el sistema nerviós, bé que també poden afectar d’altres teixits.

Causes

La neurofibromatosi és deguda a una alteració del codi genètic contingut en els cromosomes. Aquesta alteració genètica es transmet d’una generació a una altra a través del mecanisme d’herència dominant, és a dir, que n’hi ha prou que una persona rebi un cromosoma alterat de només un dels progenitors perquè en pateixi. De fet, però, com que l’anomalia solament es transmet a una part de la descendència, la resta queda lliure de la malaltia.

L’anomalia congènita causant de la neurofibromatosi provoca alteracions en el desenvolupament de determinades parts de l’embrió, sobretot de l’ectoderma i menys sovint del mesoderma. Les alteracions en el desenvolupament de l’ectoderma, la capa cel·lular més externa de l’embrió, generen trastorns als òrgans que se’n deriven, principalment l’epidermis i el sistema nerviós. Les alteracions en el desenvolupament del mesoderma, la capa de l’embrió que hi ha per sota de l’ectoderma, poden generar trastorns diversos que afecten les estructures que en deriven, especialment el derma i els ossos.

D’altra banda, les anomalies que es presenten en el desenvolupament embrionari són sobretot creixements exagerats d’uns grups de cèl·lules determinats. Habitualment, es produeix una formació desmesurada de melanòcits, les cèl·lules de la pell que elaboren pigment, la qual cosa origina l’aparició de taques fosques. També n’és característic el desenvolupament excessiu de cèl·lules que envolten les fibres nervioses, cosa que provoca la formació de neurofibromes, uns tumors nerviosos típics d’aquesta malaltia. De vegades es desenvolupen anormalment d’altres cèl·lules nervioses i es formen diversos tipus de tumors nerviosos com els meningiomes i els gliomes. També és possible que creixin en excés d’altres tipus de cèl·lules en l’epidermis o d’altres teixits, com el derma o els ossos, i que en conseqüència es formin d’altres tumors. L’afecció d’òrgans i glàndules internes no és gaire freqüent, però quan es presenta pot produir alteracions en la regulació del desenvolupament i el funcionament de l’organisme.

Freqüència i varietats

La neurofibromatosi afecta unes trenta o quaranta persones de cada 100.000 habitants. Es presenta amb més freqüència en homes que en dones, bé que la diferència no és gaire important.

Les formes completes d’aquesta malaltia, amb formació de tumors en la pell, el sistema nerviós i els ossos, són estranyes. La majoria dels casos són formes menors de la neurofibromatosi, en què es produeixen solament algunes de les característiques d’aquesta malaltia. En una tercera part dels casos, els trastorns són tan lleus que la persona que n’és afectada ni tan sols consulta el metge i la malaltia es descobreix casualment en el curs d’un estudi clínic realitzat per un motiu diferent. En una altra tercera part de les presentacions, les alteracions són especialment de tipus estètic, i en la resta de casos hi ha a més d’altres alteracions neurològiques. És més aviat estrany que hi hagi tumoracions cutànies en gran quantitat, que provoquen deformitats molt manifestes.

Manifestacions

Les alteracions cutànies solen ésser les manifestacions més habituals d’aquesta malaltia. N’és característica la presentació de taques fosques d’un color marró clar, semblant al del cafè amb llet. Aquestes taques tenen una forma més o menys oval, les vores són irregulars i la grandària varia d’uns quants mil·límetres a diversos centímetres de diàmetre. Poden aparèixer en qualsevol part del cos, però és típic que es localitzin especialment al costat de la pelvis o d’altres zones del tronc. La constatació de més de sis taques típiques és suficient per a confirmar l’existència d’aquesta afecció, encara que no s’acompanyi de cap altre trastorn ni causi molèsties.

També són característics d’aquesta malaltia els neurofibromes, uns tumors dels nervis que es poden desenvolupar tant a les arrels nervioses de la medul·la espinal com als nervis perifèrics. Els neurofibromes més habituals afecten els nervis que discorren pel derma. A causa de llur situació tan superficial, aquests tumors generen la formació de nombrosos nòduls arrodonits en la pell, d’una grandària que pot anar des de la d’una llavor petita a la d’una taronja. Sovint, els tumors es localitzen al tronc, bé que es poden presentar en qualsevol zona de la superfície corporal. En general, els nòduls no provoquen molèsties, però de vegades causen dolor, parestèsies o pèrdua de força en la part del cos innervada pels nervis afectats. Són menys freqüents els neurofibromes que afecten les arrels nervioses de la medul·la espinal. El creixement d’aquests tumors es troba limitat per la columna vertebral, de manera que en desenvolupar-se poden causar una compressió de les fibres nervioses i la medul·la espinal. Aquests neurofibromes provoquen el mateix tipus de trastorns que qualsevol tumor medul·lar, consistents especialment en alteracions de la força i la sensibilitat a les regions del cos que són innervades pels segments medul·lars afectats, i que es poden estendre a tota la part del cos que queda per sota de la zona de la medul·la on s’han localitzat els neurofibromes. De vegades es formen neurofibromes als nervis cranials que generen diversos símptomes, segons el nervi que n’és afectat, amb les característiques que corresponen als tumors intracranials. En la neurofibromatosi és afectat típicament el nervi òptic.

