Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Sant Martí de Llesp (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Església refeta aprofitant molts elements del primitiu temple romànic, especialment el mur nord, al qual es va traslladar la primitiva portada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és al centre de la població de Llesp, situada a 944 m d’altitud i arrecerada a la riba dreta de la Noguera de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH158032 Per a anar-hi partint del Pont de Suert, s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció nord, i un cop fets uns 2 km, cal desviar-se per un brancal a mà dreta que mena a la vall de Boí per aquesta carretera s’arriba a Llesp després d’haver fet un…
Castell d’Argençola
Art romànic
Situació Una imatge del llenç de mur més vistent de les escasses ruïnes d’aquest castell ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades al cim d’un turó, prop d’on és enfilada la població, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, al centre del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG704065 S’hi arriba per una carretera secundària que arrenca del cantó esquerre de la N-II venint d’Igualada, entre els quilòmetres 538-539 També s’hi pot anar, des d’Igualada, per la carretera de Santa Coloma de Queralt on, prop del km 15, va a desembocar, passant pel Contrast, la…
Memòria de la convinença entre l’abat de Poblet i Jaume Cascalls per a fer les tombes reials del monestir
Art gòtic
Data 1366 Amb motiu del pagament de 600 lliures a Jaume Cascalls pel seu treball al panteó reial de Poblet, es fa memòria de la convinença del 4 de desembre de 1366 entre l’abat de Poblet Guillem d’Agulló, comissari de Pere el Cerimoniós, i Jaume Cascalls sobre les tombes d’aquest rei i les seves esposes, Jaume I, Alfons el Cast i alguns infants reials Frare G, abbat del monastir de Poblet Maestre Jacme de Cascalls Appar per lo compte que lo dit abbat ha retut de les obres de les sepultures les quals lo se-nyor rey ha fetes e continuar en lo dit monastir de Poblet en l’any de la nativitat de…
Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Situació Castell que conserva bàsicament la torre mestra i murs dels dos recintes que l’envoltaven V Buron La torre i les importants restes de fortificacions són situades al cim d’un turó, al nord de la ciutat de Girona, al costat de la carretera de Banyoles Venint de Girona, cal agafar la carretera de Banyoles Passada l’autopista, hom pot veure ja restes del castell a mà esquerra Una pista porta fins al costat de la torre mestra Mapa L39-12296 Situació 31TDG849536 JBM Història Partint de les fonts escrites, tradicionalment es datà aquest castell al segle XIII, anterior al 1285, any en què el…
Castell d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Torre circular esmotxada, únic element que resta d’aquest castell de llarga trajectòria històrica ECSA - J Bolòs En un dels cims d’un turó, als contraforts occidentals de la serra del Boumort foren bastits l’església i l’antic poble d’Aramunt En l’altre cim, una mica més interior, cap a l’est, es conserva una torre de planta circular que devia pertànyer a un castell Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Hem d’anar al poble d’Eres o poble nou d’Aramunt Des d’aquí cal enfilar fins al poble vell i després anar a la torre, o bé seguir una pista que…
Santa Coloma de la Comanda o de Tuïr
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera fortificada, amb un bell aparell de pedra calcària de color daurat que contrasta amb el parament de còdols del sobrealçament posterior ECSA - A Roura És situada al poble de Santa Coloma de Tuïr, al centre del terme, al peu del Cauce de Tuïr L’església centra la població Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 58,8” N - Long 2° 44’ 54” E El poble de Santa Coloma de Tuïr és situat 1 km al sud-oest de Tuïr, al qual l’uneix la D-18 Història Aquesta localitat s’anomenava originàriament Conjuncta i depenia, al segle X, de l’abadia de Sant Pere de Rodes El 974, una…
Alfons III de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1327-36).
Fill segon de Jaume II i de Blanca d’Anjou Es casà amb Teresa d’Entença 1314, hereva del comtat d’Urgell Amb aquest casament s’incorporà a la corona un dels últims comtats catalans independents Fou declarat primogènit dels regnes de Jaume II per la renúncia dels drets feta pel seu germà gran, Jaume, el qual es feu religiós 1319 Jaume II, després de llargs anys de negociacions diplomàtiques començades arran de la publicació per Bonifaci VIII de la butlla Super reges et regna 1297, per la qual li eren infeudats els regnes de Sardenya i Còrsega en compensació a la seva renúncia de Sicília,…
Els palaus abacials i les residències reials als monestirs
Art gòtic
Portada del palau del rei Martí a Poblet Els primers anys del seu regnat, el piadós Martí l’Humà va prendre la decisió de fer-se construir un palau dins el recinte del monestir de Poblet, a ponent del claustre major, i en confià l’obra al mestre de més anomenada del moment, Arnau Bargués, que la dirigí des del 1397 L’empremta d’aquest mestre i els seus ajudants és evident, sobretot en el tractament de les façanes del palau, amb una gran cura en el disseny dels elements, la talla de carreus i l’escultura decorativa, que retrobem en l’altra gran obra d’aquest autor, la façana de la casa de la…
Del regnat de Jaume II a la Pesta Negra
Art gòtic
El millor present del gòtic A Catalunya l’expansió implacable, profunda i original de l’estil artístic que es coneix com a gòtic pot ser associada a l’etapa històrica que va des del començament del regnat de Jaume II 1291-1327 fins a la declaració, el 1348, de la major i més coneguda epidèmia de pesta bubònica de l’edat mitjana Les experiències del segle XIII, sigui en el camp de l’arquitectura o en el de les arts figuratives, havien transformat l’art del passat romànic en múltiples direccions A les portes del nou segle, els accents dinàmics del gòtic portaren a un nou encontre entre les…
L’activitat artística del regnat de Joan I als primers Trastàmara
Art gòtic
De Joan I a Ferran d’Antequera Misericòrdia feta de fusta de roure del cor alt de la catedral de Barcelona, de Pere Sanglada i el seu taller anys 1394-99 S’hi representa una psicomàquia o lluita entre dues noies i dos éssers híbrids CB – TDuran El regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 va constituir una etapa d’ampli abast cronològic i extraordinàriament interessant en termes de política, dificultats econòmiques i promoció artística L’interès del Cerimoniós per les arts, utilitzades prioritàriament com a afirmació externa del poder i de la dinastia, es fa evident en nombroses iniciatives que el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina