Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba al curs final de la vall del Riu Corb, en contacte amb el Pla d’Urgell Té una forma sensiblement poligonal amb una llenca rectangular que s’endinsa dins el terme de Bellpuig Limita al N amb els termes de Vilanova de Bellpuig Pla d’Urgell i Bellpuig, a l’E amb Sant Martí de Riucorb i per un punt amb Preixana, al S amb Maldà i al SW i l’W amb Arbeca Garrigues El territori davalla suaument de S a N vers les terres planes de l’Urgell amb altures que oscillen des dels 373 m als 220 m Només unes partides de la part meridional tenen desnivells i petits serrats…

Situació Singular torre del castell que només es conserva en una alçada d’uns 3 m ECSA - J Bolòs El castell es localitza en la summitat del gran tossal de Monesma, a 1 232 m d’altitud, contrafort ponentí de la serra de Palleroa que és vistent des de molta distància Mapa 32-11 251 Situació 31TCG040767 Venint de Castigaleu o venint de Lluçars, cal prendre la carretera que va cap a Monesma i Queixigar Fets una mica més de 6 km des de Castigaleu, en arribar al barri de Noguero, hem de deixar a mà esquerra la carretera nova que va a Queixigar Agafarem una pista de terra que ressegueix la muntanya…

Castell La primera notícia del castell és de l’any 1054, en què el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig d’Agramunt actual Gramuntell a una sèrie de famílies perquè el repoblessin En l’esmentat document es fa constar que Gramuntell en aquells moments formava part del terme del castell de Granyena El domini del comte de Barcelona sobre Granyena també s’observa en la donació que Ramon Berenguer I féu a títol d’esponsalici a la seva dona Almodis l’any 1056, en la qual li llegà, entre d’altres, el castell de Grannana El 1076 Ramon Berenguer I llegà en el seu…

A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…

El 1974, la invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet d’una banda, la República de Xipre, reconeguda internacionalment i que constitueix el mateix estat anterior 5896 km 2 675000 h est 2001 De l’altra, la República Turca de Xipre del Nord 3355 km 2 198000 h est 2001, proclamada el 1983 i només reconeguda per Turquia La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector grec i un sector turc La geografia física Costa nord de l’illa de Xipre, on es localitzen nombroses platges © Corel Professional Photos Tercera en extensió de les illes de la…

Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts…

Situació i presentació Situat al sector nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, tenia 35,03 km 2 El municipi actual limita amb els termes de Forès, Rocafort de Queralt i Conesa al N, les Piles al NE, Pontils a l’E, el Pont d’Armentera i Cabra del Camp aquests dos, de l’Alt Camp al SE, Barberà de la Conca al S i SW i Solivella a l’W El terme actual s’estén per la serra que separa la conca del riu d’Anguera de la del Gaià entre el coll de Deogràcies al N i els vessants septentrionals de la serra del Cogulló al S i pels vessants meridionals de la serra de Forès Aquesta serra, juntament…

La diòcesi de Tortosa abans del segle XII Els bisbes Mapa dels límits tradicionals de la diòcesi de Tortosa i les desmembracions sofertes al segle actual A Pladevall El bisbat de Tortosa és un dels més antics dels hispànics, i és l’única divisió territorial que, essent molt arcaica, perviu encara d’alguna manera sobre la geografia Es remunta als temps taifals, referida però a administracions anteriors, tardoromanes o visigòtiques, que no es justificarien tampoc sense la tossuda pervivència d’uns lligams tribals, els ibers ilercavons que s’estenien des del coll de Balaguer fins als confins…

Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…

Els bisbats L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis MC L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis Luigi L’Església jugà un paper molt important en l’estructuració i organització del territori abans i després de la invasió sarraïna pel que fa al Berguedà l’empresa fou endegada i canalitzada pel bisbat d’Urgell, del qual hom pensa que des de la…