Resultats de la cerca
Es mostren 10629 resultats
asteroïdeus
Zoologia
Classe d’equinoderms eleuterozous, correntment anomenats estrelles de mar.
És integrada per individus generalment petits de 5 a 30 cm de diàmetre, de simetria fonamentalment pentaradiada, amb el cos de forma pentagonal o bé estrellada amb cinc braços que s’insereixen àmpliament en una regió central o disc A la part inferior d’aquest disc cara oral o ventral es troba la boca, en posició central, i a la superior cara aboral o dorsal, en diferents interradis, se situen la placa madrepòrica i l’anus Els braços, per la cara oral presenten un solc en el qual es disposen dues o quatre fileres d’ ambulacres aparell ambulacral a l’extremitat, una mica aixecada…
biomassa
Ecologia
Tecnologia
Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema.
En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…
alanina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, apolar, amb CH 3
al grup R, de símbol Ala i denominat també àcid aminopropiònic.
Intervé de manera important en el bescanvi de metabòlits entre el múscul i el fetge, és un constituent bàsic de moltes proteïnes i té una destinació catabòlica glucogènica Hom distingeix l’α-alanina i la β-alanina L’α -alanina o àcid α-aminopropiònic, de fórmula CH 3 —CHNH 2 —COOH, forma cristalls molt solubles en aigua i presenta isomeria òptica La forma dextrogira L +-alanina es descompon a 297°C i és un dels aminoàcids no essencials glucoformadors més corrents en les proteïnes, molt abundant a la fibroïna de la seda Per desaminació oxidant dóna en els teixits àcid pirúvic i es resintetitza…
Badarià
Prehistòria
Període de la prehistòria egípcia corresponent al Calcolític inicial.
La cultura badariana s’estengué per una part de l’Egipte mitjà, tot l’alt Egipte i la zona nord del Sudan El jaciment epònim és El-Badari, a la vora dreta del Nil, a l’Egipte mitjà Són, sobretot, conegudes les necròpolis, amb els cadàvers arrupits i amb amulets de vori d’hipopòtam o estatuetes femenines de ceràmica Els poblats eren de cabanes de fibra vegetal o de paravents Els badarians conreaven el blat i l’ordi, que conservaven en sitges excavades a terra i revestides de fang La caça i la pesca eren importants encara hom troba hams d’os i puntes de fletxa Sembla que hi havia un comerç…
Escola de Nàutica de Barcelona
Escola creada a Barcelona el 1769 per la Junta de Comerç, acceptant l’oferiment de Sinibald Mas i Gas per dirigir una escola de pilotatge.
Inicialment installada a la Barceloneta, passà a la Llotja 1774 fins a la dissolució de la junta 1847 En aquest primer període, l’escola, gratuïta, tingué una gran vitalitat i en sortiren homes com Agustí Canelles Després del 1847 fou agregada successivament a l’institut d’ensenyament mitjà i a l’Escola Industrial Barcelonesa la seva categoria decaigué, fins a la seva dissolució per part del govern l’any 1868 La diputació se’n feu càrrec 1870 i, amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica, s’installà novament a la Llotja fins el 1918, que passà a un pis dels Porxos d’En Xifré, al pla de Palau L…
Casa forta de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació La casa forta de Vallors era al fons de la vall de la riera homònima, relativament a prop de l’església de Santa Margarida Mapa L38-13333 Situació 31TDG623368 Per arribar-hi s’ha d’agafar un camí a mà dreta, entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners Després, seguint la riera de Vallors, cal passar la casa nova de Corbera i a uns 2 km, al bell mig d’una pineda, a tocar de la riera, hom troba les restes MLMS Història El 1183 la casa forta de Vallors era coneguda com “ la sala ” o “ sala dominici ” Poc després canvià el…
Santa Maria de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, avui despoblat, degué ésser colonitzat, igual com Renau, al segle XII El seu castell fou bastit entre els segles XII i XIII per la família Montoliu, nissaga que conservà la senyoria sobre l’indret fins el 1447, any en què Joan Gabriel de Montoliu llegà el castell i lloc de Peralta al monestir de Santes Creus Malgrat les notícies antigues sobre l’indret de Peralta, no es disposa de referències sobre la seva església, que era dedicada a Santa Maria, tot i que és possible que la seva construcció inicial correspongués al segle XIII Hom sap que era sufragània de l’església del…
Sant Cristòfol d’Hortoneda (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Petit edifici romànic de nau i absis, d’aparell de reble irregular i amb una primitiva coberta de lloses Arxiu Gavín La petita capella de Sant Cristòfol es troba al cim d’un serrat, en un terreny totalment isolat, al sud-est d’Hortoneda Mapa 33-11252 Situació 31TCG421782 Per anar-hi cal prendre la pista que va d’Hortoneda a la serra del Boumort i en arribar a un barranc cal prendre un corriol que en uns tres quarts d’hora de forta pujada porta a la capella JAA Història Tot i que el topònim del lloc d’Hortoneda Ortoneta apareix esmentat en la documentació des de l’any 958, no s’han…
Mare de Déu de la Posa (Isona)
Art romànic
Situació Vista interior de l’església, amb l’entrada de l’absis, únic element romànic que resta en aquest notable santuari marià ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu de la Posa es troba isolat en un lloc eminent, entre Llordà i Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG412656 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Isona a Coll de Nargó Just davant de la cruïlla amb la carretera que condueix a Abella de la Conca surt el camí que en uns 2 km de còmode recorregut porta al santuari JAA Història Les úniques referències documentals que es coneixen d’aquesta ermita és la seva inclusió…
Sant Martí de Meüll de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Vista interior del sector de capçalera, amb l’absis d’aquest temple en avançat estat de ruïna ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Martí és a l’extrem sud del poble semiabandonat de Meüll de Mur, prop del penyal on es dreça el castell Mapa 33-12289 Situació 31TCG195657 A Meüll de Mur s’hi arriba per una pista de 6 km, en mal estat, que surt del km 15 de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana JAA Història El lloc de Meüll, semiabandonat, era de jurisdicció de la baronia de Mur, mentre que la seva església, ara abandonada i en ruïnes, depenia del paborde de Mur…