Resultats de la cerca
Es mostren 802 resultats
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…
Andreu Piles i Ibars
Historiografia catalana
Educació
Historiador, arabista i mestre d’escola.
Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872, i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, no tornà al seminari i cursà els estudis de magisteri Obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 i exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 Fou regent de l’escola normal de Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El…
,
El Born. Museu d’Història de Barcelona

Vista del jaciment històric conservat a El Born. Museu d’Història de Barcelona
© El Born CC / Marçal Font
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt museogràfic i arqueològic sobre la Barcelona dels segles XVII al XIX que posa un èmfasi especial en el període centrat per la guerra de Successió (1702-14) i el mercat del Born, edifici de ferro i vidre aixecat després de l’enderrocament de la Ciutadella (1869).
Aquest espai museístic connecta el barri de la Ribera i el parc de la Ciutadella a través d’un passatge continu que va des del passeig del Born i la plaça Comercial fins al passatge Mercantil, que s’obre al passeig de Picasso El Born gira al voltant de dos grans eixos que, a més de l’interès intrínsec, mostren la transformació de la ciutat al llarg de tres segles D’una banda, el jaciment arqueològic, consistent en les ruïnes de la ciutat destruïda després de la derrota del 1714 De l’altra, l’edifici del mercat Les ruïnes foren descobertes arran d’unes obres de restauració i rehabilitació de l…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
resposta
Música
En una fuga, la imitació del subjecte generalment a la 5a J superior o 4a J inferior.
La resposta, anomenada també ’comes’, correspon a la segona entrada de l’exposició i és, per regla general, la versió del subjecte en el to o la regió de la dominant De fet, que l’interval de la imitació sigui la 5a J asc o la 4a J desc és una conseqüència d’aquesta voluntat d’oposar la tònica i la dominant Tanmateix, una resposta pot, en determinades ocasions, situar-se també en la zona de la subdominant JS Bach Fuga per a orgue , BWV 531 o produir-se a altres intervals com ara la 3a m desc D Šostakovič 24 Preludis i fugues , opus 87, fuga núm 21, compàs 9 o la 3a M asc P Hindemith Ludus…
Planificació per l’abandó del tabaquisme
Un cop s’ha pres la decisió d’abandonar el tabac cal fixar una data concreta per a fer-ho, i seleccionar la que sigui més adequada per això No és recomanable precipitar-se i pretendre deixar el tabac immediatament, però tampoc s’ha d’ajornar sense data determinada Si una persona fumadora pretén esperar que es presenti el dia que se senti amb forces per a deixar el tabac, el més probable és que aquesta data no arribi mai Una persona que porta anys fumant, trobarà cada dia quan es lleva algun motiu per a considerar que aquest dia no és el més adequat per a deixar de fumar Per aquest motiu, és…
Adquisició de l’hàbit de fumar
La introducció en l’hàbit de fumar s’inicia des de la mateixa infantesa El nen petit, des del moment que comença a tenir consciència del seu entorn, descobreix que el tabaquisme és un hàbit molt estès entre els adults En aquest contacte del nen amb el seu entorn, les persones que exerceixen més influència són els pares, ja que durant les primeres etapes del seu desenvolupament, sobretot fins als cinc anys d’edat, descobreix el món principalment a través d’ells El comportament que el nen observi en els adults, i especialment en els seus pares, constituirà per a ell un…
Tipus de contracció muscular
Hom podria dir que la funció dels músculs és de contreure’s, però aquesta afirmació requereix matisacions, ja que es podria concloure que un múscul quan es contreu s’escurça necessàriament i aconsegueix amb això un moviment, la qual cosa no té lloc en tots els casos, ja que hi ha diferents tipus de contraccions musculars Tota contracció muscular es produeix quan, després de rebre l’impuls elèctric oportú que desencadena l’acció, una o més fibres musculars es contreuen, sia escurçant-se i, d’aquesta manera, escurçant també el múscul, o augmentant llur tensió En el múscul llis i en el miocardi…
Reanimació càrdio-pulmonar en nens
La pèrdua de consciència i l’aturada càrdio-respiratòria són menys freqüents en els nens que en els adults, però no són trastorns excepcionals La pèrdua de consciència per aturada càrdio-respiratòria en la infància sol ésser fruit d’un accident, per exemple un accident de trànsit, una intoxicació accidental, l’ofegament per immersió, o una aspiració de cos estrany Una altra causa d’aturada càrdio-respiratòria en la infància és la síndrome de mort sobtada del lactant , descrit detalladament en el capítol dedicat a la infància La seqüència d’actuació que cal seguir per tal de diagnosticar i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina