Resultats de la cerca
Es mostren 1275 resultats
Les ortotricals
Molses de l’ordre de les ortotricals 1 Orthotrichum affine a aspecte d’un fragment de gespa x 1 b aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 3 c detall d’un fillidi x 30 d detall d’una caliptra x 20 e detall d’una càpsula x 20 2 o lyellii a detall d’uns propàguls x 120 30 diaphanum a detall d’un fillidi x 20 4 Zygodon baumgartneri a aspecte general del gametòfit x 3 b detall d’un fíllidi amb propàguls x 40 c detall d’uns propàguis x 210 Miquel Alcaraz És un ordre de plantes acrocàrpiques, que formen coixinets, sobre arbres o sobre roques Els fillidis tenen nervi, però rarament presenten…
Sant Cugat del Racó
Església
Antiga església parroquial (actualment annexa de la de Castelladral) del municipi de Navars (Bages), dins el nucli de Sant Cugat del Racó.
L’edifici Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona Gironès o Sant Martí de Romanyà Baix Empordà Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula, ressaltada a l’…
xava
Lingüística i sociolingüística
Dit del parlar propi d’alguns sectors de Barcelona amb una clara influència del castellà, caracteritzat per la neutralització de les oposicions sorda-sonora en la sorda corresponent i que elimina la diferència entre vocals obertes, tancades i neutres, fent-ne una pronúncia d’obertura mitjana a la manera castellana.
nas

Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat…
natació amb aletes

Nedador practicant la prova de superfície, que forma part de la natació amb aletes
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES
Natació
Natació practicada tant a la piscina com al mar amb una aleta de propulsió d’una sola pala, o monoaleta, que permet augmentar la velocitat dins de l’aigua.
Hi ha tres disciplines practicades en piscina superfície, apnea i escafandre En les proves de superfície s’utilitza un tub respirador i es competeix en les distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, així com en 4 × 50 m, 4 × 100 m i 4 × 200 m Antigament també es competia en la distància de 1850 m, aproximadament una milla nàutica Dins aquesta disciplina hi ha l’especialitat bifins o natació amb dues aletes, en què es competeix en distàncies de 50 m, 100 m i 200 m Les proves d’apnea són de 50 m i les d’escafandre, de 100 m, de 400 m i de 800 m La natació amb aletes també es…
Pablo Llarena Conde
Història del dret
Jurista castellà.
Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, ingressà a la carrera judicial el 1989 i el 1990 guanyà per oposició la magistratura Després d’exercir de jutge de primera instància a Torrelavega i a Burgos, fou jutge d’instrucció a Barcelona del 1992 al 1998, i aquest any s’incorporà a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual fou president del 2011 al 2016, any que fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem Professor de dret penal de l’Escola Judicial amb la directora de la qual és casat, també fou cap de formació inicial del Consell General del Poder Judicial 2003-05 El gener…
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
Sant Sadurní d’Esperan (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb la porta actual, tardana, i una singular finestra que s’obre sota el campanar d’espadanya ECSA - MÀ Font L’església de Sant Sadurní és situada a la part alta del nucli abandonat d’Esperan, el qual és emplaçat a 1 400 m d’altitud a la dreta de la vall d’Esperan Mapa 32-10 213 Situació 31TCH184006 S’accedeix a Esperan des del poble d’Igüerri, per un camí que surt de la part alta d’aquesta població El recorregut és planer, d’uns 45 minuts, i ressegueix quasi sense perdre altitud la solana del Villirulo MAF Història Una de les primeres mencions documentals del lloc…
Castell del Vilot de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Crestes rocalloses de Finestres, amb una torre de guaita a la penya del fons i l’església de Sant Vicenç i altres elements defensius darrere la primera cresta ECSA - JA Adell Les restes d’aquest castell es troben a llevant del poble de Finestres, al cim d’unes crestes rocalloses que són a l’altra banda del torrent de la Serra o del Vilot A l’entrada del conjunt, al nord, hi ha una torre a l’altre extrem, al sud, es dreça l’església de Sant Vicenç Mapa 32-12 289 Situació 31TCG033536 Un cop al poble de Finestres, hem de pujar a la casa del Senyor, des d’on hem de seguir uns metres la…
ànec

Ànec collverd i pollets
© Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Avicultura
Nom donat a diversos ocells anseriformes de la família dels anàtids, migradors, de coll curt i bec aplanat, amb potes palmípedes i molt curtes.
Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina