Resultats de la cerca
Es mostren 7457 resultats
Sant Andreu de Farena (Mont-ral)
Art romànic
Situació Interior de l’església, formada per una nau rectangular coberta amb volta de canó molt deformada, sostinguda per arcs torals força apuntats ECSA - J Figuerola L’església de Sant Andreu de Farena es troba al capdamunt de la petita població de Farena, en un promontori tocant al riu Brugent, enmig d’un eixamplament de la seva vall Les cases es disposen en forma de semicercle al voltant de l’església i seguint la forma de l’antiga muralla que protegia el poble Mapa 33-17445 Situació 31TCF399753 S’hi arriba per mitjà de la carretera que surt de la Riba i, seguint el curs del riu Brugent,…
Santa Aularja del Vivièr
Situació Antiga parròquia medieval del terme de Lo Vivièr, abandonada des de fa segles, ara en procés de restauració ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església, ara en procés de restauració, són a uns 500 m a l’E del poble de Lo Vivièr, a la riba esquerra de la Matassa, en un indret totalment despoblat Al seu costat hi hagué el cementiri del poble fins al segle XIX Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′21″ N - Long 2° 27′14″ E Lo Vivièr és situat 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet Per a arribar-hi des d’aquesta població cal prendre la carretera D-619 en direcció sud Al cap de…
Castell del Ròc Blanc (Trevilhac)
Situació Castell situat al cim d’una agulla rocosa al vessant meridional de la muntanya del Ròc Blanc, sobre el torrent de Rapana, mig quilòmetre a l’E del castell de Rocaverd Hi podia haver una relació visual entre tots dos castells Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′20″ N - Long 2° 28′41″ E Des de la carretera que va de Trevilhac a Sornian, abans d’arribar al castell de Rocaverd, es pot veure a l’altra banda de la vall Per a arribar-hi, des de la carretera que mena a Pesilhan de Conflent, s’ha de grimpar per una tartera i després enfilar-se al cim de l’agulla utilitzant mitjans d’escalada…
Sant Pere del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble del Ru, que és situat a la riba dreta de l’Éssera, al sud-oest de Castilló Mapa 31-9 179 Situació 31TBH929092 El Ru és al costat de la carretera C-139 de Graus a Benasc, abans d’arribar a Castilló JBP-JAA Història Façana de ponent de l’església, molt transformada, igual que la resta de l’edifici ECSA - JAAdell L’anomenat fals cinquè de Lavaix conté l’ auctoritas del comte i marquès Asnar, concedida vers l’any 850 a petició de l’abat Trasoad de Santa Maria de Lavaix, en la qual donà al cenobi la villa anomenada Helaruni amb tot…
Torre de Cavanac o mas de Jau (Estagell)
Art romànic
Aquest lloc és situat sobre la riba esquerra de l’Aglí, dins el terme d’Estagell L’alou de Cavanac villa Cavanaco , 901 era a la fi del segle IX una de les possessions de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït el 870, i de la seva esposa Arsenda El 901 les van cedir, a violari, a llurs fills Ramon i Adelinda, esposa de Ponç tronc del llinatge dels senyors de Vernet de Rosselló En una data indeterminada va passar a ser propietat de l’església d’Elna El 991 fou bescanviat, amb la seva església “alode in campo Cavannago ipsa ecclesia qui ibidem est” , amb l’abat de Sant Esteve, per…
Pont del Diable (Isòvol)
Art romànic
Situació Única arcada subsistent de les tres que devia tenir aquest pont medieval sobre el Segre, al nord del tossal de Baltarga ECSA - J Bolòs Restes d’un pont situat sobre el riu Segre, al nord del tossal de Baltarga Mapa 35-10 216 Situació 31TDG019918 Seguint la carretera que va de Bellver de Cerdanya a Puigcerdà, poc després de deixar a mà dreta el trencall que porta a Baltarga, hi ha un càmping, també a la dreta Al capdavall de la zona tancada pel càmping, a tocar del curs del riu, es troben les restes del pont JBM Història De l’antiguitat d’aquest pont, n’és un bon testimoni el notari…
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…
Pedralbes
Historiografia catalana
Revista publicada pel Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, amb el subtítol Revista d’Història Moderna.
Nasqué l’any 1981, i el darrer volum aparegut és el de l’any 2001 Editada per la UB, té una periodicitat anual El director de la publicació ha estat, al llarg de tots els anys, Pere Molas i Ribalta El consell de redacció el formen el conjunt de professors del Departament, i el càrrec de secretari de la revista és rotatiu, i sempre l’ocupen dos membres del departament Es tracta d’una publicació especialitzada en història moderna L’àmbit geogràfic on se centren la majoria dels articles és Catalunya, si bé hi abunden articles sobre la Corona d’Aragó, i també sobre Castella i altres indrets…
Libri antiquitatum ecclesiae cathedralis Barcinonensis
Historiografia catalana
Cartulari de la catedral de Barcelona, recopilat a mitjan segle XIII, en quatre grans volums.
El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae tanmateix, el nom més utilitzat és Libri antiquitatum , testimoniat el 1577 Conté còpia de 2 766 documents dels segles IX al XIII, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, i és obra de tres o quatre mans diferents L’enquadernació 1561-63 es feu amb mitja pell, i foren reenquadernats 1847 amb tapes de fusta i cobertes de pell En aquesta darrera ocasió es retallaren de nou els folis, de manera que s’eliminaren fragments d’anotacions marginals o part de les xifres romanes de la foliació L’objectiu d’aquest…
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Historiografia catalana
Medievalista.
Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam Feu els estudis de filosofia i lletres secció d’història a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila del qual se’n declarà deixeble impartí als Estudis Universitaris Catalans L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i…