Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
editorial
Disseny i arts gràfiques
Empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta.
Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…
Sant Hilari de Buira (Bonansa)
Art romànic
Situació Singular església, molt malmesa, que presideix el nucli despoblat de Buira ECSA - MÀ Font Aquesta església, actualment mig enrunada, centra el petit caseriu de Buira, despoblat Buira es troba a 1175 m, en un coster damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a la solana de la Mola Mapa 32-10213 Situació 31TCG132962 S’arriba al poble de Buira per una pista que surt del Pont de Suert, entre l’institut d’ensenyament secundari i les installacions d’ENHER JBP-MAF Història No es coneix cap referència històrica sobre aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Cristòfol de…
Bloc Obrer i Camperol
Partit polític
Partit resultat de la unificació, el 1930, de dues organitzacions marxistes: la Federació Comunista Catalano-Balear [FCCB] i el Partit Comunista Català [PCC].
Inicialment el nom fou tant una consigna com una plataforma política de l’FCCB que el 1932 canvià el seu nom pel de Federació Comunista Ibèrica, que progressivament quedaria diluïda en el si del BOC L’FCCB era l’antiga secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE , escindida el 1930 i dirigida per Joaquim Maurín El PCC era una petita agrupació juvenil d’elements procedents d’ Estat Català i d’altres afins al marxisme i dirigida per Jordi Arquer Les dues formacions arribaren a un acord a finals de novembre de 1930 i inscrigueren el Partit Obrer i Camperol en el Registre d’…
Bibliografia general referent al romànic a Andorra
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la integración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institució Patxot, Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , Edicions 62, Barcelona 1972 Abril i López, Josep M Lipsanoteca d’Andorra , dins Catalunya Romànica , vol XXIII Museu Episcopal de Vic-Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Enciclopèdia…
El Picasso català
Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que…
La pintura del segle XIX
La pintura neoclàssica La segona meitat del segle XVIII va veure arreu d’Europa el triomf de l’Academicisme Les escoles de Belles Arts substituïren els tallers tradicionals i es professionalitzà l’activitat artística dins un marc rígid i jerarquitzat, el de les acadèmies El model estètic es buscà en el món clàssic grecollatí, amb la influència de teòrics com Winckelmann i el suport de les troballes a les excavacions d’Herculà i Pompeia A partir de l’any 1775, amb la creació de l’Escola de Dibuix per la Junta de Comerç de Barcelona, que seria coneguda popularment com a Escola de Llotja, aquest…
El paisatge vegetal dels contraforts valencians de la Meseta (territori serrànic)
Tot el rerapaís valència, allò que, a grans trets, hi constitueixen les terres de parla castellana, es configura com un territori muntanyós, fisiogràficament bastant complex, conca mitjana d’una important sèrie de rius que vénen de terres aragoneses i manxegues Aquest conjunt de contraforts muntanyosos és designat amb el nom de territori serrànic, a partir de la denominació d’una de les seves comarques més caracteritzades La delimitació del territori serrànic és totalment convencional hom podria dir que el territori és allò que resta del País Valencià havent ja considerat totes les altres…
L’escultura: una certa singularitat
L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…
Bibliografia general referent al romànic del Pallars
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol IIII, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Efemèrides millenàries 949-1949 El monestir de Sant Pere de Burgal , Vic 1948 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Documents catalans del temps de Carlemany , dins Miscellània Puig i Cadafalch , vol I, Barcelona 1950, pàgs 163-168 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els preceptes…
Alí Bei, els il·lustrats i el món islàmic. 1781-1882
L’obra de Domènec Badia i Leblich, conegut també pel nom d’Alí Bei, Barcelona, 1767 – Damasc, 1818, o 1822 constitueix un dels cims més elevats del conjunt de projectes i de realitzacions de la Illustració L’objecte de les recerques que dugué a terme fou el món de les societats i les economies de la civilització islàmica, a cavall entre el nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la Turquia europea Es tractava d’unes societats que, si bé en bona part es trobaven molt properes geogràficament a Europa –com ara el Magrib i el Pròxim Orient–, eren, per diverses raons, molt desconegudes per als europeus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina