Resultats de la cerca
Es mostren 633 resultats
Telecomunicacions 2016
Telecomunicacions
L’any 2016 va consolidar un cop més Barcelona com la ciutat referent en l’àmbit de les comunicacions mòbils, les ciutats intelligents i la internet de les coses, i va assenyalar l’estàndard de comunicacions 5G com el punt de convergència de tots aquests àmbits tecnològics Mobile World Congress Més de 8000 visitants van assistir a la Internet of Things Solutions World Congress © IOT La nova edició del Mobile World Congress MWC, celebrada a Barcelona del 22 al 25 de febrer, va superar de nou el rècord d’assistents, amb 101000 participants –un increment del 6% respecte a l’any anterior–…
Salt
Salt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Afronta amb el terme de Sant Gregori W i N, del qual és separat pel Ter, Girona N i E, Vilablareix S i amb el de Bescanó SW, separat en part per la Séquia Monar El territori s’estén per la plana de la riba dreta del Ter i és travessat, parallel al Ter, per la séquia Monar, la qual pren les aigües del Ter per la dreta, al terme de Bescanó El municipi de Salt comprèn el poble d’aquest nom, que n’és el cap, i l’antic veïnat de Salt o barri de Sant Antoni En conjunt forma un continu urbà amb el poble de Santa Eugènia de Ter, del terme de Girona, que enllaça amb la capital…
Poboleda

Poboleda, on destaca l’església parroquial de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de Poboleda, al centre del Priorat històric, limita amb els de la Morera de Montsant N i E, Porrera S i Torroja del Priorat W, i s’estén a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme pel mig en direcció E-W El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts del massís de Montsant 604 m al puig de Salanques, 681 m al puig dels Mallols i el meridional pels vessants nord-occidentals de la serra del Molló 733 m al tossal de Porrera, al límit amb aquest municipi, serra que corre parallelament a la de Montsant, formant una sèrie de turons de…
Banca Industrial de Barcelona SA (1951-1969)
La constitució La represa bancària fou, en aquest cas, forçada, ja que la seva creació no responia a una voluntat de fer banca, sinó a la de trobar una solució a un problema, el de la suspensió de pagaments de la Banca Tusquets el 1950 La Junta de creditors, que posà fi a la situació de suspensió de pagaments vegeu aquest mateix volum, pàg 43-46, acordà crear un banc nou encarregat de la seva liquidació, però sense assumir cap responsabilitat El resultat fou la Banca Industrial de Barcelona, constituïda el 27 d’abril de 1951 amb un capital de 26 milions de pessetes, dels quals 1 050 000…
Sant Esteve d’Olot
L’antiga església de Sant Esteve d’Olot apareix esmentada per primera vegada l’any 977, en l’escriptura fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú Consta, segons el document, que el comte bisbe Mir, artífex de la fundació, féu donació a l’esmentat cenobi, entre altres moltes propietats incloses dins el territori besaluenc, d’un mas situat “ …in parrochia Sancti Stephani de Oloto ”, especificant, tanmateix, que aquesta propietat seria efectiva després de la seva mort Amb posterioritat, ja al segle XI, hi ha notícia que Guillem, comte de Besalú, i la seva muller Adelaida, l’any 1027…
L’anticlericalisme
Caricatura anticlerical, “La Flaca”, Barcelona, 23-5-1869 BC L’anticlericalisme sempre viu en amplis sectors populars, com a mínim des dels inicis de la revolució liberal, va ser impulsat en els primers moments de la revolta de setembre del 1868 pels nuclis burgesos dirigents Aquests hi descobriren una vàlvula de seguretat per als seus interessos i de distracció per a les reivindicacions revolucionàries populars L’impuls donat a l’anticlericalisme representava la possibilitat de fer creure als sectors més rupturistes que s’estava duent a la pràctica una tasca revolucionària, mentre que es…
Erasme de Gònima (1746-1821). Riquesa i promoció social
Amb Erasme de Gònima un industrial català fa fortuna i es promou socialment a la Catalunya del segle XIX Els fabricants d’indianes del segle XVIII i fins ben entrat el XIX són personatges de recursos modestos i poc qualificats en la societat barcelonina en general Els comerciants, els propietaris i els terratinents, amb o sense títols de noblesa al darrere, tenen un status social superior És cert que durant el segle XVIII hi ha personatges com Canals o Canaleta, fabricants d’indianes tots dos, que guanyen diners i fins i tot en el primer cas el títol de Baró de la Vall Roja Però no tenen…
radiodifusió

Esquema de funcionament d’un emissor i d’un receptor en la radiodifusió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transmissió, especialment del so, a distància, mitjançant ones hertzianes, adreçada a un nombre ample de destinataris.
La radiodifusió sonora veu i música generalment s’emet en forma de programes que solen ser gratuïts per als oïdors La radiodifusió sonora —la ràdio , com correntment hom l’anomena— és basada en les propietats de les ones hertzianes o radioelèctriques aquestes són fàcils de generar mitjançant circuits oscillants d’alta freqüència i d’emetre o enviar als destinataris, gràcies a l’antena El senyal elèctric que arriba a l’antena senyal modulat és un senyal format per l’ona portadora senyal d’alta freqüència generada per un circuit oscillant, que és la que facilita la propagació de les ones…
Caixa Tarragona (1952-1995)
Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La indústria està ben poc representada a la ciutat, si fem excepció de la fàbrica de…
expedició dels almogàvers a Orient

Expedició dels almogàvers a Orient
© Fototeca.cat
Història
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.
Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina