Resultats de la cerca
Es mostren 860 resultats
Marcel Oms i Verdaguer
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Passà els seus primers anys a Rimbau Cotlliure i estudià a la Facultat de Lletres de la Universitat de Montpeller Fou professor de castellà, història i filosofia a Narbona i Perpinyà, i també director d’un seminari pluridisciplinari sobre el cinema espanyol a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de Montpeller Al principi de la dècada del 1960, començà a collaborar a la revista "Positif", coordinant el monogràfic Cinéma espagnol núm 32, 1960, i el 1962 fundà a Perpinyà el cineclub Les Amis du Cinéma, en homenatge a Jean Vigo Fruit d’aquella activitat i de la dèria que tenia per la…
Sant Pere de Belltall (Passanant)
Art romànic
Situació Restes del basament de l’absis de l’església romànica, situat dintre la població ECSA - E Pablo Els vestigis de l’antic temple romànic de Belltall, dedicat a sant Pere, són situats dins el mateix poble Mapa 34-15390 Situació 31TCF487964 Per a arribar al poble de Belltall partint de Montblanc, cal agafar la carretera comarcal C-240 que va en direcció a Tàrrega, i a uns 17 km es troba el poble de Belltall Història El lloc de Belltall es documenta l’any 1079, quan Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalen donaren a Mir Oromir i la seva muller Englésia el puig del Tallat en feu i…
Alba

Vista exterior del sincrotró Alba
JoMV (CC BY 4.0)
Accelerador de partícules situat a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), inaugurat el març del 2010.
És un sincrotró de font de llum de tercera generació La seva funció és visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les propietats L’edifici, parcialment subterrani i de forma circular, ocupa uns 20000 m 2 amb les installacions adjacents i té un diàmetre de 140 m Inclou tres components bàsics l’accelerador lineal LINAC, el propulsor sincrotró i l’anell d’emmagatzematge, de 270 m de circumferència, i 17 trams rectes disponibles per a la installació de dispositius d’inserció Aquests tres components combinats generen feixos d’electrons prèviament accelerats, els…
nutrició
Alimentació
Ciència, relacionada amb la bromatologia, que estudia la relació entre els aliments i la salut, és a dir, les necessitats de l’organisme i el metabolisme de les substàncies alimentoses, tant en els individus sans com en els malalts.
També estudia els aspectes comunitaris, antropològics i econòmics de l’alimentació
sarcode
Medicina
Remei obtingut a partir de la dinamització de substàncies derivades de plantes sanes, com ara glucòsids, resines o mucílags, de teixits d’animals sans i de secrecions fisiològiques, del qual es coneixen els efectes a partir de l’experimentació patogenètica.
André Jolivet
Música
Compositor francès.
Vida Estudià composició amb Paul Le Flem i E Varèse al mateix temps que cursava els estudis universitaris de literatura a la Sorbona Fou professor en aquest centre des del 1928 al 1942 Fundà el 1936, amb O Messiaen, D Lesur i Y Baudrier, el grup Jove França, en reacció al Grup dels Sis Fou director musical de la Comédie-Française 1945-59 i professor al Conservatori de París 1966-70 Jolivet s’interessà especialment pel gènere concertant, del qual deixà uns exemples notables, com ara el Concert per a ones Martenot 1947, peces per a trompeta, percussió, violí o piano La seva música, atonal, és…
Matteo da Perugia
Música
Compositor italià.
Vida Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416 A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet Ave sancta mundi salus i de dues ballate…
Ferdinando Paër
Música
Compositor italià.
Vida Feu els estudis musicals a Parma i en aquesta mateixa ciutat començà la seva activitat d’autor d’òperes amb Orphée et Euridice el 1791 El 1792 fou nomenat mestre de capella de la cort de Parma i les seves òperes començaren a ser representades amb èxit a les ciutats italianes més importants Cinc anys més tard anà a Viena, on dirigí l’Òpera Italiana Del 1803 al 1807 ocupà el càrrec de mestre de capella a Dresden, on foren molt apreciades les seves obres Camilla ossia il sotterraneo 1799 estrenada a Barcelona el 1804, Achille 1801, Ginevra degli Almieri 1802 i Leonora ossia l’amore…
,
Els Recolons, a Ribes de Freser
Esteve a l'esquerra, Butlletí de l’Associació de Fabricants de Filats i Teixits del Pla de Barcelona, 1924 i Tomàs Recolons i Lladó La Industria Española , 1917 El nom Recolons és prou singular com per a poder creure que l’Esteve Recolons que es dedica a filar cotó el 1842 al carrer de Sant Jeroni núm 40 de Barcelona, i el Bertomeu Recolons que fa el mateix i el mateix any a Igualada, carrer de Sant Magí, núm 5, són parents Una altra prova del parentiu seria que els noms Esteve i Bertomeu es repetiran en noves generacions El Bertomeu Recolons igualadí desapareix aviat però n’hi ha un altre a…
El que cal saber del càncer d’estómac
Patologia humana
És anomenada càncer d’estómac, o tumor maligne d’estómac, la proliferació anòmala d’un grup de cèllules de l’estómac, que tendeixen a reproduir-se molt més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Durant les fases inicials de desenvolupament, els tumors malignes d’estómac són molt petits i es troben circumscrits a les capes superficials de la paret interna de l’estómac Més endavant, en canvi, tendeixen a penetrar profundament a la paret de l’estómac, envaeixen els teixits veïns sans i originen metàstasis o disseminacions a distància als ganglis limfàtics propers i diversos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina