Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
Castell de Vernet
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix en l’actualitat aquest castell, la torre del qual, molt refeta, és un dels pocs elements que resten del castell dels segles XII o XIII ECSA - A Roura La vila de Vernet és al peu dels vessants de la pica del Canigó 2 784 m, cim dominant del massís, vers el sud-oest, a la vall de la ribera de Sant Vicenç en la confluència amb la vall de la ribera de Cadí El nucli antic de la vila és al cim d’un turó, coronat pel castell i l’església parroquial, a la dreta del Cadí, mentre que la resta de la població, amb el gran centre balneari de Vernet, s’estén també per la riba…
Torre de Mascardà (Mosset)
Art romànic
Situació Important torre de planta rectangular a l’esquerra de la Castellana i propera al coll de Jau ECSA - A Roura Antiga torre de defensa que s’alça al cim d’un turó rocós de la riba esquerra de la Castellana, prop del coll de Jau Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 40’ 49” - Long 2° 19’ 24” E La torre de Mascardà és a 2,5 km de Mosset seguint la carretera D-14 que porta al coll de Jau quan haurem passat la Farga Baixa, cal continuar fins a trobar un corriol a mà dreta de la carretera que mena a la torre en poc més de cinc minuts MLIR Història Sembla que la torre de Mascardà —esmentada…
Castell de Segur (Veciana)
Art romànic
Situació Restes del basament d’una de les torres d’angle d’aquesta antiga fortalesa F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell es conserven al cim d’un turó, sobre el poble de Segur, que s’arrecera en aquest pujol Des del castell hi ha una àmplia panoràmica de la serra de Montserrat i de tot l’altiplà segarrenc Mapa 34-14361 Situació 31TCG726158 El poble de Segur, damunt del qual hi ha el castell, és situat al costat de la carretera que va de la Panadella i Sant Guim de Freixenet cap a Calaf Passat el quilòmetre 7, a mà esquerra, hi ha un trencall, d’on surt la carretera que hi mena JBM…
Molí de Buida-sacs (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Un detall dels murs que encara resten del molí, aquest ja d’època tardana A terra encara és visible la boca de la tremuja L Prat En el curs del riu Cardener, eix vertebral de la vall de Lord i d’una bona part del Solsonès, i poc abans d’entrar als límits del Bages, hi ha, a la riba esquerra, aquest molí, el qual, pel seu volum arquitectònic, demostra haver tingut èpoques molt reeixides Geogràficament, es troba gairebé al punt central del municipi de Clariana i a poca distància del castell, de l’església i de la casa de la vila del municipi esmentat Mapa 330M781 Situació 31TCG874433…
Santa Magdalena del castell de Conat
Art romànic
Situació Petita capella de planta rectangular coberta amb volta de canó situada al sector nord-est del recinte fortificat del castell ECSA - A Roura La capella de Santa Magdalena és situada dins l’àmbit del castell de Conat, a la banda nord-oriental Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Per a arribar-hi, cal seguir les mateixes indicacions que hem donat en referència al castell Història Sobre aquesta església es coneixen unes poques notícies del darrer quart del segle XIV L’any 1375 Joan Maria, d’Orbanyà, va fer una deixa a les capelles de Santa Maria Magdalena de Conat…
espeleologia

L’espeleologia és una activitat a cavall entre l’esport i el lleure que explora les cavitats naturals de la Terra, i que es practica amb tècniques d’escalada
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Exploració, amb finalitats esportives dels avencs i de les coves.
Bé que hom té notícies d’anteriors visites de l’home a innombrables coves, cal arribar a l’any 1748 per a començar a parlar d’espeleologia, gràcies a les exploracions de Nagel i Esper aquest darrer, en descobrir en unes cavernes de Francònia una gran quantitat d’ossos fossilitzats, creà un ambient expectant que facilità els inicis de la paleontologia per Cuvier 1771 El 1840, Lindner arribà al fons de l’avenc de Trebiciano - 322 m, i deu anys més tard Schmidt navegà per alguns rius subterranis de la regió d’Ístria però fou Édouard-Alfred Martel 1859-1938 qui, amb els seus estudis i…
Pere Coromines i Montanya
Historiografia catalana
Literat, advocat, economista i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres tingueren una…
Maurici Serrahima i Bofill
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Vida i obra Fill de Lluís Serrahima i Camín Es llicencià en dret i exercí la carrera, seguint la tradició familiar i d’acord amb un esperit d’humanisme i de conciliació Fou cofundador 1929 del diari El Matí i actiu collaborador de La Paraula Cristiana durant el període d’avantguerra, publicacions on es formà com a crític literari Dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya d’ençà de l’etapa fundacional del partit, fou un dels principals exponents del grup d’intellectuals que conciliaren el catalanisme polític amb una profunda convicció catòlica de caràcter progressista Durant la guerra civil…
, ,
Els fil·locàrides
Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…
Reineta comuna o meridional
Morfologia La reineta comuna Hyla meridionalis es troba en poblacions disperses a l’àrea mediterrània s’assembla prou a l’espècie precedent, però té la línia lateral negra molt curta i va del musell a la base de la pota anterior Hàbitat/Xavier Moreno Durant molt de temps fou considerada una subespècie de la forma precedent, però són moltes i molt clares les diferències entre ambdues espècies El seu aspecte és semblant, de granota petita i esvelta, però té el morro més llarg i arrodonit Arriba fins a 55 mm de longitud Les diferències més paleses rauen en la veu i en la coloració Dorsalment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina