Resultats de la cerca

Situació i presentació El Vallès Oriental, segons la divisió comarcal aprovada pel Parlament de Catalunya, té una superfície de 850,99 km 2 i 43 municipis El cap de comarca és Granollers Pel que fa a l’extensió dels termes municipals hi ha una gran varietat, ja que trobem municipis molt grans, com Sant Celoni 65,21 km 2 , i d’altres molt reduïts, com la Llagosta 3,03 km 2 , que té un dels termes més petits de Catalunya Els límits dela comarca vénen establerts bàsicament pel relleu Al SE hi…

La primera generació etapa pre-industrial i política local Pau Turull i Font La família Turull El cognom Turull està vinculat a Sabadell des del segle XVI, com a mínim Bertomeu Turull, casat amb Aldonça, eren pares d’un Antoni Turull que el 1597 fou un dels candidats a sagristà del retaule de Sant Feliu, un càrrec honorífic i honorable No obstant això, a efectes d’aquesta obra el primer personatge de la família és Pau Turull i Font 1766-1844, que representa l’entrada de la família en el segle de la indústria Al començament del segle XIX hi ha quatre Turull a les relacions de fabricants de…

Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…

Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…

Situació El turó de la Pleta, al nord de la vila, on es drecen les restes del castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Tamarit s’emplacen al turó de la Pleta, al sector nord de la vila, en un dels darrers contraforts de la serra de la Gessa, que domina una clotada natural afaiçonada per la Sosa de l’Hortàs Mapa 31-13 326 Situació 31TBG861390 Procedent d’Alfarràs, passa per Tamarit de Llitera la carretera C-148, que es dirigeix a Binèfar Podem pujar al castell des del Carrer Major i el carrer de Bonveí, o des de l’església de Santa Maria la Major, per una pista que porta fins al cim…

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…

Escut de la ciutat en una clau de volta de la Seu, de vers 1328-53 BV – GSerra Síntesi històrica A la baixa edat mitjana el nucli urbà de la ciutat de Manresa ocupava els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal –on hi ha les esglésies de la Seu i del Carme, respectivament–, solcats pel Cardener i dos dels seus afluents, el Mirable i el torrent de Monteis, que des del segle XIV ja rebé el nom de torrent de Predicadors Malgrat l’existència de restes d’èpoques ibèrica i romana i que el nom de Manresa ja apareix en la documentació el 24 de juny de 889, el gran creixement urbanístic de la…

El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…

La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…

La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor…