Resultats de la cerca

Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa de Menorca S’…

La baldriga cendrosa Calonectris = Procellaria diomedea es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí Puffinus puffinus , pel fet d’ésser més grossa ateny 45 cm i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre, i és molt…

El poble de Molig és situat a 605 m d’altitud, al raiguer entre la part muntanyosa i l’eixamplament de la vall de la Castellana L’edifici de l’antic castell és a la part alta de la població, vers el seu extrem de ponent, al costat de l’església parroquial de Santa Maria, amb façana principal a la Plaça Major El lloc de Molig havia donat el seu nom des del segle IX a tota la conca mitjana i baixa de la vall de la Castellana així, en una escriptura datada el 9 de novembre de l’any 844, Rotruda, filla del comte Berà I de Barcelona i Rasès, i vídua d’Alaric, comte d’Empúries, vengué al seu fill…

Situació Vestigis que encara es conserven de l’església Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta capella són properes al mas Centelles, el qual és situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i en un dels extrems nordencs del terme, gairebé a tocar el termenal de Fonollosa Long 1°39’56” - Lat 41°45’00” Hom hi va per un camí carreter que s’inicia, a mà dreta, poc abans d’arribar a can Viladés Les ruïnes són situades prop del mas Centelles, masia a la qual hom arriba seguint el camí abans esmentat També s’hi pot anar per la carretera de Manresa a Calaf Poc després d’haver passat…

Situació Els vestigis d’aquesta església es troben dins el mas que té el mateix nom i que queda a l’extrem sud-oriental del terme de Sora L’emplaçament de l’església és a la dreta de la riera de Cussons, vers els masos de l’Espadaler i Solallong Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 34,2 — y 60,7 31 tdg 342607 Hom hi pot anar des de la carretera de Sant Quirze de Besora al collet de Sant Agustí de Lluçanès o a Alpens En arribar al punt quilomètric 1,500, hom trobarà un trencall a mà esquerra i vers…

Àrea de nidificació del trist Cisticola juncidis als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans el trist és un ocell sedentari i comú que nia a la Catalunya Nord, la resta del Principat, el País Valencià i les Balears No s’ha trobat criant a Andorra, tot i que recentment ha colonitzat la Cerdanya, ni tampoc a Formentera El trist comença a niar al final de març i continua fins tan tard com l’agost, car pot fer dues, i potser tres postes anuals Aquest ocell és comú a les zones baixes obertes i planes, viu tant als conreus de secà com als de regadiu, horts, erms, fenassars…

Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de les…

Perdiu de mar Glaerola pratincola ajocada al seu niu de cirialeres als arenys del delta de l’Ebre Els tons llampants del bec i de la gorja, així com el vellutat to torrat del mantell, en contrast net amb el color blanc del carpó i la cua forcada, li confereixen un aspecte inconfusible Albert Martínez La perdiu de mar és un ocell estival, migrador escàs, però regular en tot el territori estudiat, llevat d’Andorra Antigament, havia estat més estesa, però ara només nia regularment a Catalunya i el País Valencià Hivernant excepcional al Paleàrtic, es coneix només l’observació d’un exemplar al…

Situació Vista de conjunt del temple, esfondrat, des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Sacosta és situada al vessant de llevant de l’alt planell sota mateix del coll de Candreu, prop de l’antic camí del Cabrerés a la vall d’Hostoles Mapa 295M781 Situació 31TDG618548 Per arribar-hi cal prendre una pista que surt d’entre els quilòmetres 40 i 41 de la carretera de Vic a Olot, havent passat el Coll de Candreu i el trencall de la Salut, i que porta fins a Can Masnou, des d’on cal prendre un camí en direcció a migjorn que mena fins a les ruïnes de l’església JAA-JVV…

Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…