Resultats de la cerca
Es mostren 1025 resultats
Folklore i cultura popular 2012
Folklore
Reafirmació dels castellers Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat © Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als…
Folklore i cultura popular 2014
Folklore
Després de la Patum 2005 i els Castells 2010, el 4 de desembre de 2013 Catalunya va aconseguir incloure el projecte Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera l’experiència del Montseny en el Registre de Millors Pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO El projecte en qüestió es va dur a terme entre el 2009 i el 2012, i fou impulsat pel Centre UNESCO de Catalunya, amb la collaboració del Parc Natural del Montseny, el Museu Etnològic d’Arbúcies i la Generalitat L’objectiu…
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…
Els objectes d’ús litúrgic i ús domèstic
Art gòtic
Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…
Sant Fruitós de Perves (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Fruitós és al petit nucli de Perves, que s’emplaça als vessants de la dreta de la vall de Bellera, prop de coll de la Creu de Perves Mapa 33-10 214 Situació 31TCG233924 Per a arribar a Perves, cal seguir la carretera N-260, que uneix la Pobla de Segur amb el Pont de Suert, i un cop passat Sarroca de Bellera, a l’inici del coll de la Creu de Perves, hom veu el poble a mà esquerra de la carretera MLIR Història Una de les primeres referències del castell de Perves data de la darreria del segle XI, en les concòrdies que els anys 1080 i 1094 signaren els…
El coixí del sepulcre del comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona
Art gòtic
El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…
Els estudis algològics
Els estudis algològics es poden dividir en tres línies de recerca fonamentals, dedicades respectivament a les algues continentals d’aigua dolça i d’aigua més o menys salada, a les algues bentòniques marines i al fitoplàncton marí Aquestes línies configuren, de fet, tres especialitats que han anat tradicionalment separades a causa de la diferent ecologia i adaptacions dels organismes objecte d’estudi, i de les diferents tècniques emprades També al nostre país, els especialistes i els grups de treball que s’han ocupat de cada línia no han estat, en general, els mateixos, si bé hi ha hagut punts…
Santa Anna, abans Santa Maria, de Cortscastell (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Senzill edifici d’una nau amb absis, ampliat pel costat de ponent ECSA - A Roig Aquesta capella havia estat l’antiga església parroquial del lloc de Cortscastell, del qual avui tan sols queda una sola casa habitada L’església s’alça una mica apartada de les cases del poble, damunt una petita elevació del terreny Mapa 33-11252 Situació 31TCG374875 Per a accedir-hi se segueix la carretera de Bretui a Peramea fins que, a 1 km, surt, a la dreta, una pista de terra que després d’un curt recorregut porta fins al lloc de Cortscastell JMaM Història El topònim de Cortscastell, segons…
Santa Maria de Batet (Olot)
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest El campanar, en bona part romànic, fou modificat E Pablo L’església de Santa Maria de Batet centra, al cantó més septentrional del terme, un poble totalment disseminat, cap d’un municipi que L’any 1971 fou agregat al d’Olot, i que es troba a 658 m d’altitud, a la serra de Batet, a llevant de la plana d’Olot Mapa 257M781 Situació 31TDG602702 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que mena a Banyoles per Santa Pau i Mieres Al cap d’l,5 km i a mà dreta neix una carretera asfaltada que arriba fins a la Trinitat de Batet, des d…
Arxiu Municipal de Sueca
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local del municipi de Sueca.
És un dels arxius municipals més importants del País Valencià pel volum i l’interès de la documentació que s’hi conserva i perquè, en salvar-se de la destrucció generalitzada del 1936 —que sí que afectà en canvi l’arxiu parroquial—, els seus fons més antics es remunten al s XIII, al moment mateix de la conquesta i la colonització cristianes Custodiat en una sala de la cort local, no fou ordenat fins el 1751, quan, en compliment d’unes disposicions ministerials trameses a tots els corregidors del Regne de València, el consell de Sueca acordà habilitar un espai específic per a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina