Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
amazic | amaziga
Els amazics del Marroc viuen a la zona de les muntanyes i constitueixen el 30% de la població
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu pertanyent a un conjunt de poblacions camites de l’Àfrica septentrional distribuïdes discontínuament des de l’oasi de Sīwa, a Egipte, fins a l’Atlàntic, i des de la costa mediterrània fins a Hombori, al sud del Níger.
La denominació tradicional "berber", adaptació àrab del grec βάρβαρος, que durant l’antiguitat designava despectivament tots aquells pobles no integrats a la civilització grecorromana, es generalitzà fins a temps recents Des de finals del segle XX el terme "berber" tendeix a ser substituït per amazigh adaptat al català com a "amazic" o "tamazic" tant per a referir-se al poble com al conjunt de llengües amazic Aquest terme autòcton autoreferencial és traduïble per "home lliure" o "noble" Els amazics que sumaven entre quinze i vint milions a la primera dècada del segle XXI, de tipologia…
Convent de Sant Domènec (Tarragona)
Art romànic
L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…
El telègraf elèctric. 1791-1882
El telègraf elèctric, la innovació que obrí el món de les telecomunicacions amb la transmissió de senyals a llarga distància, fou inventat, al carrer de Petritxol de Barcelona, pel metge Francesc Salvà i Campillo Barcelona, 1751 – 1828 El 1795 ell mateix el va presentar en una conferència que impartí a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, i un any més tard va preveure la telegrafia per cable submarí Línies telegràfiques utilitzades per l’emigració catalana i el telègraf elèctric dels Països Catalans Aquells mateixos anys, a Ginebra, París i Londres, uns altres científics de la Illustració van…
Ramon Sibiuda
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra És autor d’una única obra coneguda, Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , esmentada de forma abreujada amb el títol de Liber creaturarum Posteriorment, i de manera impròpia, s’hi afegí el títol de Theologia naturalis Sibiuda és, encara avui, un personatge poc conegut, perquè els documents sobre la seva persona abracen tan sols els anys 1429-36 Bibliògrafs, traductors i editors de la seva obra afegeixen, a les poques dades que dona la documentació, l’apellatiu d’ hispanus El seu nom, com diu Jaume de Puig, és genuïnament català i relativament comú al bisbat…
Tribunal Constitucional
Dret constitucional
Organisme col·legiat creat per llei orgànica el 1979 i que consta en el títol IX de la Constitució del 1978.
Amb jurisdicció sobre tot el territori espanyol, té competència exclusiva per a conèixer dels recursos d’inconstitucionalitat contra lleis i normes jurídiques amb rang o categoria de llei, dels d’empara per violació de drets i llibertats fonamentals i dels conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes Exerceix el control de constitucionalitat de la llei a través del recurs d’inconstitucionalitat que pot ser presentat pel president del govern espanyol, per 50 diputats, per 50 senadors, pel defensor del poble i pel Parlament o per l’executiu d’una comunitat…
La Catalunya atlàntica. 1738-1820
La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne Fluxos comercials Com que l’aiguardent de vi es trobà aviat amb la competència de l’aiguardent de canya de sucre, es va plantejar d’elaborar-ne, i això es va fer a Cuba Les plantacions de canya, però, demanaven una mà d’obra especial que calia alimentar, i les…
premi Sant Jordi
Premi de novel·la en llengua catalana atorgat anualment per Òmnium Cultural.
Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell , i l’any 1960 canvià el nom per l’actual El premi fou lliurat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i l’obra guanyadora es publica l’any següent Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana copatrocinà la concessió del guardó Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novella guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al Grup Enciclopèdia Catalana El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novelles guardonades El novembre del 2025 s’anuncià que s…
obra d’art
Art
Resultat de l’aplicació d’una activitat artística; l’objecte produït.
L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…
Estació Espacial Internacional

Vista de l’Estació Espacial Internacional
© NASA
Astronàutica
Estació orbital permanent de participació internacional.
Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…
Tractat d’Unió Política
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Econòmica i Monetària forma la Unió Europea.
El Tractat d’Unió Política reforçava els lligams dels membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assolí la Comunitat justificà també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Englobava diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’Europa social,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina