Resultats de la cerca
Es mostren 3119 resultats
Les cèl·lules immunitàries
Anatomia humana
Fisiologia humana
S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…
llei de Blondel-Rey
Física
Llei segons la qual una font lluminosa llampegant, de luminància L feble, els llampecs de la qual tenen una durada t molt curta (a la ratlla de les dècimes de segon) i una freqüència petita (menor de 5 llampecs per segon), determina sobre l’ull el mateix efecte que una font lluminosa constant de luminància aparent La = Lt / (t + to), essent to~ 0,2 s.
Castre d’Enclar (Andorra)
Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de ceràmica de…
refracció

Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de la incident…
Les tefromelatàcies
Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra En la fotografia en veiem els tallus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins amb el marge del color del tallus i prominents Néstor L Hladun El gènere Tephromela , recentment segregat del gran gènere Lecanora , és principalment representat per T atra , un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis 0,3-3 mm més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tallí blanc ben visible L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color porpra, i els…
P. Vergilii Maronis Bucolica Georgicon Aeneidos
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 197, aquest manuscrit, on solament hi ha una gran inicial 14 x 3,5 cm al començament del text foli 1v, és una obra de pergamí amb lletra Carolina i aplicació de tinta i vermell Consta de 88 folis més V que, procedents de l’arxiu catedralici vigatà, foren aplegats per Josep Gudiol, ja que formaven part de l’escrit de Virgili La seva cronologia pertany al segle XI * i la seva realització és producte de diverses intervencions Fa 30 x 26 cm Caplletra “T” del foli 1v, dibuixada amb una estructura bastant peculiar i amb una mena de rosassa al seu…
associació estel·lar
Astronomia
Agrupació d’estrelles d’un mateix tipus espectral en un volum reduït d’espai.
La idea d’agrupació estellar fou proposada el 1947 per l’astrofísic Viktor Amazaspovič Ambartsumian, en descobrir que gairebé tots els estels coneguts aleshores del tipus T Tauri es trobaven en dues regions molt concretes, Taurus-Auriga i Àguila-Serpentaris Posteriorment s’observà que també les estrelles de tipus O i B tendeixen a agrupar-se, i se n'identificaren fins a vint grups A diferència dels cúmuls estellars, la densitat d’una associació estellar no és més elevada que la de la regió que l’envolta En ésser tant les estrelles de tipus T Tauri com les de tipus O i B joves,…
teoria monetària
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Abans de Keynes el diner era considerat solament com a mitjà de pagament generalment acceptat, i l’àmbit d’estudi de la teoria monetària es reduïa a l’anàlisi de les variacions del poder adquisitiu del diner o del nivell general de preus La influència de l’aportació de Keynes en el camp de la teoria monetària pot ésser resumida dient que la major part dels treballs actuals d’investigació sobre el diner poden ésser considerats aplicacions, ampliacions o crítiques de l’aportació keynesiana keynesianisme La importància creixent dels fenòmens monetaris en les economies avançades inflació de la…
bàscula

bàscula biestable:, sortides) a, esquema teòric; b, representació simbòlica (E, entrada; S i S’
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que té dos estats d’equilibri i és capaç de bascular de l’un a l’altre alternativament.
És anomenada també basculador Si tots dos estats són d’equilibri estable, es tracta d’una bàscula biestable , anomenada també circuit d’Eccles-Jordan o flip-flop Les bàscules biestables, molt utilitzades actualment en nombrosos circuits electrònics, han evolucionat amb l’aparició dels circuits integrats N'hi ha de quatre tipus fonamentals, anomenats SR, JK, D i T El tipus bàsic és el SR, que té dues entrades, S set o posada a 1 i R reset , posada a 0, i dues sortides complementàries, Q i Q aquesta bàscula constitueix una memòria d’1 bit En la bàscula SR síncrona hi ha a més…
teorema de Bonnet
Matemàtiques
Teorema segons el qual els coeficients de les formes fonamentals d’una superfície determinen localment la parametrització de la superfície, llevat de composició amb transformacions ortogonals pròpies i translacions.
Concretament, si E , F , G , e , f , g són funcions diferenciables definides en un obert V ⊂ ℝ 2 , amb E > 0, G > 0 i EG – F 2 > 0 tals que satisfan les equacions de compatibilitat de Gauss i de Mainardi-Codazzi, aleshores per a cada q ∈ V existeix un entorn U ⊂ V de q i un difeomorfisme x U → x U ⊂ ℝ 3 tal que la superfície regular x U ⊂ ℝ 3 té E , F , G , e , f , g per coeficients en les seves formes fonamentals Amés, si U és connex i x’ U → x’ U ⊂ ℝ 3 és un altre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina