Resultats de la cerca

Es creen uns fons propis Evolució de les principals partides del balanç en rals, 1857-1874 L’any 1874 serà el de la restauració borbònica i el retorn a la “normalitat” monàrquica El 1876 s’acabarà la tercera guerra Carlina El 1878 se signarà a Cuba la pau de Zanjón, que posa fi, provisionalment, a la sublevació cubana Són tres bones notícies per als amants de l’ordre i també un bon estímul per al moviment comercial i l’activitat econòmica El resultat serà la “febre d’or” del 1881 És el nom de la novella de Narcís Oller, en la qual descriu l’ambient de l’època Un any d’eufòria econòmica, que…

Si es considera que la primera notícia de l’activitat professional del pintor tarragoní Valentí Montoliu data del 1433, que vers el 1439 ja estava casat, que el seu fill gran va néixer cap al 1440, i que la darrera notícia referent a ell és del 1469, es pot suposar que el pintor havia nascut vers el primer decenni del segle XV El seu destí quedà lligat a la població de Sant Mateu Baix Maestrat des del seu enllaç amb Caterina, que era filla d’un botiguer de Tarragona i d’Eulàlia Rossell, una dona originària de Sant Mateu i amb forts lligams familiars amb aquella població Nicolau…

Situació Vista aèria del conjunt format per l’església i les cases refetes sobre l’antic priorat de canonges augustlnians TAVISA L’església de l’antic cenobi augustinià, en bona part arruïnat, es troba a l’extrem nord-est del terme municipal de Santa Coloma de Farners Mapa 333M781 Situació 31TDG676318 Es troba a 11 km de Santa Coloma de Farners en direcció de ponent, vuit d’ells per la bona carretera de muntanya que enllaça Santa Coloma de Farners amb Sant Feliu de Buixalleu, per sota el castell i l’ermita de Farners Un parell de quilòmetres més amunt del trencall del castell i l’ermita surt…

Situació Planta de l’església i la cripta, en la qual hom pot observar com l’estructura original ha estat totalment alterada i desfigurada i l’anòmala disposició de l’escala de la cripta, situada sota l’absis M Anglada L’església parroquial de Granollers de la Plana es troba a uns 50 metres de la carretera de Vic a Manlleu, al costat dret i entre els punts quilomètrics 5 i 6, és a dir, vers migjorn Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 40,1 —y 47,7 31 TDG 401477 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell…

Situació Absis d’aquest temple, molt transformat en la seva nau ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és al centre de la població de Fígols de la Conca, situada entre els quilòmetres 16 i 17 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG197693 Història El lloc de Fígols apareix en el fogatjament de 1365-70, amb set focs i domini de Jaume Rostoll d’Àger En el fogatjament del 1381, el lloc, amb vuit focs, era repartit entre Jaume Rossell, amb sis focs, i l’orde de Sant Joan, que n’hi tenia dos Almenys a partir del segle XVIII figura com a lloc de la…

Situació Aquesta església parroquial centra un petit nucli de cases que constitueixen el poble pròpiament dit, que es troba a 542 m d’altitud, a l’esquerra del Gurn, a l’inici del sector muntanyós, a la part alta de la vall Mapa 294M781 Situació 31TDG511668 Per anar-hi cal agafar la carretera de Girona o Olot per les Planes Poc després d’haver trobat a mà dreta la carretera que va a les Preses, a mà esquerra apareix la que va a Sant Privat, perfectament senyalitzada JVV Història El lloc de Sant Privat apareix documentat l’any 898 en un precepte del rei carolingi Carles el Simple, al qual, per…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres, sculpteurs,…

Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…

Religió catòlica El 2009 es va celebrar el 600 aniversari de la constitució del monestir de Montserrat en abadia © Fototecacat El panorama catòlic de l'any 2009 va estar marcat per l'accent social que l'encíclica Caritas in veritate del papa Benet XVI va inspirar als creients Amb el text papal, publicat al mes de juliol, l'Església recupera el pols moral basat en allò que ha de presentar-se al món en moments delicats Uns temps en què la crisi va més enllà del que són finances i economia, i s'installa en la consciència moral de la humanitat La tercera encíclica de Joseph Ratzinger com a papa…

La Depressió Central catalana és constituïda per un seguit de terres planes i de baixa cota, normalment per sota dels 300-400 m, situades al nucli continental del Principat, a ponent dels altiplans segàrrics Representa una immensa cubeta on desguassen els nostres principals rius pirinencs, drenada a son torn pel cabalós Ebre que reïx a abandonar-la per una única zona sudoriental on el Sistema Pre-litoral es deprimeix El territori queda netament delimitat al N, a l’E i al S per les vores ostensibles de la depressió, situades com hem dit entre les cotes 300-400 m, d’acord amb la línia Tamarit-…