Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
Sant Jaume de Frontanyà Vell (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, consistents en un pany de mur al costat de llevant R Viladés Força enlairada respecte a l’actual de Sant Jaume Es troba al mig de Faig i Branca i el Pla de la Lleona, i sota mateix del Pla del Calvari És al mig d’una costa, voltada de feixes que antigament hom devia conrear Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 18, 7 — y 71, 4 31 TDG 187714 El camí per a arribar a aquesta església és molt difícil i de mal aconsellar, puix que, a desgrat de…
Arqueologia funerària de la Catalunya central
En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…
vall de Boí
Vall de l’Alta Ribagorça, travessada en direcció NE-SW per la Noguera de Tor.
Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…
gos | gossa

Gos
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…
Santa Maria de Vallvidrera (Barcelona)
Art romànic
L’any 987 apareix esmentada per primera vegada Santa Maria de Valle Vitraria aquest nom es creia primer relacionat amb el vidre, però Balari i Jovany va arribar a la conclusió que vitraria era el nom de l’herba coneguda com a “morella roquera” i precisament la vall n’era plena Tot i així, a l’escut hi apareixen també dues copes de vidre Dins el territori de Barcelona, limitava amb Sarrià, Santa Creu d’Olorda, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Cugat del Vallès, i també era coneguda com a Sant Cebrià d’Aiguallonga l’actual Valldoreix perquè en depenia Probablement no fou destruïda durant la…
Sant Genís de la Vall dels Horts (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual resten alguns murs dempeus F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta capella es troben al bell mig d’un pla conreat, situat entre les carreteres de Vic i de Berga i estès al centre del municipi Long 1°52’44” - Lat 41°45’25” Hom hi va per la carretera de Manresa a Berga Prop del quilòmetre 2 i en arribar a una discoteca, ens desviarem, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que passa pel costat de les ruïnes, situades a la dreta del camí Aquesta pista es troba en força mal estat, per la qual cosa és recomanable fer-lo…
Sant Joan de Campins
Art romànic
Situació Església molt transformada que mostra al mur de ponent l’antiga porta romànica tapiada M C Cantarell L’església parroquial de Sant Joan de Campins es troba situada dins el terme municipal del mateix nom, entre els vessants meridionals del Montseny i la plana ondulada de relleus suaus de Montclús Mapa L37-14364 Situació 31TDG554197 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny BV 5114 Un cop al poble, davant del segon restaurant que trobem, cal girar a mà esquerra i seguir uns 100 m MCCA Història Aquesta església és emplaçada al terme de Campins, el…
Santa Magdalena de Caseres
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt emmarcat per un guardapols ECSA - J Colomé Aquesta església és la parròquia del poble de Caseres, situat a l’extrem ponentí de la comarca Mapa 31-18 470 Situació 31BF689469 El poble de Caseres és a tocar de la carretera N-420, entre Gandesa i Calaceit CPO Història El lloc de Caseres pertanyia al terme de la comanda d’Horta És esmentat per primera vegada en la donació del castell de Miravet del 1153 La seva església fou visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paolac, el 1314 JME Església És un edifici d’una nau,…
L’èxit de Tirant lo Blanc. 1490-2007
En el moment de la seva publicació a València, el 1490, i a Barcelona, el 1497, Tirant lo Blanc, la novella de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, que ha estat considerada una de les primeres novelles modernes, va tenir un èxit considerable Ben segur que ja era coneguda d’abans per lectures públiques, ja que la impremta tot just començava Itineraris de Tirant lo Blanc Els quasi 1 000 exemplars editats són, si es pensa en els pocs milers de lectors potencials de català de l’època, una xifra molt important Traduïda ràpidament al castellà Los cinco libros del esforçado e invencible…
Sistema nerviós

El cervell
© Fototeca.cat
Anatomia humana
El sistema nerviós consta d’una complexa xarxa d’estructures especialitzades que tenen la missió de controlar i regular el funcionament dels diversos òrgans i estructures corporals tot coordinant llur interrelació i també la relació de l’organisme amb el medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós són complexes i sofisticades En general, es compara l’òrgan nerviós principal, el cervell, amb un gran ordinador, però de fet és a la inversa, perquè els ordinadors més moderns tan sols comencen a acostar-se al complex sistema nerviós, el funcionament del qual depassa el de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina