Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
Emili Giralt i Raventós
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1951, poc després d’haver entrat en contacte amb Jaume Vicens i Vives, de qui esdevingué deixeble, i s’especialitzà en història agrària Inicià la seva tasca investigadora, com a collaborador de Vicens i Vives, en la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI Del 1953 al 1954 feu estades a França i Anglaterra per ampliar-hi estudis El curs 1954-55 fou lector de castellà a Durham, Gran Bretanya En tornar a Catalunya, Vicens i Vives l’encaminà cap a la docència…
La premsa burgesa: el “Diario de Barcelona" i “Las Provincias”
Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…
La nova premsa i la denúncia dels poders locals
La Llei de premsa del 1966 posà fi a una situació que s’arrossegava des de la Guerra Civil Per llei del 1938, obra de Serrano Suñer i el seu entorn, es regularitzà una premsa sotmesa a l’estat d’excepció des del juliol del 1936, però sense modificar-ne la situació real Si en el període 1936-38 el control de la premsa havia estat militar i d’excepció, d’aleshores ençà el control corresponia a l’administració, i l’estat d’excepció s’elevà a la categoria de norma per aconseguir una premsa fidel i permanentment mobilitzada per a la propaganda del règim El ministre d’Informació i Turisme, Manuel…
El crèdit comercial
Cap al final del segle XI el creixement de l’activitat comercial feia necessari sovint el recurs al crèdit Els primers documents de crèdit comercial que es coneixen permeten veure com aquesta fou una activitat amb un ràpid desenvolupament En un primer moment el crèdit comercial no es diferenciava del crèdit al consum L’any 1095 el jueu Bonisah, amb la seva esposa Regina i la sogra Bonafilla devien a Ramon Guillem i a Ramon Desplegat quatre quintars d’alum Com que no podien satisfer el seu deute van empenyorar als creditors tres peces de terra que tenien al Pla de Barcelona, al lloc dit…
Els missatges i els models del catalanisme polític. 1869-1901
El catalanisme polític va sorgir, a mitjan segle XIX, de la confluència de quatre processos molt diferents el primer és la difusió de la idea de llibertat individual i collectiva que van protagonitzar la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 En segon lloc, hi havia el fet que els països capdavanters, o bé les capitals polítiques, utilitzaven l’universalisme d’aquesta idea en profit propi Com a tercer procés hi ha la fusió entre l’esperit del romanticisme i la metodologia del positivisme I, en quart lloc, cal assenyalar les transformacions que experimentava la societat…
Els Corominas, a Sabadell
Josep Corominas, el Sec Josep Corominas i Umbert 1787-1874 MCorominas, SA 150 años de una empresa 1820-1970 Josep Corominas, el Sec, crearà una de les indústries llaneres més importants de Sabadell, que serà continuada pels seus fills Joan Baptista i Zenon i pel seu gendre Antoni Salas Josep Corominas i Umbert va néixer el 1797 a Sabadell El seu pare era paraire i ell un fadristern, fill d’un segon matrimoni La família procedia de Mura, un poble del Bages, sota la muntanya de Sant Llorenç, però estaven installats a Sabadell des de la primera meitat del segle XVIII, com a mínim Consta que,…
Agustí Calvet i Pascual
Agustí Calvet i Pascual
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodista i escriptor.
La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32 1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…
, ,
Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…
, ,
Mitjans de comunicació 2014
Comunicació
Ràdio i televisió
El 2014 es va caracteritzar per ser un any de gran intensitat informativa a causa de les crítiques pel biaix ideològic i les polèmiques al voltant dels mitjans de comunicació públics, la competència ferotge entre els grups mediàtics que controlen les televisions privades, els indicis de consolidació de projectes periodístics "alternatius", la pèrdua continuada de lectors en la premsa escrita, i les grans modificacions dels hàbits de consum mediàtic, especialment entre les joves generacions Els mitjans de comunicació autonòmics, estat de la qüestió En l’àmbit televisiu, cal destacar, per…
Ambrosio Huici Miranda
Historiografia catalana
Historiador i arabista navarrès.
Vida i obra Consagrà la seva carrera a l’estudi de la Reconquesta al País Valencià, vista des del costat musulmà, i de l’imperi almohade, continuant l’obra d’Évariste Lévi-Provençal, que s’aturava a la crisi del califat de Còrdova Feu els primers estudis a Pamplona, i el 1897 entrà a la Companyia de Jesús Després de fer el noviciat, estudià humanitats i retòrica, i després, filosofia i teologia, abans de ser enviat a estudiar àrab i hebreu a la Universitat de Sant Josep de Beirut, durant dos cursos acadèmics 1905-07 En retornar, impartí classes d’aquestes dues llengües i de llatí a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina