Resultats de la cerca
Es mostren 6635 resultats
Tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules que pertanyen a aquestes estructures respectivament i que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que és habitual formant una massa o tumor Aquests tumors benignes es caracteritzen pel fet que, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits sans més propers ni originen metàstasis o disseminacions en altres òrgans Els tumors benignes d’estómac i duodè solen ésser asimptomàtics i, per tant, en general, passen desapercebuts Tanmateix, però, de vegades són…
Púrpura trombocitopènica idiopàtica
Patologia humana
Definició L’anomenada púrpura trombocitopènica idiopàtica o malaltia de Werlhoff constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició d’hemorràgies consegüent que aquest fet comporta El nom que rep aquesta alteració fa referència a les característiques principals que presenta Així, es refereix a una manifestació típica, la púrpura , és a dir, l’aparició de taques moradenques en la pell, degudes a l’extravessament de sang en el teixit subcutani El nom de trombocitopènica correspon a trombòcit o plaqueta i a penia…
Josep Sanabre i Sanromà
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Formà part de la generació de clergues erudits que ompliren bona part de la primera meitat del s XX i que actuaren encara sota els valors de la Renaixença, apresos de la lectura de La Tradició Catalana del bisbe Torras i Bages, com foren també els casos de Manuel Trens, Higini Anglès o el P Miquel d’Esplugues Sanabre seguí estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat a l’octubre del 1915 Acabada la carrera eclesiàstica, collaborà en les recerques documentals del jurista F Maspons i Anglasell i, en 1917-27, fou subdirector, a petició de Ventura Gassol, del Grupo…
contrabaix
Música
Instrument d’arc de tessitura greu, primer inclòs en la família de les violes d’arc, i posteriorment en la dels violins.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec S’anomena també verra i violó De les antigues violes, conserva l’esquena plana i les espatlles caigudes, a més de l’afinació per quartes Té uns dos metres d’alçada i es toca dret, recolzant l’instrument en una pica telescòpica Sona una octava més greu que el violoncel, i la seva música s’acostuma a escriure una octava més aguda del que sona instrument transpositor a l’octava El nombre de cordes ha anat oscillant al llarg de la seva història, si bé s’ha estabilitzat en quatre o cinc, afinades, del greu a l’agut,…
Unió Catalanista
Partit polític
Plataforma, que es pretenia unitària del catalanisme polític incipient, fundada a Barcelona a l’inici de 1891, i que aixoplugà els nuclis catalanistes sorgits a Catalunya seguidors de les orientacions de la Lliga de Catalunya de Barcelona.
Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat-Papasseit, en un retrat de Jaume Guàrdia (1923)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Nom amb què signà la seva obra l’escriptor Joan Salvat i Papasseit.
Vida i obra El seu procés de formació estigué vinculat a sectors socials i culturals obreristes i populars, hereus del modernisme A partir del 1914, començà a publicar a Los Miserables i Justicia Social articles en castellà de caràcter ideològic i moral, en els quals es posicionava al costat de la classe obrera en la defensa d’una societat més justa i l’atac al capitalisme Mogut per aquests ideals, el mateix 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes Poc després treballà de vigiliant nocturn al moll de Barcelona i fou condemnat a pena de presó per un dels seus articles El 1916 començà a…
,
La Fira de Mostres de Barcelona
Els inicis, la suspensió amb la Dictadura i la represa amb la Segona República Al març del 1918 l’Associació d’Atracció de Forasters de Barcelona proposà a la Cambra de Comerç i Navegació de la ciutat l’organització d’una fira de mostres, a semblança de les que es feien a Leipzig, Lió o en altres ciutats europees L’Associació de Fabricants de Joguines celebrava anualment una petita exposició dels seus productes a Barcelona des del 1914, i es va adherir a la petició de la Cambra El Foment del Treball Nacional, la Cambra d’Indústria de Barcelona i la Lliga de Defensa Comercial i Industrial –una…
Els primers pobladors
Els primers homínids al continent africà Durant el Pliocè, fa uns 3,5 milions d’anys, els homínids anomenats Australopithecus ja caminaven sobre les dues extremitats inferiors A Laetoli Tanzània els negatius de les seves petjades s’han conservat fins als nostres dies en ser cobertes i protegides per les cendres d’un volcà Aquest és el testimoni empíric més antic que hom té del bipedisme dels homínids L’esquelet quasi sencer de Lucy de fa 3 milions d’anys, trobat l’any 1974, demostra també l’existència del bipedisme entre els Australopithecus afarensis Aquest fel va…
Lluís Vives i l’elogi de la dignitat humana
Un dels elements característics del pensament renaixentista és la conscienciació del paper de l’ésser humà a l’univers, és a dir, l’assumpció de les pròpies possibilitats de l’individu L’ Oratio de hominis dignitate 1486 de l’ enjant terrible que fou Giovanni Pico della Mirandola i, en l’àmbit plàstic, el David 1504 de Miquel Àngel, en són els dos exponents més coneguts Joan Lluís Vives i Marc 1492/93-1540 també va sucumbir a aquesta temàtica, tot i oferir-ne una versió més lligada a la sensibilitat del Renaixement centreeuropeu Entre el 1518 i el 1520, va publicar a Lovaina un volum de cent…
La mort als darrers segles medievals
En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…