Resultats de la cerca

La creà el 1977 el crític, guionista i director Carles Balagué per impulsar els seus projectes com a realitzador, i els d’altres directors Produí els seus llargs Adela 1986 L’amor és estrany 1988, Les aparences enganyen 1991 i el seu curt Una setmana a la vida de 1985 i els curts d’altres Tie Break 1983, Enric Alberich F comme François 1985, Pilar Arévalo Quizá no sea demasiado tarde 1988, Txerra Cirbián i Abran las puertas 1993, Enric Miró Convertida en societat limitada el 1995, amplià la seva activitat amb la distribució de títols clàssics en versió original, la majoria dels…

Estudià a l’Escola de Cinema de Praga i treballà com a guionista i director a la televisió Esdevingué un dels directors més destacats del nou cinema txec Amb un marcat realisme objectiu, entre la seva producció txeca es destaquen els films Černý Petr ‘Pere el Negre’, 1963, Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 i Hoří, má panenko ‘Al foc, bombers’, 1967, sàtires més o menys velades del règim comunista de postguerra Arran de la invasió soviètica de Txecoslovàquia s’exilià als Estats Units, on es nacionalitzà el 1975 i continuà la seva filmografia amb  Taking Off…

Tot i que estudià dret, els anys quaranta començà a treballar a la ràdio i a la televisió, i uns anys més tard al cinema com a guionista El 1964 debutà en la direcció amb S e permette parliamo di donne Obtingué el primer gran èxit amb la sàtira Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa 1968, interpretada per Alberto Sordi i Nino Manfredi, que juntament amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Sofia Loren i Stefania Sandrelli foren alguns dels actors que amb més freqüència protagonitzaren els seus films Consolidà la seva trajectòria els…

Vida Fill d’un pastisser, aprengué l’ofici i l’art fotogràfic al costat del fotògraf barceloní Areñas i exposà per primera vegada el 1914 Aquesta pràctica la compaginà amb el cinema i el 1915 debutà amb el documental La Costa Brava per a la Barcinógrafo Després entrà a treballar a la Royal Films de Ricard de Baños, on feu de guionista, fotògraf, assessor i director El 1917 feu fotografies de Fuerza y nobleza , de Ramon i Ricard de Baños, i el 1918 feu el migmetratge Unión que Dios bendice , amb Francesc Carreras per a la Ponscarr El 1920 fotografià les produccions de Baltasar…

Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert , Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles…

Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona ARGUMENT JGrau GUIÓ JGrau, Alfredo Catellón, José María Otero FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tadeo Villalba, Miguel Narros MUNTATGE Emili Rodríguez i Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea, Cançó JGrau i Lleó Borrel, cantada en català per Núria Feliu INTERPRETACIÓ Simó Andreu Daniel Sala, Serena Vergano Sara, Teresa Gimpera Montse, Yelena Samarina SraSubirachs, Adolfo Marsillach Gómez, Fèlix de Pomés, Rafael Anglada, José Franco, Roser Coscolla, Luis Induni, Carles Lloret, Carmen López…

Vida Resident a Barcelona des de jove, fou doblador als estudis Trilla-La Riva i Voz de España, a més de periodista en revistes especialitzades Escriví La marcha del hambre , guió que fou elegit per la productora anarcosindicalista SIE Films per encetar el seu projecte de rodar films de ficció compromesos socialment L’esmentat guió es convertí en Aurora de esperanza 1936-37, que dirigí ell mateix la cinta no agradà gens els sectors més extremistes del sindicat, fet que retardà la seva estrena fins el 1938 i només a les tres ciutats més importants de la zona republicana, just quan el director…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo Bridge , 1940…

Vida Humorista gràfic, historietista i guionista, s’inicià en l’animació amb dos curts en 8 mm Fajina i Los mercenarios 1971 Professionalment començà a treballar als Estudios Buch-Sanjuán, on conegué Jordi Amorós, i després entrà com a tècnic de truca als estudis de publicitat de Ricard de Baños, el fill del pioner Amb J Amorós fundaren el 1974 els estudis Equip Dibuixos Animats, que des d’aleshores ha realitzat una gran quantitat d’espots per al cinema i la TV, sèries, caretes, crèdits i videoclips El primer llarg que sortí de la firma fou Historias de amor y masacre 1975-78,…