Resultats de la cerca
Es mostren 3528 resultats
L’enfortiment de l’obrerisme
Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’…
Sant Romà de les Bons (Encamp)
Situació Una planta, a escala 1400, del conjunt monumental, amb l’església i el bloc de construccions del castell JA Adell - A Navarro Vista general del conjunt monumental des del costat sud-oriental Hom pot veure en aquesta foto l'església de Sant Romà, la Torre dels Moros i el colomer de Rossell JM Ubach El conjunt monumental de les Bons és emplaçat en un petit sortint rocallós, al punt convergent dels dos vessants que entren a la vall d’Encamp Des d’aquesta avançada del terreny hom pot controlar les dues entrades a la vall L’església és situada a una altitud de 1 335 m sobre el nivell del…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (II)
Situació social i cultural L’art gràfica, tal com ja s’ha anat definint al llarg del text, no deixa de ser la conjunció d’una activitat artística i manual Si bé és cert que amb el temps aconseguí –igual que la pintura– de ser considerada entre les arts liberals, el seu llarg i variat procés de realització continuà vinculat a tècniques molt pròximes als oficis mecànics Com es podrà veure més endavant, la tasca del gravador ha estat sempre un ofici dur, generalment poc remunerat i poques vegades considerat en la seva qualitat intrínseca Només alguns gravadors acadèmics van aconseguir de ser…
Vilafranca del Penedès
Vista aèria de Vilafranca del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats…
l’Hospitalet de Llobregat
El carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, amb la Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat al pla de Barcelona, a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…
L'Espanya Industrial
Els set germans Muntadas d'Igualada Els sis socis constituents de Muntadas Germans La España Industrial 1847-1947 i les seves signatures El 1840 es constituí la societat Muntadas Germans Eren set igualadins reduïts aviat a sis per renúncia del germà gran, Pau El 1841 construïren una filatura de cotó al carrer de la Riereta de Barcelona Macià Muntadas i Font, casat amb Francesca Campeny i Vallvé, era un paraire a la ciutat d’Igualada, al començament del segle XIX Un artesà de la llana que es convertirà al cotó, seguint l’exemple de dotzenes de compatriotes seus, en comprovar els avenços…
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…
Tremp
Vista aèria de Tremp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Pallars Jussà, al centre de la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Tremp és un dels exemples més complexos de la geografia de Catalunya, per tal com té 302,82 km 2 , sense continuïtat física i amb gairebé una trentena d’entitats de població Aquests fets comporten que l’estudi d’aquest municipi no sigui moltes vegades unitari pel que fa a la descripció La superfície del municipi de Tremp ha canviat al llarg dels anys Tremp tenia un terme històric de 8,3 km 2 , que comprenia la ciutat de Tremp i la quadra de Claret, que formava tradicionalment un enclavament separat pel municipi de Talarn Des de 1840 Tremp passà a ser…
Ripoll
Vista aèria de Ripoll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència de les valls del Ter i del Freser.
Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)

Vista aèria del conjunt des de llevant. Hom hi pot observar el volum del palau abacial a llevant, les terrasses dels jardins i els horts monacals a migjorn i al costat del camí, a ponent, les runes de l’antic hospital monàstic.
J. Todó-TAVISA
Art romànic
Situació L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, també anomenat Sant Pere de Roda, és situat en un graó de l’abrupte vessant de llevant de la muntanya de Verdera, dins la serra de Rodes, a 520 m d’altitud sobre el nivell del mar A la carena de la serra, no gaire lluny del cenobi, hi ha l’antic castell de Sant Salvador de Verdera i vers tramuntana el poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, amb la seva església pre-romànica, que fou parròquia de Santa Creu i santuari dedicat a santa Helena Aquests conjunts, per llur situació geogràfica, són un magnífic mirador natural sobre…