Resultats de la cerca
Es mostren 477 resultats
Anomalies congènites del nounat
Definició Són anomenats anomalies congènites els trastorns produïts a conseqüència d’una alteració en la formació i el desenvolupament d’un òrgan o diversos òrgans del fetus durant l’embaràs, i que, per tant, es troben presents des del naixement, per bé que poden passar desapercebuts fins més endavant, de vegades fins a la vida adulta Freqüència, causes i tipus Les anomalies congènites constitueixen en conjunt un grup de trastorns relativament freqüent, però que engloba alteracions molt diverses, tant per la seva importància com per la causa i la freqüència La incidència concreta de les…
Zoologia 2019
Zoologia
Les llúdrigues al Besòs Exemplars de llúdriga van ser vistos en el tram baix del Besòs durant el 2019 L’any 2019 es va confirmar el retorn de la llúdriga Lutra lutra en el tram baix del Besòs i fins a tocar el mar Des de l’any 2014, els albiraments d’aquest animal havien estat freqüents, sobretot en el tram del riu que passa pel terme municipal de Montcada i Reixac Durant els darrers cinc anys, també se n’havien detectat individus en aigües dels rius Tenes i Congost, tots dos pertanyents a la conca del Besòs La importància de la presència de llúdrigues d’una manera estable en aquesta zona…
L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
Amb dotze anys de retard Pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, projectat per l’arquitecte L Mies van der Rohe ECSA Si l’Exposició Universal de Barcelona es va convocar, es desconvocà i es tornà a convocar, de manera que tot van ser presses a la darrera hora, l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 es va obrir dotze anys més tard del moment en què s’havia previst i la seva convocatòria va estar condicionada una vegada més per la política i els esdeveniments internacionals Es pot assegurar que en 150 anys –entre el 1800 i el 1950– no hi hagué cap…
Plantes superiors legalment protegides
L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…
La serra del Montsec
Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…
Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony
Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la part més…
El massís de Canigó
Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…
El massís de Madres
L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…
L’alta vall d’Àneu
Els bedollars, com ara aquest a prop d’Alós d’Isil, tendeixen a colonitzar molts pendents de l’Alt Àneu en haver-hi disminuït la pressió ramadera Jaume Orta L’alta vall d’Àneu 14, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La capçalera de la Noguera Pallaresa —denominada aquí alta vall d’Àneu— es troba a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i de la Vall d’Aran L’envolten un conjunt de crestes força retallades i elevades que donen lloc, en conjunt, a un relleu molt abrupte Al nord, és limitada per la llarga carena estesa entre el tuc de l’Home 2713 m i el Mont Roig…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina