Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
Probable hàbitat medieval de Cal Bassacs (Gironella)
Art romànic
Situació Al voltant de la capella hi ha un conjunt de vestigis, probablement medievals, que palesen una certa continuïtat d’habitatge en aquest indret que, per altra banda, gaudeix d’uns condicionants naturals molt idonis per a l’assentament humà Aquest hàbitat figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Poblat Dues vistes dels vestigis medievals consistents en dos nivells de forats que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta F Junyent-A Mazcuñan A una trentena…
Masia del Mercadal (l’Espunyola)
Art romànic
Situació Un aspecte de la masia amb un interessant pany de mur d’època alt-medieval R Viladés Aquesta masia es troba vora l’església de Santa Margarida del Mercadal De manera que per a veure-la cal seguir pel mateix camí que hem indicat per a la capella Aquesta masia figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,3 — y 57,6 31 TCG 933576 Casa Aquesta masia presenta uns trets molt interessants Llàstima que amb els afegitons que s’hi han fet no es pugui veure millor tot el seu parament La part més interessant, sens dubte, és…
Sant Sadurní de Maçaners (Saldes)
Art romànic
De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’…
Sant Martí de Vilapedrers o vora Linya (Navès)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat de tramuntana L Prat Vilapedrers era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Navès, i comprenia totes les cases des de la Serra fins a migjorn del terme El segle XIX el servei religiós fou traspassat a la parròquia de Linya més propera Mapa 330M781 Situació 31TCG855472 Al punt quilomètric 42 de la carretera de Manresa a Solsona, a l’indret de Santa Susanna, hi ha un trencant a mà dreta que porta a la carretera de Solsona a Berga, passant per l’embassament de Sant Ponç Al punt quilomètric 5 d’aquesta carretera —abans d’arribar…
Santa Maria de Llanera de Solsonès o de les Pallisses
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església L Prat Al costat de tramuntana del despoblat de Llanera i a migjorn del coll del mateix nom, envoltada pels barrancs de Santa Maria i d’Ardèvol, es troba l’església de Santa Maria de les Pallisses, a llevant del municipi de Llanera Mapa 330M781 Situació 31TCG745371 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Després del punt quilomètric 10, hi ha un trencall, a mà esquerra, que amb 4 km mena al mas Gilibets, d’on surt un caminet, també a mà esquerra, que amb uns vint minuts a peu deixa a Santa Maria, on des de fa temps no se celebra culte Església…
Santa Magdalena del Vilar (Lladurs)
Art romànic
L’actual edifici és a la vora del mas el Vilar, dins la parròquia de Timoneda El 5 de febrer de 1094, “ Ugo, femina ”, filla de Guillem, i el seu fill Ponç donaren a Santa Maria de Solsona els alous, les cases i altres béns que tenien a Timoneda, inclosa també l’església de Santa Maria “ ecclesiam cognomine Sancta Maria ”, amb les seves sagreres Tots aquests béns eren “ in apenditio Sancte Eulalie in praefata Timoneda ”, dins el comtat d’Urgell, i al lloc anomenat “ ipsum Vilarem de Barino ” L’església de Santa Maria era esmentada dues vegades més, fent ús del diminutiu “esglesiola” “…
Sant Pere d’Eixalada o de Serola o de les Graus (Canavelles)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del temple, amb la base de l’absis i un fragment del mur meridional, el més ben conservat ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a la dreta del camí de les Graus, separades del castell de Serola per un petit còrrec, dit còrrec de la Coma Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 5” N - Long 2° 15’ 15” E Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Aquesta església és esmentada l’any 871, en un precepte del rei Carles el Calb a Sant Andreu d’Eixalada, com una de les esglésies titulars d’aquest monestir…
Àngel Cerdà i Fernández
Música
Compositor català.
Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu i posteriorment fou deixeble de C Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre del Cercle Manuel de Falla, des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge musical basat en un sistema modal Fou un compositor molt productiu Durant els anys cinquanta compongué algunes de les seves obres de cambra més reeixides, com la Sonata para piano y violonchelo 1954 o la Suite para orquesta de cuerda 1955 Anys més tard abandonà la composició, activitat que no reprengué fins a la dècada dels vuitanta Aquesta nova etapa es…
Frederic Hymen Cowen
Música
Compositor i director anglès.
A l’edat de quatre anys es traslladà a Anglaterra, i quan en tenia vuit ja era un nen prodigi i compongué una petita opereta Estudià amb John Goss i Julius Benedict, i a dotze anys interpretà el Concert en re m de Felix Mendelssohn Del 1865 al 1866 estudià amb I Moscheles, C Reinecke, H Richter i M Hauptmann a Leipzig El 1867 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, estudià amb C Tausig i Kiel, i començà estudis de direcció Visità els compositors F Liszt, a Weimar, i J Brahms i E Hanslick, a Viena Un cop de retorn a Anglaterra, feu diferents recitals, i el 1869 li estrenaren la Simfonia en…
Michele Carafa (de Colobrano)
Música
Compositor italià.
Fill de pares aristòcrates, pogué tenir una bona formació musical, primer a Nàpols i des del 1806 a París, on estudià amb L Cherubini i amb el pianista F Kalkbrenner Quan retornà a Nàpols entrà al servei de Joaquim Murat, rei de Calàbria, i participà en accions bèlliques, per les quals rebé l’Orde de la Legió d’Honor En restaurar-se a Nàpols la dinastia borbònica, Carafa abandonà l’exèrcit i es dedicà al conreu de la música Des del 1814 destacà com un dels compositors d’òperes més prolífic del seu temps, amb obres d’èxit com Gabriella di Vergy A Nàpols feu una duradora amistat amb G Rossini…