Resultats de la cerca
Es mostren 2001 resultats
Sant Joan de Campmajor (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Vista de la façana de ponent des de l’interior d’aquesta malmesa capella ECSA – M Anglada Situació Les restes de Sant Joan de Campmajor són en un descampat abans d’arribar al poblet de Campmajor, per sobre de la cota de 1 200 m i a migjorn de la collada de la Torre 1 757 m d’altitud, junt al barranc de la Verge Trobada Campmajor pertany al municipi d’Arcavell Mapa 34–10215 Situació 31TCG702945 S’hi va per una pista que comença davant del punt quilomètric 129 de la C 1313, punt que és davant de Castellciutat per la banda de tramuntana Aquesta pista passa per Bellestar a 3 km del trencall i…
Sallent d’Organyà
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Sant Joan, a 1 003 m d’altitud, a l’W de Coll de Nargó i comunicat mitjançant una pista forestal.
S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força alt, que pot…
Serge de Diaghilev
Música
Empresari teatral rus.
Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les seves obres L’…
Sant Pere de Ger
Art romànic
Les restes d’aquesta església, avui arruïnada, es troben al barri de Sant Pere Fou una església dependent del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles Es documenta des de l’any 972, que Ramon llegà una peça de terra a l’església de Sant Pere situada a la villa de Ger L’any 978 el comte Borrell I d’Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la villa de Ger i també l’església de Sant Pere fundada en aquell mas La vinculació de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cella monàstica, es comprova en l’acta de consagració del monestir de Tavèrnoles de l’any…
Sant Vicenç de Vencilles (Das)
Art romànic
El despoblat de Vencilles és situat a mig camí entre Sanavastre i Prats L’antiga parròquia de Vencilles apareix documentada amb la forma Vicinulas a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, però que en realitat fou redactada a la fi del segle X A la darreria del segle XI, l’any 1086, hi ha la referència que un tal Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert un alou que posseïa al terme de Sant Vicenç, al lloc de Vencilles, i que li pervenia pel testament de Guillem Gualter, ostiari de l’església d’Urgell El document cita textualment “ prefatum autem…
Santa Eulàlia d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Església parroquial del poble d’Estoll La parròquia d’Estoll surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314 MD L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església romànica en…
Castell de Pampe (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Si bé és cert que ja l’any 839 l’acta de consagració de la Seu d’Urgell esmenta el lloc de “ Pampano ” i que l’any 959, amb vista a la seva repoblació i al seu conreu, el comte Borrell vengué a Sentelles, Manila, Berà i Roter unes cases i unes vinyes situades a la “ villa de Pampano ” i, més tard, el 1097, el comte d’Urgell Ermengol donà a Santa Maria de Solsona tots els drets i masos que tenia al lloc de “ Pampano ”, i que hi ha un Arnau de Pampa l’any 1186 i un Bernat de Pampe l’any 1222, hem d’esperar fins a l’any 1227 per tenir referència directa del castell És en aquesta…
Sant Jaume d’Alf (Isòvol)
Art romànic
Antiga parròquia situada al despoblat d’Alf, al lloc de l’actual mas Revellat, entre Olopte i All La parròquia d’Alf és esmentada per primera vegada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada pretesament l’any 819, però redactada cap al final del segle X Era una de les parròquies més pobres de tota la Cerdanya En les visites arquebisbals del principi del segle XIV se li calcula una renda anyal de 15 lliures Al costat de tramuntana de mas Revellat, adossada a la casa hi ha una capella que antigament havia estat dedicada a sant Jaume i que ara ho és a sant Guillem Potser…
Castell de Radulf (Guissona)
Art romànic
Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons aquest…
Sant Salvador del Puig (Cabó)
Art romànic
La possible església dedicada a sant Salvador seria la parròquia de la vila del Pui o del Puig, situada a la vall de Cabó, prop del també desaparegut poble de Favà, o potser la capella del castell del Pui, situat a llevant de Favà, i documentat l’any 1100 El document motiu de la suposició de l’existènciad’aquesta església és del 1089, en què es relaciona la vila “ Pug, in valle Nemphas, in apendicio de Sancti Salvatoris …” La vila del Pui o del Puig és esmentada també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, l’any 1090, i en l’acte d’homenatge i jurament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina