Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com pels títols,…

Estudià el batxillerat a l’Institut Cardenal Cisneros de Madrid Posteriorment, el 1883, la Facultat de Filosofia i Lletres i l’Arxiu de l’Escola Superior de Diplomàtica de la Universitat de Madrid li atorgaren el certificat d’aptitud per a ser arxiver, bibliotecari i antiquari Es llicencià en dret i l’any 1886 ingressà al cos facultatiu d’arxivers Desenvolupà tasques bibliotecàries i arxivístiques, successivament, a la Biblioteca Universitària de Sevilla, a l’Escola Superior de Diplomàtica, a la Biblioteca Universitària i a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Valladolid, a l’Arxiu General de…

Vida i obra Estudià a l’Escola Normal de Magisteri de Madrid 1911-14 Fou inspector d’ensenyament primari a Tarragona 1914 i Balears 1915-24, i el 1925 fou nomenat inspector en cap Implantà el certificat de cultura elemental a les Illes Balears i fomentà la construcció d’escoles públiques, seguint els corrents europeus del moviment de renovació pedagògica conegut com a Escola Nova Promogué les colònies d’estiu com també la formació constant dels mestres amb pràctiques pedagògiques d’avantguarda El 1920 projectà el Congrés Nacional d’Educació, organitzà el curset elemental de psiquiatria…

Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo…

Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou cronista de la ciutat i de l’antic Regne de Mallorca 1949-69 Collaborà amb articles en diferents publicacions, com ara Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, Montesion, Documenta, La Nostra Terra i Estudios Lulianos En aquest sentit, destaquen la collecció de documents sobre la història de les belles arts en el BSAL Entre el 1936 i el 1968 fou secretai de la Societat Arqueològica Lulliana i, entre el 1968 i el 1969, bibliotecari d’aquesta institució El 1956 rebé el premi Ciutat de Palma d’investigació Collaborà en el Corpus de Toponimia de…

Aquesta ja exercia com a empresa exhibidora i distribuïdora, però el seu desig d’abastar tots els camps de la cinematografia dugué els socis a fundar la productora Films Barcelona Amb Fructuós Gelabert com a director tècnic i encarregat de laboratori, l’empresa tenia tots els mitjans tècnics i humans però li mancaven uns estudis de rodatge que creà el 1908 amb disseny del mateix Gelabert a la finca que Lluís Martí i Codolar tenia al barri d’Horta Aquests es convertiren en els primers estudis de Catalunya i l’Estat espanyol Amb una coberta de vidre, la galeria tenia 6 9 m i disposava d’un sol…

Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren alguns…

Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-Americans D’…

Vida Estudià batxillerat a Múrcia i començà la carrera de dret a Madrid, que deixà per dedicar-se al teatre Formà companyia pròpia, si bé poc després ingressà a la de Miguel Muñoz viatjant per l’Estat espanyol, a la de Balaguer actuant per l’Amèrica Llatina, a la de Roser Pi i a la de Guerrero - Díaz de Mendoza, i es consagrà finalment en els escenaris de Madrid al costat d’Irene López Heredia En el cinema debutà a Aventuras de Pepín 1909, Francisco Oliver, seguida per El golfo 1917, Josep de Togores, però descontent amb el cinema mut tornà als escenaris El 1929 anà a Hollywood per actuar en…