Resultats de la cerca
Es mostren 25786 resultats
Jaume I de Catalunya-Aragó

Suposat retrat de Jaume I de Catalunya i Aragó, obra atribuïda a Gonçal Peris o a Pere Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller.
Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…
,
Llei del cinema de Catalunya
Cinematografia
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el trenta de juny de 2010 que regula la producció i l’exhibició cinematogràfiques i dóna suport a la indústria del sector a Catalunya.
L’elaboració i l’aprovació de la Llei fou motivada, també, per la voluntat de subsanar la molt minsa oferta de pellícules en versió catalana, i aconseguir-ne la paritat amb les versions en castellà És previst que la disposició entri en vigor l’u de gener de 2011, amb una implantació gradual que ha de concloure l’any 2018 per tal de possibilitar-ne l’adaptació a les empreses distribuïdores En compliment amb la llei, la meitat de les còpies de les pellícules estrenades a Catalunya han d’estar doblades o subtitulades en català Hom n'exceptua les versions originals en una de les dues…
Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament
Història
Nom que adoptà el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, sorgit el 1974 de la fusió de l’ala moderada del Moviment Socialista de Catalunya, encapçalada per Josep Pallach i Carolà, amb socialistes d’inspiració cristiana com Josep Verde i Joaquim Ferrer, i el Bloc Popular de Lleida, de Joaquim Arana; transitòriament, ERC també s’hi adherí.
Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista 1975-76 i Informació Socialista 1978, i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se 1978 en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE
Partit Socialista de Catalunya-Congrés
Política
Partit polític del Principat creat el 1976 com a culminació d’un ampli procés unitari iniciat el mateix any entre Convergència Socialista de Catalunya
, Grup d’Independents pel Socialisme, Partit Popular de Catalunya
(J. Colomines), un sector del POUM (E. Adroher) i persones procedents d’ERC (J. Andreu i Abelló), del PSC-R i del PSUC (de la línia de J. Comorera).
Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol Assolí una forta base d’intellectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats El 1977 féu una aliança electoral coneguda amb el nom de Pacte d’Abril amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya , que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives…
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Fundació privada de serveis sense ànim de lucre, dependent de l’Església catòlica, que agrupa les escoles confessionals dels diferents ordes religiosos establerts a Catalunya.
Representa la continuació de l/antic Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya, que funcionava des del 1974 El 2005 aglutinava 434 escoles –amb 260 000 alumnes–, que representen més de la meitat de l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària dbescoles privades, concertades o no, de Catalunya Des del 1979 fins al 2005 ha organitzat 6 congressos i moltes activitats, i també té publicacions destinades a la formació del professorat i del personal directiu El salesià Francesc Riu en fou el primer secretari general, càrrec que des del 2005 ocupa el jesuïta…
Estatut d’Autonomia de Catalunya
Dret català
Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent el 25 de gener de 1918.
S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932
Unió de Centre de Catalunya
Partit polític
Fundat al març de 1978 per la fusió del Centre Català, la Unió dels Demòcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, el Partit del Poble Català, un ampli sector de la Lliga Liberal Catalana i la quasi totalitat del Partit Social Demòcrata de Catalunya (amb l’excepció de Jaume Casanovas).
Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins…
Front d’Alliberament de Catalunya
Partit polític
Organització armada independentista nascuda el 1969, formada per persones dels grups de Josep M. Batista i Roca del Consell Nacional de Catalunya i de les Joventuts Obreres d’Estat Català.
Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya…
Sindicat de Metges de Catalunya
Medicina
Organització professional mèdica d’una gran influència a Catalunya i a les Balears (1920-39), sorgida arran del Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (Tarragona).
El 27 de març de 1920 tingué lloc la seva reunió constitutiva, en què foren elegits president i secretari HPuig i Sais i JMestre i Puig A partir del juny del 1920 publicà un Butlletí Aconseguí d’aplegar més del 80% dels metges de Catalunya i de les Balears Fou perseguit i clausurat per la dictadura de Primo de Rivera i suspès definitivament l’any 1939 Creà la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, la Cooperativa de Consum, les Caixes de Previsió i de Crèdit construí el Casal del Metge redactà una Ponència de sanitat i beneficència sollicitada per la Generalitat i…
Ferran II de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1479-1516), de Castella (Ferran V) (1474-1504), de Sicília (Ferran II) (1468-1516) i de Nàpols (Ferran III) (1504- 16).
Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto, entre d’altres, en un intent de convertir-lo en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina