Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Sant Feliu de Pallerols

Vista de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall d’Hostoles.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
Angioma cutani
Patologia humana
Definició Els angiomes cutanis , anomenats hemangiomes o ne vus vasculars , són alteracions dels vasos sanguinis de la pell que generen taques o tumoracions d’un color vermellós En general, es presenten ja des del naixement o durant els primers mesos de vida Es un trastorn molt comú, algun dels tipus del qual, com ara les anomenades taques salmó, afecten un 50% dels infants Causes, tipus i manifestacions Els angiomes cutanis són deguts a una alteració congènita del desenvolupament dels vasos sanguinis de la pell Tant l’alteració que s’esdevé com les manifestacions que provoca depenen del…
Santa Maria de Ridaura
Art romànic
Església L’antic monestir benedictí de Santa Maria de Ridaura fou fundat vers l’any 852 pel comte Guifré de Girona-Besalú i poc després, el 858, el bisbe de Girona Sunifred consagrà ja la seva primera església Segons figura en aquesta acta de consagració, el bisbe gironí confirmà les donacions que el comte Guifré havia fet en altre temps de les esglésies de Sant Joan i Sant Pere, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels així mateix li concedí idèntics drets en altres parròquies i llocs del comtat de Besalú Ridaura, Cruanyes, Artigues, Bacholardario , Cogolls, Falgars,…
El Mestre de Santa Coloma de Queralt i els tallers italianitzants de Tarragona
Art gòtic
Després del 1348, a l’àrea d’influència de l’arquebisbat de Tarragona es constata l’activitat d’uns notoris tallers de pintura que, seguint la pauta d’altres importants centres catalans, es caracteritzaren per la seva clara ascendència italianitzant Tanmateix, els representants més significatius d’aquestes tendències, el Mestre de Santa Coloma de Queralt i, sobretot, el mestre Joan de Tarragona, aportaren també una certa continuïtat de la tradició figurativa prèvia que ja havia arrelat en obres catedralícies tarragonines d’alguna entitat En aquest sentit, malgrat les nombroses dificultats per…
Bibliografia general referent al romànic del Barcelonès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El pago de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de historia de España”, XIX, pàgs 5-54 1953 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Rafael Dalmau editor Barcelona 1960 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un…
Faringitis i amigdalitis
Patologia humana
Definició És anomenada faringitis la inflamació difusa de la mucosa de la faringe, sigui aguda o crònica, en general causada per una infecció o bé pels efectes nocius de factors irritants com el tabaquisme o l’abús d’alcohol Quan aquesta inflamació és localitzada i afecta les amígdales palatines, rep el nom d’ amigdalitis De fet, en el concepte de faringitis s’inclouen fonamentalment els casos en què s’afecta de manera difusa l’ orofaringe , o faringe mitjana, és a dir, la part de la faringe situada directament per darrere de la boca, per bé que en molts casos la inflamació es podria…
les Guilleries

El relleu suau i ondulat del massís de les Guilleries
Pau Pares (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem NE de la Serralada Prelitoral Catalana, travessat pel Ter, repartit entre les comarques d’Osona i la Selva.
La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…
aparell circulatori

Principals artèries i venes de l’aparell circulatori humà
© Fototeca.cat
Fisiologia
Conjunt de conductes o vasos, òrgans impel·lents, etc., pels quals circula la sang.
En la majoria d’ invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impellent de la sang el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans Només els anèllids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere ambdós vasos són reunits per vasos transversals En els vertebrats , d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan impellent, venes i vènules els conductes o vasos que hi…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Història
Història general de la confederació catalanoaragonesa redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós com a història oficial dels seus regnes.
També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…
, ,