Resultats de la cerca
Es mostren 821 resultats
El municipi de Barcelona, des dels orígens a la fi del segle XIII
Art romànic
La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…
comtats de Rosselló i Cerdanya
Història
El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà…
Bahames
Port esportiu a Nassau, capital de les Bahames
© Corel Professional Photos
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica central situat a l’oceà Atlàntic, al SE de la península de Florida, i integrat per l’arxipèlag homònim.
La geografia La capital és Nassau, situada a l’illa de New Providence L’arxipèlag és format per 29 illes grans, 661 illots i 2387 esculls Les illes més grans són Gran Bahama, Great Abaco, Andros, Eleuthera, Cat, Long Island, Crooked, Acklins, Mayaguana, Great Inagua i New Providence Les Bahames són situades sobre un altiplà submergit les parts més importants del qual són el Gran Banc i el Petit Banc de les Bahames, i són formades per roques calcàries Les costes són generalment planes, bé que en alguns llocs es fan escarpades, i les illes són normalment vorejades per esculls corallins L’…
Jordi Nadal i Oller

Jordi Nadal i Oller
© UPF
Historiografia
Demografia
Historiador de la demografia i de l’economia.
Vida i obra Germà de l’arquitecte Lluís Nadal , pertanyia a una família d’empresaris de la indústria tapera Durant la Guerra civil Espanyola residí primer a Reims i després a Perpinyà Posteriorment estudià dret i filosofia i lletres, en l’especialitat d’història, i es llicencià per la Universitat de Barcelona en les dues carreres l’any 1951 Fou un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives , al costat de condeixebles com Josep Fontana , Emili Giralt , Joan Mercader i Joan Reglà La fundació, per part de Vicens, de la revista Estudios de Historia Moderna i de l’ Índice Histórico…
La premsa diària
“L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 23-7-1937 Coll part / GS Durant el període comprès entre el febrer del 1931 i el juliol del 1936 es produí un creixement en el nombre de capçaleres informatives diàries, que va representar una renovació en els continguts i també una voluntat de penetració en la societat i d’incidència en el camp econòmic i en l’opinió pública, per mitjà de campanyes que afavorien opcions polítiques concretes La presentació i el disseny també van evolucionar, sobretot per la incorporació de la fotografia com a element informatiu primordial Prova d’això és la gran…
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Historiografia catalana
Institució museística descentralitzada, constituïda per una seu central i per diversos museus i llocs d’interès del patrimoni científic, tècnic i/o industrial de Catalunya que fou inaugurada el 12 d’abril de 1984.
Desenvolupament enciclopèdic La Llei de museus de 2 de novembre de 1990 constituí el mNACTEC com a entitat autònoma i el declarà museu nacional Entre els assessors del Museu hi ha historiadors com Santiago Riera i Tuèbols, Jordi Maluquer de Motes i Jordi Nadal i Oller Eusebi Casanellas i Rahola n’ha estat el director des de la seva inauguració Casanellas és enginyer industrial i estudià també ciències socials i medi ambient a la Universitat d’Indiana Entre el 1997 i el 1999 fou vicepresident de The International Conference for the Conservation of Industrial Heritage TICCIH i n’és el seu…
Pasqual Boronat i Barrachina
Historiografia catalana
Sacerdot i historiador.
Vida i obra Integrant de l’escola històrica valenciana de finals del s XIX i principis del XX, destacà pels seus estudis sobre els moriscos i l’arquebisbe Juan de Ribera s’interessà també per la literatura i la cultura valencianes, en especial per Manuel Martí i els orígens de la Illustració Feu els estudis de secundària a Alcoi Ingressà als carmelitans, on prengué els hàbits l’any 1886 i feu la solemne professió el 1888 Romangué nou anys al convent de València, però problemes de salut l’obligaren a abandonar l’orde Alguns anys més tard obtingué un benefici eclesiàstic a la parròquia de Santa…
Història 2015
Història
Després del 2014, any de molta significació històrica, el 2015 va ser un any de normalització, que es manifesta en l'ampliació dels temes treballats anteriorment En un repàs de les novetats publicades, seguint la tradicional separació cronològica dins del marc de la història antiga, van destacar els treballs de Víctor Revilla, que va publicar Catalunya romana, i de Josep Cervelló, Escrituras, lenguas y cultura en el antiguo egipto , una aproximació a les llengües egípcies des d'una perspectiva cultural De l'època medieval, es van publicar En l'horitzó de la història ibèrica , de Rafael…
Els ateneus
Les limitacions d’accés a la cultura pels camins oficials trobaren un palliatiu en la iniciativa popular associativa, rica i múltiple, sobretot en els ateneus Als Països Catalans la tradició associativa amb finalitats exclusivament, o essencialment, culturals va ser molt viva al llarg de tota la segona meitat del segle XIX L’1 d’octubre de 1867 el general Rafael Izquierdo, governador militar de Tarragona i Lleida, comentava als seus superiors l’eclosió de societats que s’estava produint en els territoris de la seva jurisdicció Retreia la lenitat demostrada pels que l’havien precedit en el…
Els inicis del feminisme català
El feminisme es va configurar en les societats europees en el context de les revolucions liberals burgeses Constituí la iniciativa d’un grup minoritari que va crear una nova imatge i una valoració pública de les dones Les reivindicacions abastaren des de demandes de canvis legislatius que alteressin la condició civil de les dones com, per exemple, el dret de vot promogut pel moviment sufragista fins a la definició de noves pautes morals o la defensa del dret al treball que els permetés una autonomia econòmica Els precedents ideològics es troben en la Illustració i en l’individualisme religiós…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina