Resultats de la cerca
Es mostren 4492 resultats
Tomàs Coma i els Quadras
Tomàs Coma i Miró La primera filatura d'estam Tomàs Coma i Miró és una de les grans figures de la indústria catalana del segle XIX Se li reconegué aquest fet en vida i encara més amb motiu de la seva mort Però ningú no es preocupà de fer una necrològica del personatge tal com era costum, una necrològica que comencés dient una cosa tan fonamental com la data de naixement Tomàs Coma i la família Quadras Tomàs Coma va néixer a Moià, on hi havia una indústria llanera que portava el seu nom Coma, Germans, el 1844, Josep Coma i Companyia, el 1860, i Sebastià Coma, el 1869 El seu panteó familiar al…
Bernat de Cardona i de Raset, ardiaca de Girona (1641-1644)
El dia 22 de juliol de l’any 1641, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Raset Girona 1591 – 1658, ardiaca major i canonge de la seu de Girona diputat militar Francesc de Sala Alemany i de Vivet, cavaller de la vila d’Arenys diputat reial Jeroni Pastor i Biosca, ciutadà honrat de Barcelona originari de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc Girona, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Joan Francesc d’Amigant, cavaller de Manresa oïdor reial Josep Ferrer, doctor en dret i ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic…
Felip d’Anglesola, sagristà de Tarragona (1380-1383)
El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats diputat eclesiàstic Felip d’Anglesola – 1380, sagristà de Tarragona diputat militar Guillem Sanoguera, cavaller diputat reial Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona No es nomenaren nous oïdors Sarraïns a taula, Retaule de Sant Nicolau, Santa Clara i Sant Antoni , mestres de Castellitx, del bisbe de Galiana i de Santa Margarida, segle XIV ECSA / JG En el moment de la seva elecció com a diputat del Braç Eclesiàstic, Felip d’Anglesola era sagristà de la seu de Tarragona, càrrec que ocupava almenys des del 1352 Era…
L’escultura: una certa singularitat
L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…
Cinema 2013
Cinematografia
Cinema nord-americà Premis cinematogràfics 2013 El cinema sempre ha estat un bon termòmetre per a analitzar l’estat d’ànim de la societat i la política nord-americanes En aquest sentit va ser significatiu que l’edició del 2013 de la cerimònia dels Oscar enfrontés dues pellícules inspirades en la política exterior dels Estats Units a l’Orient Mitjà I no va ser menys significatiu que l’Acadèmia preferís guardonar una visió més heroica, positiva i patriòtica – Argo , de Ben Affleck, inspirada en el rescat dels ostatges nord-americans a l’Iran el 1980– que una de més fosca, desencisada i…
automobilisme

Tap del radiador d'un cotxe (1910) amb l'escut del Reial Automòbil Club de Catalunya, disseny de Ramon Casas, que substituí la segona C per la bandera, com a recurs gràfic
Arxiu RACC
Automobilisme
Esport de motor que consisteix en la realització de curses amb un automòbil de competició.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’automòbil El…
L’escultura del segle XII de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Estat de la qüestió La problemàtica que gira entorn de l’escultura de Sant Pere de Rodes al segle XII és molt diferent de la que hem vist per al segle XI, centrada majoritàriament en les peces de l’església que romanen in situ Pel fet que pràcticament tota l’escultura del segle XII hagi patit les conseqüències de l’espoliació, el comú denominador de la historiografia se situa en la identificació de les obres que podrien procedir del monestir En aquells casos que es tractava de fragments de la decoració de la porta occidental, la que donava accés a l’església des de la galilea, aquesta tasca…
Església de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Introducció Les construccions que integren el monestir s’organitzen mitjançant la formació de terrasses a la muntanya de Verdera i per aquest motiu se situen en nivells diferents L’església, edifici cabdal dins el cenobi, es dreçaa la banda de tramuntana del conjunt arquitectònic i al replà més baix A migdia de la basílica hi ha el claustre, al voltant del qual es disposen les principals dependències del monestir la sala capitular, l’arxiu i la biblioteca, el refetor, la cuina i el dormitori Cal dir que la distribució de les edificacions entorn del claustre és l’habitual en l’arquitectura…
Els lepidòpters: papallones i falenes
Característiques del grup L’ordre dels lepidòpters el formen les anomenades papallones El fet de tractar-se dels insectes més vistents ha contribuït a fer-los força populars i a ésser coneguts i colleccionats per molta gent, i fins a ésser criats cucs de seda però les arnes que es menjen la roba, la farina i la cera, el cuc de la col, el del blat, el barrinador de l’arròs, la tinya de la patata, el corc de les pomes i, també, la processionària que infesta els nostres boscos de pins, també són lepidòpters Veiem doncs, que l’àmbit d’aquest ordre és gran i, per tant, complex, i això fa que en…
Les bases del somni de la Catalunya ideal
Allegoria de la República ECSA El pare de Lluís Companys, Josep Companys i Granyó, era un important propietari agrícola de la comarca de l’Urgell que posseïa moltes terres de conreu El patrimoni de la família era molt extens, doncs, i els fills van rebre en herència diverses finques el més gran, de nom Josep, va heretar la casa pairal i les finques adjacents, i Lluís va rebre una propietat situada al municipi de Vilagrassa Josep Companys i Granyó simpatitzava amb els corrents ideològics liberals i republicans i va saber transmetre aquestes idees als seus fills, alguns dels quals, en fer-se…