Resultats de la cerca

Prengué el nom de la baronia d’Ayerbe , que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Pere II d’Ayerbe i de Cervera mort el 1318, senescal d’Aragó, casat primer amb María Fernández de Luna i després amb Violant de Ventimiglia amb la qual tingué dues filles Constança d’Ayerbe i de Ventimiglia , morta soltera el 1319, i Maria d’Ayerbe i de Ventimiglia morta el 1348 que es casà amb Pere Cornell, baró d’Alfajarín No és segura la filiació dels Ayerbe a la mort sense fills legítims mascles de Pere II Semblen fills illegítims seus Sanç López d’Ayerbe mort el 1357 arquebisbe de Tarragona, i Miquel…

Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el qual havien…

Presentà cada any obres de Joan Miró abans d’ésser trameses a l’estranger, organitzà exposicions d’obres d’Àngel Ferrant, Artur Carbonell i Alexander Calder Patrocinà també l’exposició de pintures de Salvador Dalí a les galeries de la Llibreria Catalònia, donà a conèixer les obres d’Eudald Serra, Ramon Marinello i Jaume Sans, i la música d’Arnold Schönberg, Robert Gerhard, Manuel Blancafort Organitzà una exposició memorable de Picasso a la Sala Esteva i deixà com a testament el número extraordinari 1934 de D’Ací i d’Allà

És el club més antic d’aquesta especialitat i ha promogut abundants investigacions, estudis i comunicacions a través dels seus contactes internacionals i amb la publicació de les revistes Peaks, Passes and Glaciers i l’actual Alpine Journal 1863

Tingué annexa una editorial, que publicà un Boletín , texts escolars, obres de divulgació científica i propaganda anarquista L’escola aconseguí un ràpid prestigi dins l’àmbit intellectual, alhora que despertà un gran recel entre les classes benestants, que hi veieren un fons constant de subversió anarquista, terrorista i francmaçònica Els seus alumnes foren normalment de la classe mitjana Aquests passaren de 30 el 1901 a 175 el 1905, any que se n’inaugurà una sucursal a Vilanova i la Geltrú El 1906 la seva influència s’havia estès a uns 34 centres escolars, amb un total de 1000 alumnes, a…

Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual…

Se situà a Dalt Vila, en dos edificis cedits per l’Ajuntament d’Eivissa que corresponien a l’antiga universitat i a la capella del Salvador El 2001, després de diverses remodelacions, continua ocupant aquests espais i ha incorporat 1979 l’antic baluard de Santa Tecla De caràcter eminentment arqueològic, inclou materials procedents de les illes d’Eivissa i Formentera que cronològicament abracen des de la prehistòria a l’època islàmica Destaquen les colleccions d’art púnic, en especial les de motlles, terracuites, ous d’estruç i ceràmica El 1968 s’inaugurà el Museu Monogràfic del Puig des…

En aquella època la difusió del disc era encara incipient i aquesta agrupació intentà que les empreses discogràfiques publiquessin determinades obres Organitzà també audicions comentades per personalitats destacades del món musical, entre les quals cal esmentar Robert Gerhard, Higini Anglès i Adolfo Salazar En esclatar la Guerra Civil Espanyola, cessà la seva activitat

Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers

Ha realitzat una sèrie per a l’Institut de Reforma de les Estructures Comercials IRESCO, del Ministeri de Comerç i Turisme 1976-80 un seguit de films o vídeos 1981-95 per a diferents departaments de la Generalitat produccions de caràcter promocional per a l’Institut Nacional de Foment de l’Exportació INFE i l’Institut de Comerç Exterior ECEX 1977-82 Per a la constructora Entrecanales feu diversos vídeos 1989-92 a l’entorn dels treballs previs als Jocs Olímpics de Barcelona, entre els quals cal destacar la reconstrucció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc També ha realitzat vídeos per…