Resultats de la cerca

Situació Decoració escultòrica de dues de les finestres geminades obertes al mur sud, segona a dalt i quarta a baix de ponent a llevant, que mostren ornaments de diferent estil ECSA - L Carabasa Aquest edifici es troba dins l’antic nucli de la Geltrú, vora l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, de la qual només el separa un carreró estret dit de la Torre CPO Mapa 35-17447 Situació 31TCF932649 Història El primer document trobat fins ara que esmenta el lloc és una venda d’unes terres situades al terme del castell d’Olèrdola l’any 999, les quals limitaven a llevant amb un torrent que…

Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…

La boira permanent Zonació altitudinal de la vegetació a les zones de muntanya tropicals A mesura que augmenta l’altitud, la selva es fa més baixa, menys complexa i menys diversa La progressió típica va de la selva de terra baixa a la selva submontana, després la selva montana i el bosc subalpí, i finalment una vegetació baixa herbàcia o arbustiva, abans d’arribar a la zona de neus perpètues El bosc de muntanya més típic és l’anomenat bosc nebulós gamma de verds, que es fa a la zona subalpina o montana, entre els 1 000 i els 3 000 m, i que es pot trobar aproximadament en el mateix marge d’…

Situació Església singular formada per dues naus paral leles, capçades a llevant per sengles absis semicirculars ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Pere és situada dins el nucli de població de Talteüll, prop de l’antic castell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG613312 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent XSB Història Una de les primeres mencions documentals d’aquesta antiga parròquia del bisbat d’Urgell data del 1065, any en què al testament sacramental d’Ermengarda, jurat sobre l’altar de Sant Protasi d’Ivorra, s’especifica que la testadora, entre…

Situació Guixeria islàmica apareguda al barri del Canyeret i ara conservada al fons arqueològic de l’Institut d’Estudis llerdencs ECSA-JI Rodríguez El barri del Canyeret s’estenia pel vessant meridional del turó de la Seu Vella, entre la muralla exterior de la caserna, al nord, i l’eix Carrer Major-carrer Magdalena, al sud Els vestigis d’aquest barri corresponents a l’època altmedieval van ser descoberts en ser enderrocat i abandonat ara fa vint-i-cinc anys i durant les obres d’urbanització del seu solar, el 1983 Mapa 32-15 388 Història Abans de la seva destrucció el Canyeret era un barri…

Situació Els vestigis de l’antiga església parroquial de Sant Pere es conserven a l’església parroquial actual de Santa Maria de la Victòria, situada al centre de la vila de Tuïr Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E L’itinerari que duu a Tuïr és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Hom troba les primeres referències a la vila de Tuïr en el cartulari de Sant Miquel de Cuixa, monestir que havia adquirit, al segle X, propietats al lloc mitjançant diverses donacions Una d’aquestes anà a càrrec de Miró, levita, aleshores ardiaca fill del comte de…

Definició La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que especialment incideix en infants petits La seva manifestació principal correspon a accessos de tos intensos i freqüents La malaltia, d’una evolució que sol ésser favorable i permet la recuperació total al cap d’unes sis o vuit setmanes, de vegades, especialment en nodrissons, pot originar complicacions greus Causes Els agents etiològics de la tos ferina corresponen a bacteris pertanyents al gènere Bordetella , els més petits dels bacteris La malaltia és causada per la Bordetella pertussis en un 85% a un 90% dels…

Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…

Situació Vista aèria del castell amb el congost de l’Anoia al fons ECSA - J Todó Aquest castell, que domina la Conca d’Odena i que té un aspecte encara molt vistent, és enfilat dalt d’un pujol, a la riba dreta de l’Anoia i damunt el congost de Capellades, i senyoreja la vila de la Pobla de Claramunt, arraulida al seu peu És un indret estratègic, avançada de l’antic comtat de Barcelona, i una cruïlla de camins prou importants, d’ascendència romana el de Barcelona a Lleida i el que començava al mateix poble en direcció cap al Penedès Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 S’hi arriba fàcilment per…

Definició Són anomenats anticonceptius hormonals diversos medicaments constituïts per hormones o substàncies sintètiques d’efectes similars que impedeixen la concepció o el desenvolupament de l’embaràs Fonaments i tipus Els anticonceptius hormonals es componen de substàncies sintetitzades artificialment, amb uns efectes anàlegs als de les hormones secretades pels ovaris Administrades adequadament, aquestes substàncies hormonals, a través de diversos mecanismes, interfereixen els processos hormonals naturals necessaris per a la concepció i el desenvolupament de l’embaràs Actualment es poden…