Resultats de la cerca
Es mostren 868 resultats
Banco de España

Façana principal de la seu del Banco de España a Madrid
© Banco de España
Organisme financer oficial i banc central de l’Estat espanyol, amb seu a Madrid.
La seu és a Madrid Fins el 1782 hom no aconseguí la fundació d’un banc oficial, el Banco de San Carlos, decretada per Carles III La inflació produïda per les guerres del 1793 al 1814 dugué la institució gairebé a la fallida El 1829 fou substituït pel Banco Español de San Fernando, que acabà en una situació semblant a la del seu antecessor La fusió amb el Banco de Isabel II fundat l’any 1844 per José de Salamanca originà el Nuevo Banco Español de San Fernando, en el qual l’estat incrementà el control atorgant-se el nomenament del governador i de dos sotsgovernadors, i li concedí el privilegi…
Bertolt Brecht

Bertolt Brecht
© Österreichisches Theatermuseum Wien
Teatre
Dramaturg alemany.
De família benestant, el 1917 inicià estudis de medicina, i el 1918 participà, com a soldat sanitari, en la Primera Guerra Mundial Relacionat amb els corrents expressionistes, el 1919 escriví la primera peça de teatre, Baal , i feu de crític teatral a Augsburger Volkswille , diari del partit socialista independent El 1920 acabà Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, obra estrenada el 1922, amb la qual obtingué el premi Kleist El 1923 fou contractat com a dramaturg —responsable general— del teatre Kammerspiele de Munic i estrenà Im Dickicht der Städte ‘En la jungla de les ciutats’ El 1924…
Àlvar Campaner i Fuertes
Historiografia catalana
Medievalista, numismàtic, col·leccionista i jurista.
Vida i obra Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis Després de ser destinat 1879-84 a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca L’any 1866 fundà, amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras, i dirigí la revista Memorial Numismático Español És autor de l’obra inèdita Nociones históricas del pueblo de Caimari 1732-1884 , transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià La seva vàlua com a numismàtic ja fou reconeguda pels seus contemporanis i es manté en plena vigència En aquest camp destaquen dues obres Numismática Balear 1879 i…
Francisco de Zamora Peinado
Historiografia catalana
Funcionari i escriptor.
Vida i obra Seguí la carrera judicial i de molt jove fou nomenat alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Destaca per dues obres un dietari dels viatges realitzats per Catalunya i un qüestionari format per 143 preguntes sobre geografia, economia, història, vida quotidiana, etc que havia de ser contestat pels pobles, caps de corregiment, valls, territoris senyorials, etc, de Catalunya Segons alguns autors, les dues obres estarien estretament relacionades, ja sigui perquè els viatges li inspiraren la realització de les enquestes, o bé perquè volgué comprovar-ne in situ les…
Santiago Sebastián López
Historiografia catalana
Historiador de l’art aragonès.
Fou el màxim representant del corrent iconològic que fundaren a Alemanya Aby Warburg i Erwin Panofsky Fill d’una família de llauradors, estudià filosofia i lletres a Madrid, Granada i Sevilla, i s’especialitzà en història d’Amèrica sota la guia de Diego Angulo, americanista destacat i figura cabdal de la història de l’art de l’època Amb una beca del CSIC 1957, inicià els treballs de la seva tesi doctoral sobre l’arquitectura gòtica a la província de Burgos i al monestir de Las Huelgas Estudià també a Heidelberg amb Walter Paatz, que l’imbuí del mètode formalista El 1961 llegí…
Mont Athos
Territori autònom i monàstic grec, que ocupa la més oriental de les tres penínsules de la Calcídica.
Ocupa 335 km 2 , i hi ha el mont Athos , la muntanya que li dona nom Tota la península és habitada per monjos ortodoxos , i per això és anomenada també Hágion Óros Άγιον Όρος, ‘muntanya santa’, i els seus habitants i les seves tradicions, hagiorites Al segle IX hi aparegueren els primers monjos, vinguts de Palestina, de Síria i d’Egipte, els quals feien vida eremítica L’any 963, sant Atanasi de l’Athos fundà el principal monestir, la Gran Laura, i hi instaurà així la vida cenobítica Els monestirs augmentaren aviat fins al nombre de 20, subsistents encara avui A partir dels segles XII-XIII…
Gioseffo Zarlino
Música
Teòric musical i compositor italià.
Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…
Bèlgica 2016
Estat
Bèlgica es va veure sacsejada durant l’any per una crisi política interna derivada del programa de retallades fiscals i la liberalització econòmica, conjugada amb la desestabilització econòmica de la zona euro i els atacs terroristes a Brusselles del mes de març Des de l’octubre del 2014, el país estava governat per una coalició de centredreta, dominada pels partits flamencs, formada pel conservador Nova Aliança Flamenca N-VA, líder a Flandes i en l’àmbit federal, el Cristià Democràtic i Flamenc CD&V i el Liberals i Demòcrates Flamencs VLD, encapçalat pel primer ministre Charles Michel,…
Bòsnia i Hercegovina 2014
Estat
El descontentament social d’una gran majoria de la població després d’anys de bloqueig polític dins la presidència tripartida va esclatar al febrer en forma de violentes protestes a tot el país, especialment a les zones musulmanocroates La crítica situació econòmica, amb alts índexs de pobresa i de corrupció generalitzada, així com la incapacitat dels principals partits polítics per a acordar reformes, són les principals raons d’aquestes mobilitzacions que, de forma intermitent, van continuar durant tot l’any i es van estendre a gran part del territori La fràgil situació econòmica i…
Foix

Armes dels Foix
Llinatge feudal sortit de les dues primeres dinasties de la casa comtal de Foix, l’estirp del qual és el primer comte de Foix, Roger I.
De la línia primogènita, comtal, sorgiren diferents línies secundàries La línia dels comtes de Rabat fou originada per Llop de Foix mort després del 1259, segurament senyor de Saverdun, fill illegítim del comte Ramon Roger I Els seus descendents foren també marquesos de Foix, i s’extingiren el 1698 La línia dels vescomtes d’Ossau fou fundada per Garcia de Foix o de Bearn mort el 1399, primer vescomte de la vall d’Ossau, fill illegítim del comte Gastó III Els seus descendents es cognomenaren d’Ossau El vescomtat d’Ossau fou confiscat el 1463 al seu net Corberan d’Ossau mort el 1463 i fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina