Resultats de la cerca

Els límits culturals de la zona són determinats pel substrat bantú aparegut al voltant del 3000 aC i que, en diverses zones, anà ocupant el territori en successives etapes des de l’any 300 aC fins al període comprès entre els anys 1000 i el 1100 dC, època en què es produí l’última dispersió bantú Les influències indoasiàtiques al sud i les musulmanes al nord de la costa de l’Índic acabaren de definir la zona Rouget 1960 veié en l’Àfrica central la manifestació prototípica de la música negra africana, i n’enumerà diversos trets bàsics D’una banda, la relació directa i espontània entre la vida…

Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal transmissor dels…

Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per força han de…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en tres parts, explica, a partir d’un narrador omniscient, la història de Joan i del seu fill, Joanet, que viuen aïllats, dedicats al cultiu de l’arròs La primera part se centra, seguint un ordre lineal, en la vida de Joan, que passa d’una creixent felicitat, motivada pel seu casament amb Roseta i el naixement del fill, a la tragèdia, a causa de la mort accidental de la muller, ofegada al riu En endavant, l’atenció recau en el trasbals psicològic del protagonista, que comença a calmar-se quan torna a ser conscient de la presència de Joanet Malgrat…

La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no protràctil i…

Mapa de nidificació de la xixella Columba oenas als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un colom no gaire freqüent com a nidificador, força sedentari a Catalunya i al País Valencià A les Balears no nia, i només a l’hivern, amb l’arribada d’efectius ultrapirinencs, presenta una població irregular i escassa de caire hivernant Malgrat dades bibliogràfiques que referien una àmplia distribució a la Catalunya Nord, la xixella és un nidificador molt localitzat, tot i que en el decurs de la migració s’observen regularment els esbarts viatgers A Catalunya, la seva…

El banal aspecte hivernal del batallaire mascle Philomachus pugnax , tal com l’illustrat a la fotografia, feta als aiguamolls del delta del Llobregat, no permet de suposar l’esplèndida gorgera i plomalls auriculars de què s’adorna en època nupcial a les nostres latituds gairebé sempre presenta aquest mantell marronós picallat de negre Es tracta d’un limícola gros, que quasi ateny 30 cm Ramon Torres Als Països Catalans, el batallaire és un migrador molt comú a la primavera i no tant a la tardor Com a hivernant és molt local i escàs El pas de la primavera és molt intens i en algunes localitats…

El corriol gros Charadrius hiaticula és molt semblant al corriol petit, però és tot ell més gran ateny fins a 19 cm i amb una franja alar blanquinosa que només s’aprecia quan té les ales desplegades L’exemplar illustrat procedeix del Fondo Baix Vinalopó José Damián Navarro Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor així mateix és un hivernant escàs en alguns punts del litoral Existeix també una cita dubtosa de nidificació a l’aiguabarreig del Ter el maig de 1962 El corriol gros és freqüent durant les migracions pel litoral el pas de la primavera comença…

La jove Noguera Ribagorçana rep de seguida l’aportació del riu de les Salenques, que recull les aigües de la vall del mateix nom i de la d’Anglos, a l’extrem oriental del massís de la Madaleta Juan M Borrero La vall de Barravés 21, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La vall de Barravés, capçalera de la Noguera Ribagorçana, destaca per la diversitat i bellesa del paisatge, un dels més humits del vessant meridional dels Pirineus axials És formada per diferents tipus de substrats, des d’esquistos àcids fins a roques carbonatades incloent àrees de natura granítica…

Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües salabroses i…