De vegades, aquesta malaltia es manifesta amb símptomes que corresponen a diversos tipus de tumor intracranial o medul·lar, sobretot meningiomes, que en casos poc freqüents es presenten en la neurofibromatosi. Igualment, es poden manifestar d’altres alteracions neurològiques com ara hidrocefàlia, siringomièlia o atàxia de Friedrich. En uns altres casos, també poc freqüents, aquesta alteració genera un cert grau d’endarreriment mental, per causes no ben aclarides, bé que pot ésser degut a un defecte en el desenvolupament del sistema nerviós central.

La neurofibromatosi pot ocasionar diverses alteracions de l’aparell locomotor. La més habitual és l’escoliosi, és a dir, una desviació lateral de la columna vertebral que apareix en un 30% dels casos. De vegades es formen quists ossis i, en conseqüència, l’os que n’és afectat és anormalment fràgil, i és fàcil que es produeixin fractures espontànies, sense traumatisme previ.

El tipus de lesions, com també la quantitat en què es presenten, varia notablement segons els casos. De vegades es tracta només de l’aparició d’algunes taques o tumoracions cutànies que no són rellevants ni causen cap mena de molèstia o trastorn estètic. Tanmateix, en altres ocasions hi ha centenars de lesions disseminades per tota la superfície corporal. D’altra banda, en alguns casos poc freqüents, la neurofibromatosi provoca deformitats importants causades per l’existència de nombrosos neurofibromes extensos localitzats en l’hipoderma i per tumoracions òssies o d’altres teixits. Aleshores es poden formar grans plecs i bonys en la pell, en una zona més o menys extensa del cos. De vegades en pot ésser afectada només una regió corporal, com per exemple els llavis, la llengua, la meitat de la cara, el coll o bé tota una extremitat.

Evolució i pronòstic

Les alteracions característiques de la neurofibromatosi poden ésser-hi presents des del naixement, però és més habitual que la malaltia es manifesti en la pubertat. A partir del moment en què es presenten, les taques o els tumors solen créixer a poc a poc, fins que atenyen un grau de desenvolupament determinat i romanen estables durant anys. En algunes ocasions, per motius desconeguts, es desenvolupen ràpidament durant un període de temps determinat.

En la majoria dels casos, la neurofibromatosi no escurça l’esperança de vida. Els neurofibromes són tumors benignes, bé que en un percentatge petit afecten els nervis perifèrics i poden experimentar una transformació cancerosa, que si es dissemina, pot afectar la vida del malalt.

Si bé la presència de les tumoracions en la majoria de presentacions només té repercussions estètiques, el pronòstic —quan hi ha tumors intracranials o medul·lars— és reservat, semblant al de qualsevol tumor que tingui la mateixa localització.

Diagnosi

La diagnosi de la neurofibromatosi s’orienta especialment a través de les manifestacions cutànies, sobretot per les taques de color de cafè amb llet i els neurofibromes. Cal tenir en compte que hi ha persones que, sense patir d’aquesta malaltia, poden tenir alguna taca semblant, però, en aquests casos, la grandària no sol passar dels 2 cm de diàmetre, no tendeixen a localitzar-se en les zones típiques i, en general, no hi ha més de cinc taques.

De vegades cal efectuar algunes proves complementàries per tal de comprovar si hi ha alteracions òssies o del sistema nerviós, com ara radiografies o una tomografia axial computada.

Tractament

El tractament de la neurofibromatosi és individualitzat en cada cas, segons els trastorns que es presenten. Els neurofibromes i les tumoracions deformadores es poden extirpar quan provoquen alteracions estètiques o bé interfereixen les activitats normals. Els tumors medul·lars i els intracranials són tractats com els correspon, en general amb una intervenció quirúrgica.