Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Qatar

Aspecte del paisatge desèrtic de Qatar
© Lluís Prats
Estat
Península
Emirat independent de l’Aràbia oriental, que ocupa una petita península que s’endinsa en el golf Pèrsic i limita, al S, amb l’Aràbia Saudita; la capital és Doha.
La geografia Format per un desert pedregós amb només una escassa vegetació de matolls xeròfils i pocs oasis, és una de les zones més àrides de l’Orient Mitjà La manca d’aigua obliga a destillar la de la mar per a l’abastament Els recursos tradicionals eren la pesca, les perles i el pasturatge nòmada fins el 1939, que hom trobà petroli a Duḫān, a la costa occidental, i en començà l’explotació el 1949 Gràcies a les abundants reserves de petroli i, posteriorment de gas natural, Qatar ha esdevingut un dels estats del món amb una renda per habitant més alta El sector primari ocupava el 1988 el 3,1…
Alimentació 2017
Alimentació
Impost sobre les begudes ensucrades L’Agència Tributària de Catalunya va començar a recaptar l’impost sobre begudes ensucrades © European Union / François Walschaerts Després de mesos de debat, al mes de maig va entrar en vigor la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que fixa l’impost sobre begudes ensucrades, el qual es va aprovar al Parlament al mes de març i va entrar en vigor l’1 de maig Aquest impost, que gestiona, inspecciona i recapta l’Agència Tributària de Catalunya, té per objecte gravar el consum d’aquestes begudes en tot el…
Disset anys de política internacional catalana
Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat catalanes…
1700-1714: El final de la Generalitat moderna
Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…
Joan Margarit i de Requesens, ardiaca major de Girona i canonge de Barcelona (1521-1524)
El 22 de juliol de l’any 1521, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de Santa Maria de Solsona no prengué possessió del càrrec diputat eclesiàstic Joan de Vilanova, donzell diputat reial Joan Berenguer d’Aguilar i de Miquel, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran de Rocabruna no prengué possessió del càrrec diputat reial Perot de Darnius, donzell diputat reial Jaume Granell, ciutadà de Tortosa El 22 de juliol de 1521 va ser extret com a diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de…
1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional
L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…
Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Filòleg.
Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…
, ,
Convent de Sant Francesc (Tarragona)
Art romànic
L’establiment de l’orde dels franciscans a Tarragona se situa anys abans del 1242 i consta, segons el cronista N Feliu de la Penya, que el 1249, el bisbe de Vic els donà l’església de Sant Salvador del Corral a fi que, al seu costat, edifiquessin la seva residència conventual Tanmateix, suposant que la fàbrica s’arribés a construir, no sembla pas que la seva utilització perdurés gaire temps, ja que al segle XIV el convent fou traslladat extramurs de la ciutat, dins la zona que comprèn l’actual església de Sant Francesc, a la Rambla Vella, i l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Pons d’…
Joan de Gazanyola i Bou
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa originària de Pià, formà part de la burgesia honrada de la vila de Perpinyà Començà els estudis al collegi dels Oratoris de Pesenàs Baix Llenguadoc i els acabà a Perpinyà amb un any de dret El 1785, fou alumne de l’escola reial d’artilleria de Metz Lorena, on fou oficial arran de la detenció del rei Lluís XVI a Varennes Els esdeveniments que se seguiren i el jurament que s’exigia de l’exèrcit i que ell refusà, el decidiren a emigrar Ingressà al cos de la noblesa reial organitzat pel príncep de Condé i participà en noves campanyes amb…
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…