Resultats de la cerca
Es mostren 761 resultats
Grup Constitucionalista
Política
Associació heterogènia de polítics moderats que reivindicava el funcionament íntegre de la constitució del 1876 a l’Estat espanyol, la vigència de la qual havia estat pràcticament anul·lada pel cop d’estat de Primo de Rivera.
El grup era integrat per monàrquics reformistes i republicans de dreta, i els anys de màxima actuació foren els darrers de la Dictadura Entre els seus membres destacats cal esmentar el seu president Sánchez Guerra, Francisco Bergamín, Chapaprieta i el reformista Melquíades Álvarez, que s’hi havia adherit Sostenien com a solució del problema de la forma de govern a Espanya el respecte a la decisió d’unes corts constituents Contribuïren, modestament, a la caiguda de la monarquia amb llurs crítiques a Alfons XIII
Ramón Tamames Gómez
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Catedràtic d’estructura econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga 1968-71 i a la Universitat Autònoma de Madrid des del 1971, també fou catedràtic de la Sorbona 1983-85 i, des del 1992, és catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea Alt funcionari del Ministeri de Comerç 1957-67, consultor econòmic de l’Instituto de Integración para América Latina 1967 i de diversos governs de l’Amèrica Llatina Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979, i fou regidor de l’Ajuntament de Madrid 1979 El 1981…
Destino
Portada d’un número de Destino
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en castellà, publicat entre el 1937 i el 1985.
Fou fundat a Burgos pels catalans adherits al bàndol franquista Josep Maria Fontana i Xavier de Salas El nom feia referència a la frase atribuïda a José Antonio Primo de Rivera “España, unidad de destino en lo universal”, i el primer número es publicà el 6 de març de 1937 A partir de l’octubre la direcció de la revista passà a Ignasi Agustí , secundat per Josep Vergés i Joan Ramon Masoliver Concebut inicialment com un òrgan de propaganda al servei de la Falange, en acabar la Guerra Civil Espanyola inicià una nova etapa amb seu a Barcelona Liquidat el sistema de mitjans de…
Francesc Xavier Riera i Gironella

Francesc Xavier Riera i Gironella
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, matemàtic i predicador.
Vida Alumne de l’Escola Pia de Moià, entrà a l’orde el 1870 i hi professà el 14 de juliol de 1872 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Mataró, durant els quals rebé una acurada formació matemàtica dels professors que havien estat alumnes del pare Jacint Feliu i Utzet Començà l’ensenyament a Mataró 1876-1878 i després continuà divuit anys a Sant Antoni de Barcelona, on s’acredità com a professor de matemàtiques, de ciències naturals i de llatí El 1896 fou destinat al collegi de Palma Mallorca i el 1900 fou nomenat rector d’aquella casa Al cap de dos anys es traslladà al collegi de…
Amadeu Hurtado i Miró
Política
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dret
Advocat i polític.
Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…
, ,
Norman J. Cinnamond
Cinematografia
Altres esports
Distribuïdor i productor de cinema.
De pare nord-irlandès i mare anglesa, s’educà i estudià a Anglaterra Treballà en l’empresa paterna Thomas Cinnamond and Sons d’importació de fosfats dels EUA, situada al carrer de la Duana de Barcelona En aquest despatx, el 1912, i amb la denominació de Cinnamond Film, obrí la seva primera oficina El 1923 importà dos títols notables La roda La Roue , 1923, Abel Gance i Nanook, l’esquimal Nanook of the North , 1920, Robert Joseph Flaherty El 1924 es feu càrrec de la representació per a l’Estat espanyol de la Pathé Exchange Inc, de Nova York El maig del 1929 substituí Antoni Torres en la…
,
Francesc Macià
F Macià saluda els reusencs des del seu cotxe, Reus, 30-6-1932 ANC-Fons Macià El nom de Francesc Macià és un referent que apareix sovint en la història de Catalunya del primer terç del segle XX Majoritàriament desconegut en les seves primeres etapes de militar i de parlamentari i excessivament mitificat en les últimes com a conspirador i com a primer president de la Generalitat republicana, ha passat a la història com l’home símbol o com “l’avi”, i aquests epítets han funcionat com una pantalla que ha impedit un coneixement verídic i desapassionat de la seva biografia Cal dir que Macià fou…
la Dictablanda
Història
Nom humorístic amb el qual fou conegut el règim de transició presidit pel general Dámaso Berenguer (28 gener 1930 — 14 febrer 1931), que substituí la Dictadura de Primo de Rivera, de la qual atenuà algunes disposicions repressives.
Hom l’aplica també al govern presidit per l’almirall Juan BAznar, que preparà les eleccions del 12 d’abril de 1931
Partit Republicà Català
Partit polític
Partit constituït a Barcelona a l’abril de 1917 com a culminació d’un procés de reagrupament de les forces d’esquerra i autonomistes iniciat al setembre de l’any anterior, després de la liquidació de la Unió Federal Nacionalista Republicana [UFNR].
Hi convergiren la Joventut Republicana de Lleida que, amb Humbert Torres i Alfred Perenya, havia estat la principal impulsora del procés, el Bloc Republicà Autonomista , un grup de decebuts del Partido Reformista Lluís Companys i Antoni Estivill, supervivents dispersos del naufragi de la UFNR el tarragoní Pere Lloret i el vilafranquí Isidre Rius i el nucli federal empordanès encapçalat per August Pi i Sunyer En total, el nou partit rebé l’adhesió formal de més de 150 entitats republicanes d’arreu de Catalunya El PRC aprovà en la seva assemblea fundacional un programa federalista, aliadòfil,…
Rafael Campalans i Puig
Rafael Campalans i Puig
© Fototeca.cat
Política
Polític.
De família menestral, d’estudiant presidí l’Agrupació Escolar Doctor Robert 1903 i fou redactor d' El Poble Català 1906 Es graduà d’enginyer industrial a Barcelona el 1911 Amplià estudis a Lovaina Flandes i a Charlottenburg Alemanya, i féu estades per motius professionals a França, Suïssa, Àustria-Hongria, Països Baixos i Anglaterra, països on s’interessà pel moviment socialista De retorn a Barcelona 1914, Prat de la Riba li encomanà l’organització dels serveis d’obres públiques de la Mancomunitat Fou catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de tecnologia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina