Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
La Devotio Moderna o la nova espiritualitat
Art gòtic
Es coneix com a Devotio Moderna –nom admès per a designar aquest nou corrent d’espiritualitat– una nova manera de viure el cristianisme, nascuda als Països Baixos, però que va fer donar un gir profund a tota la cristiandat europea D’ella, se n’ha dit que marca el pas de l’època medieval a la moderna en el camp de la vida religiosa, sobretot en el món del laïcat La religiositat dels segles medievals era molt de formes externes de culte i de manifestacions massives, de visites a santuaris o pelegrinacions, de veneració de sants i de relíquies, etc La reforma que van aportar els ordes religiosos…
Sant Pere de Bellver de Sió (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església, des del costat sud-est, on destaca el bonic absis romànic ornat per una filera d’arquets cecs recolzats sobre mènsules esculpides ECSA-M Cirera L’església parroquial de Sant Pere s’emplaça a la part més elevada del poble de Bellver de Sió, el qual és situat sobre un petit tossal de 400 m d’altitud, a la dreta del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG483236 Bellver de Sió és a uns 13 km de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt Al pla de l’església s’hi pot accedir amb vehicle des de la carretera JNB Història El lloc de Bellver de Sió formà part del…
Esteles discoïdals de Bellpuig
Art romànic
Esteles discoïdals de Bellpuig Tres esteles, del nombrós grup de quaranta-cinc, que s’han recuperat en els darrers temps, reutilitzades com a peces de maçoneria ECSA-JGallart A la vila de Bellpuig s’ha localitzat darrerament un dels conjunts d’esteles discoïdals funeràries més nombrós i important de les comarques de la Catalunya occidental Actualment es guarden en una casa particular No cal insistir aquí en el fet que és a les comarques de l’Urgell, la Segarra, les Garrigues i la Conca de Barberà on aquestes esteles són més nombroses i en aquests moments més ben conegudes gràcies als estudis…
Cornellà del Terri
Vista de l’església de Sant Julià, al poble de Corts (Cornellà del Terri)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la vall mitjana del Terri i al SE del pla de Banyoles.
Situació i presentació El terme limita al N amb el de Fontcoberta, al NE amb Vilademuls, amb el qual fa de límit, en part, la riera de la Farga, i al S amb els de Palol de Revardit i Sant Julià de Ramis Gironès Al SW limita amb Camós i a l’W amb Porqueres i Banyoles El sector de Sant Andreu del Terri, antic municipi que fou agregat a Cornellà el 1976, és drenat pel Terri i per diverses rieres, de les quals destaca la riera de Marimanya, afluent del Terri per la dreta El terreny és accidentat en el tros de la serra que separa el Terri i la riera de la Farga i al sector de la vall baixa del…
L’arqueologia a Catalunya en els darrers anys
Arqueologia és una paraula grega per designar una disciplina moderna Com a tal va néixer al segle passat, ha anat prenent rigor científic al segle XX, i en els darrers trenta anys s’ha caracteritzat per les reflexions epistemològiques i per una evolució metodològica notable Ha anat adoptant cada cop més préstecs d’altres ciències, per utilitzar-los com a tècniques complementàries de la geologia, la botànica, la química, la física, la biologia, la geografia, les matemàtiques, i també s’ha servit abundosament de la informàtica Tanmateix no ha perdut el seu nord, l’esforç de síntesi històrica,…
Vida, societat i món simbòlic
Si existeix una constant que s’ha convertit en llei històrica és la de la complexificació de les comunitats humanes a través del temps La forma d’organització dels homínids ha estat profundament condicionada per les seves estratègies productives i reproductives L’obtenció de carronya, la cacera i la recollecció han estat els fonaments del desenvolupament social de les seves comunitats La manera d’aconseguir, repartir i consumir els aliments va donar lloc a unes relacions que han configurat el llarg procés històric de l’hominització i que s’han pogut caracteritzar en les comunitats de caçadors…
Sant Andreu de Sagàs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Andreu presideix el nucli principal del poble de Sagàs, les cases del qual s’agrupen a l’entorn de l’església Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 14,3 — y 56,3 31 TDG 143563 Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis central bellament ornamentat amb arcuacions i finestres cegues i bandes llombardes R Viladés Junyent-A Mazcuñan Vista aèria del nucli de població que forma Sagàs, al costat de l’església, que apareix vista des de l’angle nordoriental…
Vilademuls
Església parroquial de Sant Joan, Vilademuls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al NE de la comarca, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…
La creu de Porreres i l’argenter Antoni Oliva
Art gòtic
El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…
Els humans i els fenòmens d’insularitat
Els factors genètics associats a la insularitat Els grups humans no solen ser sedentaris més que en intervals curts de temps la migració i la fusió incessants entre grups de regions diferents han estat una de les característiques més sorprenents però més constants de la seva història Les illes, en particular, han tingut molts atractius per als humans En la mesura que els han resultat accessibles les han anat ocupant i han anat passant de l’una a l’altra, en navegacions cada cop més prolongades i agosarades, deixant població estable en les que han anat resultant habitables, cada una amb el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina