Resultats de la cerca

El 13 de març l’arquebisbe jesuïta de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, va ser escollit per succeeir el papa Benet XVI El nou pontífex, en endavant papa Francesc, va substituir així Joseph Ratzinger al capdavant del Vaticà, el qual va renunciar al febrer al tron de l’Església catòlica a 85 anys i amb un notable desgast físic i polític arran dels escàndols de corrupció i les lluites de poder a la cúria romana Escollit el segon dia del conclave i en la cinquena votació, el papa Francesc va anunciar l’inici d’un període de gestos d’obertura i profundes reformes en la cúria, les…

Actiu collaborador dels quatre primers generals de la Companyia de Jesús en les tasques de consolidació i expansió de l’orde a Itàlia i als Països Baixos, tornà a Castella el 1574 i es consagrà a l’activitat literària Destacat biògraf d’Ignasi de Loiola, Francesc de Borja i Diego Laínez, conreà també la història eclesiàstica la seva Historia eclesiástica del cisma del reino de Inglaterra , del 1588, gaudí d’una gran popularitat, la teoria política en confrontació amb Maquiavel, l’ascètica Tratado de la tribulación, 1589 i l’hagiografia Flos sanctorum o Libro de las vidas de los santos, 1599

Coneguda també pels noms d’Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, en l’etapa fundacional destacaren personalitats com E Prat de la Riba, J Torras i Bages, A Rubió i Lluch i J Puig i Cadafalch En una segona etapa, entorn del pare Ignasi Casanovas, s’aplegaren figures com J Carner, JM Lopez-Picó, J Bofill i Mates i E Vallès i Vidal En la tercera etapa, a partir del 1953 i sota el nom d’Acadèmia de Llengua Catalana, tingué un paper destacat en el redreçament de Catalunya Hi collaboraren l’abat Escarré, J Vicens i Vives, R Galí, J Pujol, J Benet, A Manent etc Molts dels…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…

Ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús a Mallorca el 1856, i el 1857 passà a Salamanca i posteriorment a Lleó, on estudià ciències El 1861 era professor de novicis en física, ciències naturals, química, història natural, matemàtiques i música El 1868, amb la supressió de l’orde jesuïta a la península Ibèrica s’exilià temporalment a França, on completà la formació i el 1869 fou ordenat sacerdot El 1870 fou destinat al Colegio de Belén de l’Havana, on es feu càrrec de l’observatori Entre altres tasques feia diàriament anàlisis meteorològiques i el pronòstic del temps, que…

Fins el 1517 seguí la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar En 1517-21 serví el seu parent, el duc de Nájera, virrei de Navarra Ferit durant el setge de Pamplona pels francesos 1521, fou traslladat a Loiola, on la lectura de llibres espirituals l’emmenà a anar en pelegrinatge a Terra Santa i a fer vida penitent A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522 Fins al febrer del 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Exercicios espirituales , síntesi personal de les…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort…

Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo…

La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de…

Vida i obra Era jesuïta 1674 Després d’haver cursat humanitats clàssiques, ensenyà al collegi imperial de Santa Maria i Sant Jaume de Cordelles, on ocupà una càtedra de filosofia Posteriorment fou rector dels collegis jesuïtes de Lleida i de la Seu d’Urgell Germà seu fou Gerard Marcillo, professor de retòrica de la Universitat de Barcelona i traductor al català de les Institucions de gramàtica de Nebrija Per encàrrec dels consellers de Barcelona escriví Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras 1685, dedicada als consellers de Barcelona, que és una descripció geogràfica i un resum…