Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Santa Coloma de Gramenet
Art romànic
Situació Capitell conservat a la parròquia de Sant Josep Oriol, procedent de l’antiga església de Santa Coloma, molt malmès i decorat amb fulles d’acant ECSA - Rambol L’església romànica de Santa Coloma de Gramenet era situada en l’espai que ara ocupa la nau de la de Sant Josep Oriol, arran de la carretera que va a la Roca Era orientada a llevant i, per tant, perpendicular a l’edifici actual Mapa 37-16421 Situació 31TDF343897 Història Trobem esmentat el lloc de Gramenet l’any 1012, però les primeres notícies de l’església de Santa Coloma són del 1024 L’any 1054 els comtes donaven l’església…
Sant Sadurní de la Fabregada (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Fragment de l’interior del mur nord d’aquesta malmesa església, amb els arcs formers i les pilastres que sostenien els arcs torals ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní són pocs metres a l’esquerra de l’esvoranc on hi ha el castell de la Fabregada Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG382539 Història Aquesta església antigament tenia les funcions de parròquia del terme del castell de la Fabregada, les quals perdé posteriorment Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a…
Necròpoli i construcció del Collet de Sant Pere Màrtir (Òdena)
Art romànic
Situació Vista de la construcció rectangular, excavada a uns 30 m de la necròpoli M Solà Aquest conjunt, format per una necròpoli i les restes d’una construcció, és situat a una alçada de 652 m, a peu d’un camí carreter que baixa en fort pendent de la Serra de Rubió, prop de la masia de Cal Rumbà, en vista de les Malloles, i en una serreta en un indret anomenat Collet de Sant Pere Màrtir, en una zona actualment cremada pel foc i que abans havia estat poblada per un bosc de pins Mapa 35-15391 Situació 31TCG856122 És un jaciment arqueològic integrat per una petita necròpoli medieval i els…
Sant Jaume d’Almenara (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Ruïnes de la nau, on s’aprecien diferents etapes de construcció F Español Les ruïnes de l’església són situades prop del mas d’Almenara, a l’extrem de llevant del terme municipal Mapa 34-15390 Situació 31CG706007 Per a arribar-hi cal agafar la carretera C-241 que va de Santa Coloma de Queralt a Igualada A uns dos-cents metres un cop passat el petit poble d’Aguiló, surt un camí de carro, el primer que es troba a la dreta de la carretera, que porta a Almenara FEB Història El lloc d’Almenara es documenta l’any 976 en la venda que feren el comte Borrell i la comtessa Letgarda al vescomte…
El marc geogràfic del romànic del Perapertusès
Presentació geogràfica El Perapertusès és una comarca del Llenguadoc Occitània situada al NE de la Fenolleda i centrada en l’antic castell de Pèirapertusa La comarca té uns 300 km 2 i comprèn dotze municipis, el més important dels quals és Tuissan, a l’E El Perapertusès limita al N amb una cadena muntanyosa que té cims de més de 900 m, franquejada pels colls de Linars, de La Redolada, de Prat, de Coissan, d’Amiel i d’Extrema Limita a l’E i el SE, mitjançant les Corberes, amb el Rosselló, des del Pas de la Vaca 225 m, sobre el Verdoble, fins als Ròcs Negres, més enllà del pic de la Corona 524…
Les tuïdials
Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular pinnada, bipinnada Els fillidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts Molses del’ordre de les tuïdials 1 Thuidium tamariscinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 2 T abietinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 b detall d’un fillidi rameal x 25 c detall d’un fillidi caulinar x 25 3…
El tern de la Germandat de Sant Jordi
Art gòtic
Anvers de la casulla i de la capa pluvial del tern de la Germandat de Sant Jordi, que es conserva a la capella del palau de la Generalitat Es tracta de dues peces fetes amb un vellut vermell venecià de vers el 1443 L’escapulari de la casulla és decorat amb brodats d’episodis de la vida del sant, de mitjan segle XV, que alguns autors han atribuït al brodador barceloní Antoni Sadurní La capa llueix brodats més tardans, de vers el 1500, també amb escenes de la vida del sant Prisma Un dels conjunts més valuosos de la indumentària litúrgica catalana és l’anomenat tern de la Germandat de Sant Jordi…
Pell i annexos en la vellesa
La pell i els seus annexos presenten una de les manifestacions més evidents del procés d’envelliment, no tant perquè són les més precoces, sinó perquè són les més externes i fàcilment visibles Al cap i a la fi, l’aparició d’arrugues ha esdevingut sinònim d’envelliment, per bé que de manera estereotipada, ja que és del tot normal que es comencin a formar en plena edat adulta o fins i tot en la joventut El seu origen correspon, bàsicament, a una disminució del greix subcutani, un aprimament del derma i una pèrdua de les fibres elàstiques de l’epidermis Així, és ineludible que amb el pas dels…
paral·leles
Esport
Aparell gimnàstic emprat en competicions masculines, que forma part del programa olímpic, consistent en dues barres paral·leles de fusta polida, dura i elàstica, de 3,50 m de longitud cadascuna i distants 42-48 cm, que descansen damunt quatre muntants de ferro verticals i fixos, d’alçada regulable.
És emprat per a practicar exercicis de força, sosteniment i oscillació Les anomenades paralleles asimètriques són emprades solament en competicions femenines, formen part del programa olímpic i les dues barres, de 2,40 m de longitud, són collocades a altures diferents la superior a 2,30 m i la inferior a 1,50 m de terra
milà

Milà
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 60 a 65 cm, de color castany fosc amb la vora de les plomes més clara, les parts inferiors més vermelloses, amb fines ratlles verticals fosques, i el cap i el coll grisencs ratllats de negre.
Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina