Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…

Fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a La Renaixença , El Pensament Català  i Catalunya Artística , així com a altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n’anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina, on es casà amb la narradora i folklorista Sara Llorens i Carreres El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-…

La geografia física La Cordillera Central, de NW a SE, i les serralades de Montecristi, al N, i de Bahoruco, al S, caracteritzen l’estructura física del territori, juntament amb la plana costanera meridional La Cordillera Central, de materials paleozoics i estructura molt fallada, culmina als pics Duarte 3175 m i La Pelona 3150 m La Cordillera Septentrional o serralada de Montecristi és formada per materials calcaris molt erosionats, i al vessant sud és més abrupta que al de la costa culmina al pic Diego de Ocampo 1249 m alt La serralada de Bahoruco, formada també per materials calcaris del…

Els precedents La major part dels hospitals coneguts a Catalunya d’abans del segle XIII corresponen a dependències de conjunts monàstics o a hospitals de camí per contra, les evidències arquitectòniques d’hospitals urbans són pràcticament inexistents, llevat de l’hospital de Sant Julià de Besalú, de la part baixa de la façana de l’hospital de Santa Tecla de Tarragona i de l’hospital d’en Colom a Barcelona, incorporat a partir del segle XV al complex d’edificis de l’hospital de la Santa Creu Voltes de creueria d’una ala de la planta baixa de l’hospital de Santa Maria de Lleida ECSA – GSerra…

L’església fou molt reformada al s XVII El convent subsistí fins el 1834, que passà a donar estatge a una filatura de seda La diputació hi installà el manicomi provincial 1866

Desenvolupament enciclopèdic Al començament de la dècada de 1950-60, començà a editar dues revistes Estudios de Historia Moderna i Índice Histórico Español A la mort de Vicens i Vives 1960, el CEHI entrà en un obscur estat d’hibernació S’inicià una etapa de plena activitat i consolidació del Centre quan en fou nomenat director el professor Emili Giralt i Raventós 1970-98 L’any 1977, poc després de la mort de Franco, el CEHI incorporà els fons de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne FIEHS i d’un centre de recerca de Perpinyà La FIEHS, institució…

Es proposà “estimular e infundir en la clase trabajadora el buen espíritu cristiano de amor a la paz, a la familia y al trabajo, amén que laborará por la causa de la Religión, la Patria y la Monarquía” Al setembre de 1933 es transformà en Concordia Ciudadana i es dissolgué en iniciar-se la Guerra Civil Al juliol de 1936 el partit, segons Melchor Pelegrí Palou president i fundador, “se disolvió atendidas las circunstancias que nuestra guerra civil trajo consigo en esta zona, con las consiguientes persecuciones de que fueron objeto los componentes de la junta, y que falto de ambiente y demás…

Intentà la unificació amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista i amb Acción Comunista Edità Boletín Informativo i Debate Marxista

Quan aquest darrer passà a denominar-se Partido del Trabajo de España 1975, el grup esdevingué el PartidoComunista de España Internacional Liderat per Rosaura Martínez, la secció juvenil s’anomenà Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes Edità Hoja Informativa des de 1974