Resultats de la cerca
Es mostren 468 resultats
música de la Xina
Música
Música desenvolupada a la Xina.
Introducció La música xinesa té més de 3 000 anys d’història Segons el musicòleg Yinliu Yang, s’hi poden distingir tres grans períodes El primer, o antic, comprèn des del neolític fins al 246 aC El segon rep el nom d’antic mitjà, i va del 246 aC al 907 El darrer és l’anomenat període històric, entre el 907 i el 1911 A l’inici, la música xinesa sembla haver tingut les mateixes característiques funcionals que la d’altres pobles primitius dominar o controlar forces naturals i sobrenaturals, apaivagar els déus, etc La seva manifestació més antiga coneguda es pot datar entre els segles XIV i XIII…
El comtat de Rosselló als segles VIII i IX
Art romànic
Els comtes beneficiaris Mapa del comtat de Rosselló i dels comtats que l’envoltaven, als quals estigué estretament vinculat entre els segles IX i XII P Ponsich En ressuscitar el comtat visigòtic, els francs, malgrat la preeminència d’Elna, ciutat episcopal, elegiren l’antiga Ruscino, esdevinguda la modesta Rosilona o Rosciliona 816 i, aviat, castellum Rossilionem 927, com a seu de l’administració del comtat al qual havia tramès el seu nom Els límits d’aquest comtat coincidien, com anteriorment, amb els de la diòcesi d’Elna ho prova el fet que, al llarg dels segles IX i X, és a dir, en un…
Pau del Rosso, degà de la Seu de Barcelona (1650-1654)
El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia següentvisitaren el virrei…
Els Torras, a Sant Joan les Fonts
El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers Una energia preciosa…
Característiques generals dels ocells
Característiques adaptatives al vol Els ocells són vertebrats homeoterms és a dir, que la seva temperatura interna no varia amb la del medi de temperatura elevada i de reproducció ovípara, proveïts de plomes i amb els membres anteriors transformats en ales, cosa que porta a un bipedisme obligat Aquests caràcters i molts d’altres poden explicar-se a la llum d’un objectiu adquirir la facultat de volar Altrament, un primer cop d’ull general al món dels ocells, ens el mostra àmpliament diversificat, tant pel que fa als colors i les dimensions com per la forma de les potes, el bec o les ales Podem…
música del Japó
Música
Música desenvolupada al Japó.
Al llarg del segle XX, el Japó ha assimilat intensament els principals corrents de música internacional, de manera que, actualment, tant els clàssics europeus com les variades manifestacions de la música popular -des del tango fins al rock - pertanyen, talment com a Europa, a la vida musical de la quotidianitat japonesa Al costat d’aquests tipus de música, però, el Japó ha conservat fins avui bona part del seu riquíssim llegat musical autòcton, que, per a diferenciar-lo d’aquests corrents internacionals, s’anomena hôgaku La música de tradició japonesa La música de tradició japonesa pertany,…
Les tipologies de l’arquitectura religiosa
Art gòtic
Tramada de les naus de la catedral de Barcelona entre el rerecor i el cimbori S’hi observen les capelles laterals i la galeria alta, i també, a la part superior de la nau central, el trifori i un òcul CB – GSerra Les característiques tipològiques de l’arquitectura gòtica catalana es relacionen amb diversos factors D’una banda, amb les tradicions constructives, o sigui, amb els coneixements i els procediments arrelats entre els mestres d’obres del país, arrelament provocat per l’existència d’una tradició cultural expressada mitjançant la sàvia adequació de l’arquitectura a les condicions del…
Els comitents
Art gòtic
Les referències que tenim a l’època del gòtic sobre les impressions i les reaccions dels comitents, dels que consumien art i, en general, de tothom qui tenia l’oportunitat de contemplar per primer cop una nova portalada o un timpà acabat d’esculpir, o bé un retaule arribat del taller del pintor i installat a l’absis major o a les capelles d’una església catedral o parroquial, són escassíssimes i poc rellevants Es pot deduir, no obstant això, el fort impacte que una determinada obra pictòrica, escultòrica o d’argenteria acabada de fer devia provocar en els comitents i ambients artístics per…
Sant Andreu de Bestracà (Beget)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sudoriental, amb la capçalera a primer terme J M Melció Bestracà és un poble que es troba al vessant meridional de l’encinglerada serra del mateix nom, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix Aquest poble pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al municipi ripollès de Camprodon L’església de Sant Andreu és en un paratge que domina una important panoràmica sobre el cantó de ponent de la Garrotxa Centra un grup de masies escampades, actualment deshabitades És al coll de Bestracà, o del…
Bibliografia sobre l’escultura contemporània
Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina