Resultats de la cerca

Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys vuitanta La revista, escrita en català, té dues etapes En la primera, el director fou Joan Fuster i els seus caps de redacció Francesc Pérez i Moragon i, posteriorment, Vicent Salvador Fou d’aparició trimestral i es publicaren un total de 29 números L’assaig de temàtica valenciana fou predominant Com declarà en el seu primer editorial, la revista només aspirava a “potenciar les virtualitats” d’un País Valencià en el qual gairebé estava tot per fer Des del rigor crític que sempre l’ha caracteritzat, L’Espill obrí…

Les biblioteques públiques es troben actualment en un procés de canvi a causa de les demandes de la societat, de la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació que afecten els serveis i els recursos, de la varietat de suports documentals i de les millores en edificis i equipaments Així, les tecnologies de la informació han possibilitat la centralització i l’automatització dels processos i dels catàlegs, l’accés als catàlegs collectius, i nous sistemes de difusió de la informació gràcies a internet En aquest procés de canvi, la biblioteca pública, tot i continuar…

Situació Aparell original de l’església que encara es conserva al mur nord del temple actual ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble de la Clua de Meià, situat a l’entrada de la vall d’Ariet, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt de Baldomar JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG358461 Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de la Clua Des de la fundació del monestir de Santa Maria de Meià fou unida al cenobi esmentat, al qual estigué vinculada fins a la desamortització eclesiàstica Les primeres notícies del terme són de l’any…

Situació Esglesiola que presideix un petit nucli rural del terme de Copons ECSA - M Raurich L’església presideix el llogaret de Sant Pere, proper a Copons, vers el nord-est Mapa 35-15391 Situació 31TCG776123 S’hi accedeix per la carretera de Calaf a Igualada per Jorba Entre els quilòmetres 21-22 hi ha el trencall que mena a Sant Pere Cal demanar la clau en una casa que hi ha vora l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Copons, al lloc anomenat Comalats Sempre fou capella o sufragània de la parròquia de Santa Maria de Copons, car no sembla…

L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni més del 75% que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons La illustrada procedeix de Guardo Palència, d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàllic Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte directament en l’…

Situació Una vista del mur de migjorn de l’església pel costat que dóna a l’interior de la nau A desgrat del seu esfondrament, hom hi pot veure perfectament l’estructura original, reforçada per uns arcs torals a mà esquerra l’indret de la capçalera L Prat Als paratges de Sant Ponç, avui coberts per l’aigua de l’embassament del mateix nom, de tant en tant i en anys de molta sequera, és possible veure — algunes restes malmeses de les parets de Sant Ponç de Joval, dins el terme de Clariana Mapa 330M781 Situació 31TCG835495 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 41,700, un…

Situació Vestigis de mur pertanyents possiblement a l’església F Junyent-A Mazcuñan Es tracta d’uns vestigis que hi ha situats vora la urbanització de les Brucardes, a l’indret on aflora un puig que hom anomena de Sant Onofre Long 1°53’35” - Lat 41°44’51” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Fruitós de Bages, on s’ha d’emprendre la carretera que mena a les Brucardes Un cop en aquesta urbanització, hom s’ha de dirigir al carrer dels Borjons, al final del qual comença un camí carreter que, en poca estona, deixa als peus del turó de Sant Onofre, que s’eleva lleugerament a l’esquerra del camí, on hi…

Situació Edifici de tipologia romànica, molt transformat pel seu canvi d’orientació i la construcció d’una nova capçalera a ponent ECSA-JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del nucli urbà del poble de Fulleda Mapa 33-16 417 Situació 31CF352923 S’arriba a Fulleda des de les Borges Blanques per la carretera que passa per la Floresta, els Omellons i l’Espluga Calba També s’hi pot arribar des de Tarrés, a tocar de la N-240 JAA-CPO Història El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, la seva muller Ermessèn i llurs fills establiren un…

La moderació en els preus internacionals del coure i una reducció de la demanda externa van incidir sobre el valor de les exportacions i també en una lleugera reducció de les vendes a l'exterior Malgrat tot, gràcies a l'empenta interna, l'economia va seguir creixent a bon ritme i les previsions van xifrar un augment anual del PIB al voltant del 5% La demanda interior i la inversió privada van continuar creixent amb fermesa, i els sectors que van mostrar un impuls més notable van ser la construcció, el comerç, les comunicacions i el transport L'increment de la demanda interna va ser determinat…

Sota els noms d'escriptura ibèrica o signari ibèric es coneix un sistema d'escriptura emprat a la Península Ibèrica per a la notació de diverses llengües des del segle V aC fins al segle I dC Es tracta d'un sistema mixt que atribueix un signe alfabètic a cadascun dels fonemes vocàlics, nasals, sibilants, líquids i vibrants, però que reserva signes sillàbics per a les consonants oclusives labials, dentals i velars ​​​​​​​ Estela ibèrica trobada a Civit, segle I aC, coll part J Sm Pel que fa a l'origen i l'evolució del sistema no hi ha encara un acord unànime Sembla, però, que s'hauria pogut…