Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
música de l’Afganistan
Música
Música desenvolupada a l’Afganistan.
Tot i la diversitat lingüística i racial de l’ Afganistan , les diferents ètnies --afgans de llengua paixtu, tadjiks, hazares d’origen mongòlic, uzbeks d’origen turc i minories com els balutxis, els perses, els anomenats kafirs 'infidels', entre d’altres-- comparteixen molts aspectes de la cultura musical En els cants i les danses es troben presents elements de la música índia, iraniana i russa Hi ha una distinció clara dels papers musicals per sexes La creació i l’execució musicals són reservades als homes Les dones només poden tocar el pandero i l’arpa jueva, i solament se’ls permet el cant…
música de l’Àfrica khoisànida
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica khoisànida, territori inclòs, bàsicament, en els actuals estats d’Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia, Sud-àfrica, zones habitades pels pobles khoikhoi (hotentots) i san (boiximans), els habitants més antics de l’Àfrica austral i oriental.
Al llarg dels darrers deu millennis, les poblacions khoisànides foren empeses, des del nord i l’oest, per poblacions negroides de llengua bantú i procedència centreafricana cap al desert de Kalahari Els khoikhois, pastors que vivien per tota l’Àfrica austral, foren desposseïts durant el segle XVII de les seves terres pels holandesos, que actuaren des del sud, i més tard delmats per la verola Esclavitzats, es barrejaren, entre d’altres, amb els holandesos griqua i amb els bantús cape colored Els sans, almenys des del segle XV i fins al segle XIX, s’establiren com a caçadors recollectors en…
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…
rus
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 127 400 000 habitants de la Federació Russa un 85% de la població, on és la llengua oficial Fora d’aquest estat, és parlada per 37 500 000 persones als estats sorgits de les repúbliques que formaven l’antiga URSS A banda, hi ha minories russòfones d’una certa importància als EUA i a Israel Com totes les altres llengües eslaves, neix del tronc denominat eslau comú , que començà a diferenciar-se des dels s VI i VII En l’evolució del rus hom distingeix tres períodes antic, mitjà i modern El rus antic s XI-XV és una etapa comuna a tots els eslaus de l’E —…
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
dogma
Cristianisme
Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El concepte de dogma no es convertí en…
suec
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del subgrup septentrional o escandinau oriental, parlada per uns 8.000.000 d’individus, val a dir per la quasi totalitat de suecs, uns 300.000 finlandesos i per grups, ja molt afeblits o negats, a Estònia i als EUA.
Hi ha una notable distància entre la llengua estàndard, l’escrita i la parlada per les persones cultes, i els dialectes, d’ús colloquial el sverikès i el västergotlandès base, ambdós, de la llengua literària, el meridional, l’oriental, el gútnic i el norlandès Històricament, i a partir de l’instant que les llengües escandinaves comencen d’aparèixer individuades cap al segle IX, el suec se sol dividir en suec antic 800-1526 i suec modern L’estat de la llengua anterior al segle XIII és conegut gràcies als texts rúnics , on ja apareix la seva tendència a la monoftongació Durant els segles XIV-…
hel·lenisme
Història
Nom amb què és designat el període de la història i de la civilització gregues (i també dels països sota l’òrbita cultural de Grècia) que va des de la mort d’Alexandre (323 aC) fins a la batalla d’Àccium (31 aC).
Droysen, a partir de la nova concepció hegeliana de la dialèctica de la història, encunyà aquest terme i estudià aquesta època, en què hom assístí a l’enfonsament de la ciutat estat, però també a la projecció universal de la cultura grega i a la superació de la clàssica distinció grec-bàrbar, pròpia d’èpoques anteriors Políticament s’eixamplaren les àrees d’influència grega i, bé que Alexandre no arribà a consolidar un imperi i que a la seva mort succeí un període de lluites els Diàdocs contra els Epígons, malgrat les discòrdies i la fragmentació, sorgiren a la llarga tres estats Egipte,…
Ezra Pound

Ezra Pound
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista nord-americà.
Estudià llengües romàniques a Pennsilvània i a Nova York El seu trasllat a Europa 1908 fou decisiu s’installà primer a Londres, a París 1920-24 i després a Itàlia 1924-45, on s’entusiasmà pel feixisme i d’on fou tret pels seus compatriotes, el 1945, i traslladat als EUA com a presoner de guerra Allí fou declarat boig i tancat en un manicomi de Washington 1946-58 després tornà exiliat a Itàlia La seva obra màxima són els Cantos , el primer dels quals, Quia Pauper Amavi , data del 1917, i els darrers 96-109 del 1959, sota el títol Thrones i Drafts and Fragments 110-112, del 1968 The Pisan…
Montesquieu

Montesquieu
© Fototeca.cat
Filosofia
Història del dret
Nom amb què és conegut Charles-Louis de Secondat, baró de La Brède i de Montesquieu, filòsof i jurista francès.
Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què inicià un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina