Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
quelonis

Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…
Jaciment de Bunyol (Foia de Bunyol)
Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les angiospermes i la…
Joan Vila i Casas

Joan Vila i Casas
© Marie Christine Vila
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador, ceramista i escriptor, conegut com Vilacasas.
El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal Hispanoamericana d…
,
Castell de Montblanquet (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat al llogaret de Monblanquet, al sud-est de Vallbona de les Monges En un principi rebé el nom de castell de Montblanc o del Tallat Així apareix per primera vegada en un document del 1155, pel qual Guillem de Cabrera i la seva muller Adalet concediren a Pere de Malacara i la seva muller Dolça el castell de Montblanc que s’anomenava Tallat, amb la meitat del que Guillem de Cabrera rebia del castell i altres drets inherents a la fortalesa Pere de Malacara havia de ser fidel a Guillem d’Aguilar --un altre dels castlans-- i havia de donar-li…
Els peixos i els mariscs
Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el peix gras o…
Isabel de Galceran
Literatura catalana
Personatge central de la narració Isabel de Galceran (1880) i de la novel·la Vilaniu (1885), de Narcís Oller.
A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més…
Les berberidàcies
Berberidàcies 1 Coralet Berberis vulgaris a brot florit, que duu grupets d’espines, corresponents cadascun a una fulla transformada, i fulles funcionals, ellíptiques i dentades x 0,5 b detall d’una flor, amb pètals i sèpals poc distints i estams dehiscents per finestrelles x 2 c ramell de fruits madurs, molt vistents i comestibles x 0,5 Eugeni Sierra És una família de les terres temperades boreals i sud-americanes que comprèn unes 600 espècies vora de mig miler pertanyents al gènere Berberis arbustives o herbàcies Les seves flors són vistents, actinomorfes i amb les peces disposades, en…
Castell de Colltort (Sant Feliu de Pallerols)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre de planta rectangular de la fortificació J M Melció Es tracta de les ruïnes d’un castell situades a la carena de la serra del Corb, a poca distància de la collada de Colltort, entre la parròquia de Sant Miquel de Sacot i la de Sant Iscle de Colltort Mapa 295M781 Situació 31TDG613640 Al revolt de l’hostal de Can Xel, de la carretera d’Olot a Santa Pau, hi ha un trencall a mà dreta, d’on surt una carretera de terra que porta a Sacot Des de l’església d’aquest lloc encara podem anar amb auto fins a Can Batlle i Noïc, cases situades una mica més amunt A partir d’…
La vida als rius i als llacs dels deserts i subdeserts freds
La immensitat dels llacs, l’evanescència dels rius Tot i l’extrem dèficit hídric que pateixen els deserts freds, també hi ha llacs i rius veritables Encara més, és precisament en l’àmbit dels deserts freds on es troba el llac més gran del món la mar Càspia I també on apareix el quart més gran pel seu volum, si més no fins a temps recents la mar d’Aral Les aigües salabroses que no desemboquen enlloc Tanmateix, l’extrema aridesa del clima desèrtic, conseqüència de les escasses precipitacions i l’elevada evaporació, fa impossible el desenvolupament d’una xarxa fluvial normal Els rius que…
nata
Alimentació
Producte d’un color blanc groguenc, ric en greix, que hom separa de la llet per repòs (nata àcida) o per centrifugació en desnatadores (nata dolça).
Hom la higienitza, i pot ésser esterilitzada o homogeneïtzada Conté un 20-30% de greix, un 60-70% d’aigua, proteïnes, lactosa i minerals Hi poden ésser incorporats microorganismes de fermentació acidòfila i productors d’aromes Hom la consumeix directament, o bé barrejada en pastissos, gelats i formatges molt grassos També és emprada en l’elaboració de la mantega Hom la falsifica amb albúmina batuda, sacarat càlcic i espessidors En l’anàlisi és fonamental l’assaig sensorial, la quantitat i la qualitat de greix, l’acidesa i els additius La nata batuda és esponjosa i porta sucre La nata gelada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina