Resultats de la cerca
Es mostren 4728 resultats
Joshua Angrist

Joshua Angrist
© National Bureau of Economic Research
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en economia per l’Oberlin College d’Ohio 1982 i doctor en economia 1989 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Harvard fins el 1991 i Jerusalem 1991-96 i, des del 1998, és professor d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT de Boston, on imparteix econometria i economia laboral És membre del National Bureau of Economic Research, l’IZA - Institute of Labor Economics, l’American Academy of Arts and Sciences, l’American Economics Association, l’American Statistical Association i l’Ecometric Society Ha estat editor de les revistes…
David Vilaseca

David Vilaseca
© www.laltraeditorial.cat/
Literatura catalana
Filologia
Escriptor i filòleg.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1987, fou un dels fundadors de la revista literària universitària Ratlles quatre de la mateixa universitat la dècada de 1980 i coordinà, amb Ruth Galve, l’ Antologia poètica universitària 1985 L’any 1989 feu un màster de literatura comparada a la Universitat d’Indiana EUA i, el 1992, es doctorà a la Universitat Queen Mary de Londres Després de treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, el 1994 començà a exercir a la Universitat de Southampton Regne Unit, fins l’any 2000, que s’incorporà al Royal Holloway College de…
Azerbaidjan 2011
Estat
Durant l’any 2011 el conflicte de Nagorno-Karabakh, aturat durant prop de dues dècades, va revifar Al mateix temps que els líders d’Armènia i l’Azerbaidjan es van mostrar disposats a reiniciar converses sobre la regió converses finalment fracassades, es van produir petits enfrontaments a la regió, i Bakú va elevar el to de les seves pressions diplomàtiques sobre Armènia, fins al punt de demanar a Geòrgia el tancament de fronteres als ciutadans armenis En tot cas, els dos països encara semblen moure’s sota les premisses de l’eix aparentment antagònic prorús/proeuropeu L’…
Milton Friedman
Milton Friedman
© Fototeca.cat
Economia
Economista nord-americà.
Es graduà el 1932 a la universitat de Rutgers en matemàtiques i economia, i el 1946 es doctorà a la universitat de Chicago on fins a la jubilació 1983 desenvolupà la seva carrera acadèmica i on encapçalà el corrent de pensament econòmic oposat al keynesianisme escola de Chicago La teoria sorgida de la seva anàlisi de les fluctuacions del valor del diner, i les repercussions d’aquest en els preus i l’activitat econòmica en general, coneguda amb el nom de monetarisme, el portà a propugnar la desregulació dels mercats, a criticar l’intervencionisme i a negar que hi hagués una relació inversa…
Ernst Jünger
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
El 1913 s’allistà a la Legió Estrangera, experiència que reflectiria més tard a Afrikanische Spiele ‘Jocs africans’, 1936 Destacat combatent durant la Primera Guerra Mundial, relatà les seves experiències i les seves idees sobre la guerra en diverses obres, com ara In Stahlgewitter ‘En tempestes d’acer’, 1920 i Auf den Marmorklippen ‘En els espadats de marbre’ 1939, en les quals palesa una concepció aristocràtica de la vida i una inclinació pels valors militaristes El 1923 abandonà l’exèrcit per a cursar estudis de filosofia i zoologia, i posteriorment es dedicà a la literatura Integrat…
Rosamunde Pilcher
Literatura anglesa
Escriptora britànica.
Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Foreign Office i la Royal Navy Enviada després un temps a Ceilan actualment Sri Lanka, publicà la primera narració, en una revista, als dinou anys Casada amb un empresari escocès, obtingué un renom discret amb les seves narracions i novelles, generalment sota el pseudònim de Jane Fraser , que emprà fins el 1963 The Brown Fields , 1951 A Secret to Tell , 1955 The Keeper’s House , 1963 Wild Mountain Thyme , 1979 Ja amb el seu nom, l’any 1987 publicà el que seria el seu gran èxit, The Shell Seekers , novella que aconseguí una projecció…
Bartomeu Ferrà i Perelló
Literatura catalana
Comediògraf, poeta, narrador i arqueòleg.
Mestre d’obres, tingué una intensíssima activitat com a restaurador i constructor feu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc, i algun edifici d’estil premodernista Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lulliana 1880, en el butlletí de la qual publicà una gran quantitat de dades per a una història de les belles arts a Mallorca creà i dirigí el Museu de la Sapiència 1880-1904, base de l’actual museu diocesà, i publicà un Álbum artístico de Mallorca 1874 Es donà a conèixer com a escriptor a La Dulzaina 1868-69 i collaborà activament a Revista Balear , Museo…
Joaquim Casas i Carbó
Literatura catalana
Assagista, poeta, traductor i editor.
El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i…
Bernat Artola i Tomàs
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Fou un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i un dels impulsors el 1937 de l’Institut d’Estudis Valencians Participà en nombroses ocasions als Jocs Florals de València, on fou premiat el 1925 i 1929 amb la viola d’or, i el 1926 amb la flor natural pel recull de poemes de to popular i jocfloralesc Cançons d’amor Amb posterioritat publicà altres reculls poètics, amb els quals intentà, des de Castelló, la connexió amb els corrents i les tendències de la poesia valenciana i catalana del seu temps Així, el 1928…
,