Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
edició de texts
Arxivística i biblioteconomia
Publicació de texts literaris, jurídics, científics, documentals, etc, generalment antics, feta amb una intenció de divulgació o bé erudita.
Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…
art sard
Art
Art desenvolupat a Sardenya.
A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de…
art romanès
Art
Art desenvolupat en els territoris de la Romania actual.
Recull, per tant, l’art dels antics principats de Valàquia, de Moldàvia i de Transsilvània Deixant de banda els vestigis prehistòrics i els de tradició grecoromana, hom pot destacar com a característica de l’art popular d’aquests territoris el treball sobre fusta, que encara perdura actualment Però les creacions artístiques, arquitectòniques i pictòriques, presenten diferències entre Transsilvània, més influïda per Occident, i Valàquia i Moldàvia, que es mouen dins l’òrbita de l’Església ortodoxa de Constantinoble A Transsilvània, al costat d’esglésies on es barregen elements…
Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que conserva la documentació relativa a la catedral de Tarragona i de les institucions que se’n deriven.
Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins als XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548,…
Gavià fosc
El gavià fosc Larus fuscus es distingeix principalment pel color gris fosc del mantell que s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta al delta del Llobregat de mida grossa ateny 53 cm, és d’hàbits més litorals i marins que el gavià argentat Els joves són difícils de reconèixer pel fet de tenir el plomatge tacat de bru, com els joves d’altres espècies Ramon Torres Aquesta és una espècie que no es distribueix d’una manera uniforme per tot el litoral dels Països Catalans Al Rosselló, el Vallespir i la costa nord de Catalunya és un hivernant i migrador…
Saboredo
Circ lacustre, d’origen glacial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre el municipi de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot i d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de…
Portuguesa
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Guanare 37 715 h 1971 Situat a l’W de Veneçuela, limita amb els estats de Lara al N, Cojedes a l’E, Trujillo a l’W i Barinas al S La major part es troba a la regió dels Llanos i és travessada pel riu Portuguesa, afluent de l’Apure, que li dóna el nom Clima tropical amb temperatures mitjanes de 28°C i pluges de l’ordre dels 1 600 mm a la capital És cobert de sabana als Llanos i té bosc tropical a les parts altes Poc poblat 33 h/km 2 1984, l’economia es basa en l’explotació de fustes precioses i conreus d’arròs, cotó, sèsam i blat de moro La indústria és de transformació de…
Pienza
Localitat
Localitat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, situada sobre un turó de la vall de l’Orcia.
Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en…
Pamir

Vista de la regió muntanyosa del Pamir
© Nniud / Fotolia.com
Regió muntanyosa al SE de l’Àsia Central.
Hom la considera limitada al N per la serralada Zaalajsk Septentrional, a l’E per les de Sarykol’ Oriental, alS pel llac Zorkul’, el riu Pamir i el vessant superior del riu P'andž i a l’W pel tall meridional de la vall del P'andž En la seva major part pertany al Tadjikistan Els extrems oriental i meridional pertanyen a la Xina i a l’Afganistan Els pics més alts són Kongur 7579 m, Mūz Tāg Attā 7555 i Kommunizma 7495 El clima és muntanyós, cru, continental la superfície congelada actualment és de 8400 km 2 Els rius pertanyen essencialment a…
Münster
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Centre regional d’una rica regió agrícola que envia els seus productes a la conca del Ruhr, que, per la seva proximitat, ha afavorit el desenvolupament de nombroses fàbriques tèxtils i de construccions mecàniques Universitat, fundada el 1771 Sorgida entorn d’un monestir, fou erigida en seu episcopal per Carlemany 802, i al s XIII entrà en la lliga hanseàtica Possessió de la Reforma a partir del 1529, fou centre d’un singular experiment politicoreligiós, fins que, assetjada pel bisbe Franz von Waldeck 1535, tornà al catolicisme El 1803 passà a formar part de Prússia Greument…