Resultats de la cerca

Parc Nacional de Białowieża, Polònia

Cursà els seus estudis musicals a Königsberg avui Kaliningrad i a Berlín 1922-31, on debutà el 1931, just acabats els estudis, com a director substitut a la Städtische Oper El 1936 abandonà Alemanya a causa de la seva identitat jueva i s’installà a Moscou, com a assistent de Georges Sebastian a l’Orquestra de la Ràdio El 1941 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad actualment de Sant Petersburg, conjuntament amb Jevgenij Mravinskij, càrrec que exercí durant gairebé dues dècades Mantingué una relació molt estreta, tant professional com personal, amb Dmitrij Šostakovič ,…

Scharwenka Estudià a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals de Berlín des del 1865 i feu el seu debut pianístic el 1869 A partir del 1874 emprengué unes gires que el dugueren arreu d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 1877 oferí la primera execució del Concert per a piano núm 1 , opus 32, la seva obra més popular A la dècada dels vuitanta organitzà diversos cicles de concerts de cambra i simfònics, molts dels quals dedicats a L van Beethoven, F Liszt i H Berlioz, mentre continuava exercint la interpretació i la docència El 1881 fundà el Conservatori Scharwenka a Berlín Del 1891 al 1898 s’estigué…

Rebé, com Xaver, una primera formació a l’institut de Poznan i quan la seva família es traslladà a Berlín, el 1865, estudià composició amb H Dorn i Wüerst a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals, on tres anys més tard encetà la seva llarga carrera docent El 1881 començà a ensenyar teoria i composició al Conservatori Scharwenka, fundat pel seu germà, centre del qual posteriorment fou codirector, coincidint amb la residència temporal de Xaver als Estats Units El seu catàleg conté 123 obres instrumentals principalment pianístiques, amb nombroses peces orquestrals i de cambra, en què mostrà una…

Estudià musicologia a la Universitat de Heidelberg, on es doctorà 1927 i fou professor assistent del departament de musicologia 1927-30 Cursà estudis de documentació a Dresden i Leipzig i el 1934 obtingué el títol en l’especialitat de música impresa Després d’exercir com a bibliotecari a la Technische Hochschule de Dresden 1931-33, esdevingué director dels arxius de l’editorial Breitkopf & Härtel a Leipzig 1933-42 El 1946 fundà la secció musical a la Biblioteca de la Ciutat i de la Universitat de Frankfurt, que dirigí fins el 1963 La seva extensa obra en la bibliografia musical i en…

L’any 1600 entrà a la Universitat de Königsberg, on es formà musicalment al costat de Johannes Eccard, amb qui continuà estudiant fins el 1608 El 1602 ingressà com a cantor baix a la capella de la cort del príncep elector, el marcgravi Georg Friederich de Brandenburg, i també serví com a cantor a la catedral de Königsberg L’any 1626 arribà a obtenir el càrrec de mestre de la capella cortesana Es coneixen diverses obres de la seva producció, algunes de les quals aparegueren en edicions com Cantiones sacrae harmoniae 1624, per a quatre-deu veus També publicà alguns volums amb obres seves i…

Estudià amb P Hindemith del 1954 al 1957 L’any 1963 se’l nomenà professor adjunt d’improvisació i harmonia a la Pädagogische Hochschule a Berlín i el 1971 n’esdevingué professor titular Fou editor de programes de pedagogia musical a la Radio Free Berlin el 1973 Aquell mateix any, es feu membre de l’Acadèmia Amriswil a Suïssa Realitzà aportacions importants al moviment musical juvenil alemany a partir del 1950 Fou molt conegut pel seu treball en el camp de l’educació musical i, sobretot, a través del seu mètode d’improvisació

Estudià a la Universitat Humboldt de Berlín amb H Abert i H Schering, EM Hornbostel i A Sachs Treballà a la Universitat de Berlín 1934-45 i el 1953 fou nomenat director del departament històric de l’Institut de Musicologia, al qual estigué vinculat fins que es retirà el 1971 Del 1963 al 1967 ensenyà a la Universitat Tècnica de Berlín Els seus treballs inicials tractaren sobre temes organològics, però la major part de la seva recerca s’orientà vers la música tradicional i l’etnomusicologia Fou el responsable de diverses iniciatives editorials en el camp de la música tradicional

No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’installar-se definitivament a Frankfurt Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung 'El món com a voluntat i…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare abans de formar-se a Berlín i Tübingen, ciutats on també estudià musicologia i filosofia Acabats els estudis i després d’una breu carrera com a pianista acompanyant, el 1906 començà a dirigir a l’Staatstheater de Weisbaden, on, en reconeixement a la seva feina, aviat arribà a exercir de kapellmeister Entre el 1907 i el 1914 dirigí regularment al Festival de Bayreuth, i el 1927 adquirí la titularitat de l’Òpera de Dessau, càrrec que incloïa implícitament el de director general de música de la ciutat i que exercí fins el 1934 En 1935-43 i en 1953…