Resultats de la cerca
Es mostren 4422 resultats
El marc geogràfic del romànic de la Fenolleda
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S…
Castell de Gironella
Art romànic
Situació El castell de Gironella, residència temporal dels barons de Pinós i Mataplana, estava situat a la part antiga de la vila, a mà esquerra del riu Llobregat Malgrat tenir una història molt important, en l’actualitat només es conserven restes molt precàries del castell, en concret una part dels murs defensius La seva importància estratègica era remarcable, per tal com dominava la vall del Llobregat i la plana de Casserres Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,8 — y 54,5 31 TDG 078545 Per veure…
Santa Maria de Torredenegó (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació El llogaret de Torredenegó és situat al costat sudoriental del terme municipal de Llobera de Solsonès, i per anar-hi, des de Solsona estant, s’ha d’agafar la carretera de Torà fins al trencall del Miracle 7 km A partir d’aquesta cruïlla, cal seguir la carretera que va al santuari del Miracle durant 3,200 km, punt en el qual, a mà dreta, és indicat el camí que porta a Torredenegó 1 km Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Una vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme, el qual mostra l’aparellat del seu mur L Prat Mapa 330M781…
De la gran esperança a la gran ensulsiada
El primer volum d’aquesta Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans cobreix un període de molts milers d’anys Els tres següents, dedicats a l’edat mitjana, estudien cadascun uns quants segles El cinquè i el sisè, un segle cada un El setè, mig segle El vuitè, uns tres decennis El desè i l’onzè comprenen un període d’uns vint anys cadascun Aquest volum novè és el que abasta un període més breu pràcticament, només vuit anys els que van de l’abril del 1931 al mateix mes del 1939 I amb raó, perquè ni abans ni després no han passat en tan poc temps tantes coses que hagin marcat tan…
Giuseppe Verdi
Música
Compositor italià.
Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…
Gioachino Rossini
Música
Nom amb què és conegut el compositor italià Giovacchino Antonio Rossini.
Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle XIX Encara…
Ramon Solà I
Art gòtic
Gràcies a les investigacions de Pere Freixas es coneixen un bon nombre de referències documentals de la vida privada i artística de Ramon Solà I Nascut probablement els darrers anys del segle XIV, les primeres notícies d’aquest artista són del 1424, any en què policromà diverses obres de l’imaginaire Antoni Canet Concretament, la clau de volta de la Mare de Déu amb el Nen de la catedral de Girona i un tabernacle per al convent gironí de Sant Domènec Aquest mateix any, però anteriorment, Solà fou el responsable de policromar de nou l’esplèndida escultura d’alabastre de sant Carlemany,…
Alteracions cromosòmiques
Patologia humana
Genètica
Definició Hom anomena alteracions o aberracions cromosòmiques les anomalies en la dotació cromosòmica d’un individu, ja sigui en l’estructura dels cromosomes o en el nombre en què es presenten, que poden causar avortaments, diverses malformacions congènites —de vegades greus i fins mortals— o bé un conjunt de trets físics particulars juntament amb diverses dis-funcions entre les quals destaca l’endarreriment mental Freqüència Les alteracions cromosòmiques són freqüents, per bé que de vegades les repercussions són mínimes i no arriben ni tan sols a ésser diagnosticades, mentre que en altres…
Criptorquídia
Patologia humana
Definició És anomenat criptorquídia un trastorn que es caracteritza per l’absència d’un testicle o de tots dos a l’escrot a causa d’una alteració en la seva davallada des de la cavitat abdominal fins a la bossa escrotal que normalment s’esdevé durant el desenvolupament fetal El terme criptorquídia procedeix del grec, llengua en què significa testicle amagat Causes i tipus La criptorquídia es produeix a conseqüència d’una anomalia en el procés de davallada dels testicles durant el desenvolupament fetal En condicions normals, els testicles romanen a l’interior de la cavitat abdominal durant la…
Hèrnia de hiat
Patologia humana
Definició És anomenat hèrnia de hiat o hèrnia hiatal el desplaçament d’un segment de l’estómac, i en general també de la porció abdominal de l’esòfag, des de la cavitat abdominal fins a l’interior de la cavitat toràcica a través del hiat esofàgic del diafragma , és a dir, l’orifici del diafragma —múscul que separa les cavitats toràcica i abdominal—, pel qual normalment l’esòfag s’introdueix a l’abdomen abans de desembocar a l’estómac Es tracta d’una de les hèrnies diafragmàtiques més freqüents Aquest trastorn sol ésser degut a una alteració constitucional de les estructures anatòmiques que…